Román de la Calle ja té substitut

Fa cosa de dos mesos i mig el director del MuVIM, el Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat, va dimitir per denunciar la censura que havia patit una exposició de fotografies de la Unió de Periodistes Valencians en què sortien retratats el Camps, la Rita i companyia. Doncs bé, acabo de veure que ja li han trobat substitut: un alcalde del PP que no té cap experiència en direcció de museus però que, això sí, no causarà tant rebombori com l’anterior director Román de la Calle. Com deia fa res en Pere, ppatètic. Reaccionarà algun dia el País Valencià?

Escalfant motors: Maika Makovski i The Ruby Suns

Ahir van començar els primers concerts del Primavera. De fet, van començar el divendres passat a algunes estacions de metro, però ahir eren els primers en un lloc més convencional. Jo vaig anar als 3 del Heart of Gold showcase, a l’Apolo, sobretot perquè hi tocava la Maika Makovski, a qui últimament estic escoltant força. Va tocar l’última i va ser genial. Força diferent de com m’ho esperava (als discos sembla més tranquileta), i això em va sorprendre gratament. Van tocar bàsicament cançons de l’últim disc, però també dels anteriors i almenys dues que no em sonaven. Abans havien tocat Pājaro Sunrise, que no em van acabar, i els neozelandesos The Ruby Suns, amb un so tropical-hakuna-matata molt xulo que no sé per què em va fer recordar el tipus aquell del Yoshi’s Island de la super que ballava amb una llança, el dancing spear guy.

Vida artificial, criptografia quàntica i sarcasme

Aquesta setmana han sortit publicades tres investigacions que criden molt l’atenció. La més sonada segurament és l’anunci del Craig Venter, famós per la seqüenciació del Genoma Humà, d’haver creat vida artificial en el seu institut. El que han fet és utilitzar la informació genètica d’un dels organismes més senzills, la bactèria Mycoplasma mycoides, l’han sintetitzat (amb algunes modificacions), unit en una cadena d’ADN i finalment introduït en una cèl·lula recipient sense material genètic. D’acord, la cèl·lula no l’han creat ells. Però la seva informació genètica -la seva programació-, sí. És a dir, tenien l’ADN original seqüenciat a l’ordinador. L’han retocat una mica per a canviar-li algunes coses, i a partir d’aquí n’han acoblat el genoma en quatre passos: primer fragments d’1 kb, després de 10 kb, després de 100 kb i finalment el complet, d’uns 1,1 Mb. L’organisme resultat, diuen, té les propietats que s’esperaven i és capaç d’autoreplicar-se.

És un pas espectacular en la investigació genètica, i obre un gran debat sobre l’ètica i la perillositat de retocar el món que ens envolta. Crec que s’ha d’anar amb compte, evidentment, però frenar-se no serviria de res. El coneixement i la tecnologia ja permeten fer-ho, i cal investigar per entendre-ho millor i trobar-hi beneficis. Caldria, però, que els governs financiessin aquesta recerca en comptes de posar-li traves: l’últim que ens falta és que la vida es converteixi definitivament en un producte.

La segona notícia és que un grup de Toronto ha craquejat un sistema comercial de criptografia quàntica. L’article original és aquest, i el sistema comercial de criptografia quàntica és d’idQuantique (IDQ), una empresa suïssa. Un munt de llocs (e.g. Kriptópolis) ja ho venen com que la criptografia quàntica ha fallat i ja no és segura (sembla, per cert, que Kriptópolis ja no és el que era, o jo abans era més ingenu: des que he tornat a seguir una mica les seves notícies m’he adonat que, com a mínim, en molts casos els falta un xic de rigorositat). Però rellegim el titular: han carquejat un sistema comercial de criptografia quàntica, no el protocol en si. Els d’IDQ ho expliquen força bé:

If you see a headline claiming that “QKD has been broken”, you should actually understand “a specific implementation of QKD technology has been broken”.

I segueix. Us recomano que li dediqueu una lectura.

Finalment, la tercera, i que m’he mirat més per sobre per falta de temps, la llegeixo via The Null Device: han desenvolupat un algoritme per identificar el sarcasme en els comentaris online:

Three Israeli computer scientists have developed an algorithm for detecting sarcasm in online comments. Named SASI (Semi-Supervised Algorithm for Sarcasm Identification), the algorithm looks at linguistic features of the sentences to guess whether or not they’re sarcastic. It was developed with Amazon product reviews as training data. Potential applications of such algorithms could include systems that gauge the positivity or negativity of public opinion about a subject from online discussions.

Per acabar, us deixo amb una curiositat: un matemàtic espanyol ha desenvolupat un model que explica les ruptures matrimonials.

Actualització: He seguit llegint i he vist un article interessant on la revista Nature pregunta a vuit experts sobre les implicacions de la cèl·lula artificial.

Pac-Man de Google

Avui és el 30è aniversari del comecocos, i Google en té una imatge a la seva pàgina principal. Ahir la vaig veure i em va fer gràcia, però avui veig que en realitat s’hi pot jugar! Suposo que demà la treuran, cal aprofitar-ho avui!

Insert coin!

Primavera Sound 2010

Ja queda poquíssim pel Primavera Sound d’aquest any. 7 dies! I en realitat aquest cap de setmana ja comencen els primers concerts: demà al metro, i dilluns (festiu a Barcelona!) a l’Apolo i altres sales. Pels que feu servir last.fm, potser ja heu vist que tenen una nova secció pels festivals, on recullen els grups que tocaran i te’n seleccionen uns quants que et poden agradar. Combinant això amb l’script de Greasemonkey, que et permet saltar directament de last.fm a la pàgina del grup a Spotify, he anat escoltant alguns grups que encara no coneixia.

En fi, per anar fent boca i agafant idees de què veure, us deixo els horaris dels concerts del Primavera Sound 2010, una mica més organitzats del que estan a la web del festival. L’any passat també van trigar un munt a tenir un horari decent disponible! Si hi veieu algun error aviseu-me.