Congressos aleatoris

A l’hora d’encarregar-se dels problemes de l’estat, ho faria millor un grup de gent escollida aleatòriament de la llista telefònica que el Congrés actual?

És una de les preguntes d’una enquesta Ramussen recent. Resulta que un 43% de 1000 votants preguntats ha dit que sí. I de fet, un article que comentava fa un any ja deia que, en realitat, polítics escollits aleatòriament sí que ho farien —presumptament— millor.

La notícia m’ha arribat a través del blog The Quantum Pontiff, on l’autor, Steve Flammia, es pregunta irònicament si els resultats no estan esbiaixats, tenint en compte que la gent que ha contestat l’enquesta ha estat ella mateixa escollida aleatòriament d’una llista telefònica. Aquí en teniu la nota de premsa.

Ronda naval sota la boira

Ronda naval sota la boira és un d’aquells llibres que quan l’acabes et preguntes com és que no l’havies llegit fins llavors. De Calders en coneixia només alguns dels seus contes, i els recordava poc per haver-los llegit fa un bon temps. En aquest cas, la novel·la és una mena de comèdia esbojarrada sobre un transatlàntic, a l’estil del Titànic, que es veu atrapat en un “estrany corrent circular” i, sota una boira constant, abocat a un naufragi que el propi capità del vaixell desitja. Tot plegat amb bones dosis d’ironia.

El llibre s’organitza en set capítols, intercalats per notes i comentaris de l’autor, que en principi és un simple escriptor a qui han encomanat de reescriure el diari d’un dels passatgers del vaixell, i on Calders aprofita per dirigir-se directament al lector i a la vegada per conversar amb els mateixos protagonistes de la història, que es permeten inclús opinar sobre el format d’aquests “comentaris al marge”.

A mi m’ha agradat molt. Una lectura molt fresca i entretinguda que us recomano.

Sense cap particular al qual referir-se des d’aquí, l’autor saluda afectuosament el(s) seu(s) lector(s).

P. C.

Research Works Act, la “SOPA” contra l’accés obert a la ciència

Al Estats Units, la Research Works Act (RWA), o Llei dels treballs d’investigació, segueix l’estel·la de la SOPA i la PIPA i pretén acabar amb els passos fets per aconseguir un accés obert a la ciència i la recerca finançada públicament. Defensant l’interès de les grans editorials, i contra tota lògica i sentit comú, la llei pretén fer pagar per accedir als resultats de la recerca pública que ja s’ha pagat, malgrat que el valor afegit de les editorials és mínim comparat amb la pròpia feina dels autors i la de la comunitat científica que revisa els articles.

Paraulotes

Hi ha paraules i “paraulotes”. I amb les “paraulotes”, hi ha una certa tendència a utilitzar-les més del compte, i quan segurament no toca. A mi també se m’escapen, ho confesso. Per exemple, paraulotes com llibertat, democràcia o constitució. Una altra, feixisme. L’altre dia llegia aquest post que insistia en la idea que el 15M és, o té característiques de, un moviment feixista. Una idea que no es cansava de repetir també altra gent fa uns mesos. Un dels arguments, la suposada “proclama constant de no ser ni de dretes ni d’esquerres”. Al 15M se li podran retreure un munt de coses, i discutir-n’hi tantes altres, però jo em pensava que aquest suposat apoliticisme seu ja havia quedat superat.

D’altra banda, però, uns dies després llegia al mateix blog com el seu autor es lamentava que la “censura” (una altra paraulota) que aplicarà Twitter a partir d’ara ens portaria a haver d’aguantar un munt de queixes tirant a ridícules. I, mareta meua, tenia raó. En aquest cas, no puc estar més d’acord amb ell. Que Twitter decideixi no publicar segons què en un moment on qualsevol pot obrir-se un blog o un compte a altres serveis, com per exemple identi.ca, és potser una putada. Però jo aniria amb compte abans de dir-n’hi censura.

Comprar la victòria

Regla 350 (Mutable): Comprar la victòria

Un jugador que disposi de 256 punts o més pot destruir-ne 256 per comprar la victòria i satisfer la condició de “Victòria comprada”, guanyant així la partida.

Avui, a la partida de nomic que estem fent, he arribat a 260 punts i me n’he gastat 256 per “comprar la victòria”. Però la partida segueix: us hi apunteu? Us ho recordo: un joc en el qual canviar les normes és un moviment.