29 de setembre, vaga general

Seguiment de la vaga general: Agència d’informació 29 S, @29setembre.

Recull de convocatòries a la portada d’Indymedia Barcelona.

Se’ns pixen a sobre i diuen que plou.

Evolució de les taxes de matrícula de doctorat

Aquesta és l’evolució de les taxes de matrícula de doctorat, que fixa la Generalitat de Catalunya per a totes les universitats catalanes, i que cal pagar anualment. Com es pot veure, les taxes s’han anat incrementant a raó d’uns 3.7 euros anuals fins enguany, que directament s’han quadruplicat, passant de 105,05 euros a 400. Això sí, n’han fet un número ben rodó, i no cap tonteria com 398,07 i 401,43. Es deuria despertar un dia el responsable de torn (potser l’Huguet, qui sap), l’endemà d’haver vist aquesta peli tan horrorosa i haver tingut malsons tota la nit, i deuria dir: saps què? 400!

Evolució de les taxes de matrícula a un doctorat, cursos 1998/99 - 2010/11.

Per sort, la meva beca encara paga aquestes taxes (però no les de gestió de matrícula). Ja veurem si això dura gaire. Les dades les he obtingut d’aquesta pàgina de l’Autònoma, que al seu torn les treu d’aquí:

(1) 1 Decret 170/1998, de 8 de juliol, pel qual es fixen els preus de la prestació de serveis acadèmics per al curs 1998-99 (DOGC núm. 2680 de 14 de juliol de 1998).
(2) Decret 177/1999, de 29 de juny, pel qual es fixen els preus de la prestació de serveis acadèmics per al curs 1999-00 (DOGC núm. 2925 de 7 de juliol de 1999).
(3) Decret 229/2000, de 26 de juny, pel qual es fixen els preus de la prestació de serveis acadèmics per al curs 2000-2001 (DOGC núm. 3179 de 10 de juliol de 2000).
(4) Decret 176/2001,de 26 de juny pel qual es fixen els preus de la prestació de serveis acadèmics per al curs 2001-2002 (DOGC núm. 3427 de 10 de juliol de 2001).
(5) Decret 189/2002, de 25 de juny, pel qual es fixen els preus de la prestació de serveis acadèmics per al curs 2002-2003 (DOGC núm. de 11 de juliol de 2002).
(6) Decret 174/2003, de 8 de juliol, pel qual es fixen els preus de la prestació de serveis acadèmics per al curs 2003-2004 (DOGC núm. 3932-24/07/03).
(7) Decret 336/2004, de 20 de juliol, pel qual es fixen els preus de la prestació de serveis acadèmics per al curs 2004-2005 (DOGC núm. 4180-22/07/04).
(8) Decret 151/2005, de 12 de juliol, pel qual es fixen els preus de la prestació de serveis acadèmics per al curs 2005-2006 (DOGC núm. 4426-14/07/05).
(9) Decret 296/2006, de 18 de juliol, pel qual es fixen els preus de la prestació de serveis acadèmics per al curs 2006-2007 (DOGC núm. 4681-21/07/06).
(10) Decret 151/2007, de 10 de juliol, pel qual es fixen els preus de la prestació de serveis acadèmics per al curs 2007-2008 (DOGCnúm. 4924-12/07/07).
(11) Decret 150/2008, de 10 de juliol, pel qual es fixen els preus de la prestació de serveis acadèmics per al curs 2008-2009 (DOGC núm. 5185-21/07/08).
(12) Decret 110/2009, de 14 de juliol de 2009, pel qual es fixen els preus de la prestació de serveis acadèmics per al curs 2009-2010. El període de vigència del preu públic en concepte de tutela acadèmica és d’un curs acadèmic, de l’1 d’octubre de 2009 fins el 30 de setembre del 2010 (DOGC,5422-16/07/09).
(13) Decret 98/2010, de 20 de juliol, pel qual es fixen els preus dels serveis acadèmics a les universitats públiques de Catalunya i a la Universitat Oberta de Catalunya per al curs 2010-2011 (DOGC núm. 5676 – 22/7/2010).

Sobre la vaga general

Volia escriure sobre la vaga general, però en Toni Cucarella ja ho ha fet i, com sempre, el seu anàlisi polític és molt bo.

Voldria afegir-hi només dues coses. Primera: si la vaga havia de servir per alguna cosa, s’havia de fer abans de la reforma laboral, i no després. En tot cas, i si la reforma laboral s’aprovava malgrat la vaga general, hagués calgut repetir-la, i més forta. Segona: la pregunta “I l’endemà què?” em recorda a la mateixa que ens vam fer tots després de la manifestació d’aquest juliol passat contra la sentència del Tribunal Constitucional. I la resposta malauradament és la mateixa. Tant aquella manifestació com aquesta vaga general (i corresponent manifestació) seran i conduiran a una mateixa conclusió. Són una vàlvula per queixar-se i quedar-se descansat, que una vegada utilitzada ni els polítics amb la primera ni els sindicats amb la segona són capaços de canalitzar cap a un resultat tangible d’acord amb la voluntat dels que s’han manifestat. Si per a alguna cosa serveixen aquestes manifestacions actualment és per a demostrar que tant la suposada representació política com la sindical estan completament deslligades de la societat, que viuen, decideixen i pacten al di là d’aquesta societat que aparentment els justifica i els delega la seva sobirania. En el fons, fer vaga i anar a votar és ja el mateix: tant la maquinària política com la sindical estan ben engranades i funcionen més enllà de nosaltres.

Amb tot, però, jo faré vaga i aniré a la manifestació.

Decepció bovina

Dimecres passat es va aprovar la llei que, segons els gustos, “defensa”, “blinda” o “regula” els correbous. Després de la il·lusió amb la que vaig rebre la decisió del juliol passat d’acabar amb l’excepció que permetia les corridas de toros al considerar que no respectaven els drets dels animals, no puc més que sentir-me decebut amb la recent decisió del Parlament de Catalunya. Profundament decebut. I avergonyit (i enganyat), després d’haver defensat aquest estiu davant d’amics i coneguts que la decisió del juliol passat havia estat la correcta.

I segueixo pensant que va ser la decisió correcta, evidentment, però ara se’m farà molt més difícil poder-ne justificar la sentència a Catalunya. Si bé els arguments que la van motivar segueixen igual de vàlids per si sols, el vot incongruent i hipòcrita de gran part del Parlament d’aquest setembre n’invalida la seva postura.

Les diferències entre les dues lleis comencen ja en el seu plantejament. Si la llei de juliol és el resultat d’una Iniciativa Legislativa Popular presentada amb 180.000 firmes, resultat doncs de la sensació d’una quantitat important de persones de que calia si més no un debat sobre aquest tema, la llei d’aquesta setmana passada és fruit de l’estratègia de Convergència i Unió, que en va presentar la proposta just quan la ILP entrava al Parlament. Així, d’una banda podia recolzar la prohibició de les corridas i de l’altra assegurar-se la imatge a les Terres de l’Ebre, que ja va quedar prou castigada en temps del Transvasament de l’Ebre. A Esquerra Republicana de Catalunya, és clar, l’estratègia li ha anat també com anell al dit i no ha dubtat d’afegir-s’hi.

La segona gran diferència rau en les maneres. Crec que tots recordem el gran debat que hi va haver tant dins com fora del Parlament. Es van plantejar els arguments, es van escoltar raonaments molt diversos, de diputats i de convidats, i finalment es va decidir. La decisió va fer aixecar el crit fora de Catalunya, però això a mi, en aquest cas, m’és completament indiferent. Estava orgullós del procediment (amb excepcions: donar mèrit al vot lliure en alguns partits quan els seus diputats no s’han escollit lliurement, sinó a través de llistes tancades, és poc seriós) i content amb el resultat, i en podia defensar la maduresa on fos.  Ara, però, el procediment ha estat completament diferent. Com diu Jesús Mosterín a El País de dissabte,

no hi ha hagut compareixences. La votació ha estat un tràmit. La decisió de blindar les celebracions bestials per por de perdre un parell de vots ja estava presa pels partits (excepte Iniciativa per Catalunya), amb despreci a la lògica i a l’ètica.

Aquest article d’opinió estava al costat d’un altre d’Andreu Carranza a favor dels correbous, on presentava tres arguments que pretenien explicar l’aparent contradicció entre prohibició de corridas i continuitat de correbous. El primer, curiosament, també l’havien esgrimit els protaurins: els correbous són tradició.  Sigui tradició d’un lloc o en sigui d’un altre, aquest argument és igual d’invàlid. El segon diu que en el correbou no hi ha mort de la bèstia. Que és equivalent a defensar que només la mort és sofriment i tortura. El tercer argument, però, és el més curiós. I amb aquest sí que hi estic d’acord. Diu que la decisió del Parlament és fruit del temor a prohibir els correbous i topar-se amb la mateixa oposició que va despertar el Transvasament de l’Ebre. Això és evident, i és per això que s’ha fet entrar en l’últim ple abans de les eleccions de novembre. Una vegada més, l’estratègia política ha guanyat la raó.

Més URLs al Vim: ara, ressaltades

Ahir comentava com obrir URLs directament des del Vim. Ja que hi som i que tenim l’expressió regular per detectar-les, no ens costa res ressaltar-les una mica però veure-les venir. Com sempre, al ~/.vimrc:

highlight HyperLink ctermbg=black ctermfg=darkcyan cterm=underline
match HyperLink _[a-z]\+://[^ \>,;:]\+_

La primera línia ens diu com hem de ressaltar el grup HyperLink. ctermbg i ctermfb determinen respectivament el color del fons i del tipus de lletra. cterm a seques, la decoració. La segona línia ens defineix el grup HyperLink (i ha d’anar per sota la primera). Per a més informació, :help highlight i :help match.