Q

Non si prosegua l'azione secondo un piano.

Mes: octubre, 2010

Big End

Aquesta setmana m’he acabat de llegir l’últim llibre de William Gibson, Zero History. És el tercer de la sèrie on surt el belga Bigend, i a jutjar per les altres novel·les de Gibson deu ser el que tanca la trilogia. Com sempre, els tres llibres són relativament independents i no cal llegir-se els anteriors per disfrutar-los, però per què saltar-te’ls si són tan bons?

Fa uns anys ja m’havia llegit Mundo Espejo, l’edició en castellà del primer de la sèrie, Pattern Recognition. No es pot classificar ben bé com a ciència ficció, sinó més aviat com un thriller situat en un present més aviat futurista, on una al·lèrgica a les marques, Cayce Pollard, és contractada per Hubertus Bigend, el fundador d’una comptetitiva agència de publicitat anomenada Blue Ant, per a buscar els creadors de fragments curts de vídeo penjats anònimament a Internet. En el fons, però, William Gibson no ha estat mai un esciptor de ciència ficció corrent, i la temàtica i estil de Pattern Recognition no queda gaire lluny de les seves novel·les anteriors.

Per la cosa de llegir en anglès alguna novel·la, i perquè sempre m’ha encantat Gibson i vaig disfrutar amb la relectura de Neuromancer, fa cosa d’un any em vaig comprar Pattern Recognition i el següent, Spook Country, i els vaig devorar un rera l’altre. Resultat: que em vaig haver de quedar gairebé un any esperant, fins que aquest setembre va sortir el tercer de la sèrie: Zero History. A Spook Country Bigend contracta la ex-cantant de The Curfew, Hollis Henry, per investigar què hi ha darrere del locative art, molt relacionat amb l’últimament famosa realitat augmentada. I de nou per satisfer la curiositat de Bigend, Hollis Henry ha de buscar a Zero History qui és el dissenyador de la marca secreta Gabriel Hounds. Curiosament, a molts dels llibres de William Gibson surt alguna referència a Catalunya.

A The Difference Engine, per exemple, existia la República de Catalunya, em sona que a New Rose Hotel també es parlava de Barcelona i a Zero History apareix un lladre de cotxes anomenat Pep. En sabeu d’altres?

Concentració en contra dels 400€ i manifest

En resposta a l’augment de les taxes de doctorat, que ja he comentat aquí i aquí, els predocs de les universitats catalanes ens estem començant a moure. Us deixo amb la convocatòria d’una concetració demà 21 d’octubre. Podeu adherir-vos al manifest aquí.

Convocatòria de la concentració:

Les universitats catalanes han acordat augmentar els preus de la matrícula del doctorat un 280% respecte l’any passat. Aquest fet és abusiu i per aquest motiu els doctorands de Catalunya hem convocat una concentració demà dijous 21 d’octubre al Fòrum de Recerca Biomèdica, per expressar el nostre rebuig contra aquesta mesura davant el conseller Huguet d’Innovació, Universitats i Empresa.

El manifest complet el podeu trobar a http://tutela400euros.blogspot.com/2010/10/manifiesto-y-campana.html.

Més informació a www.d-recerca.org.

Jugant amb la funció CountryData[] del Mathematica

Buscant coses per l’ajuda del Mathematica, avui he trobat la funció CountryData i hi he estat jugant una mica. Resulta que conté un munt d’informació sobre els països del món, i que a més hi ha funcions similars com CityData. Us en posaré un exemple senzill: construïm un graph on els vèrtexs són els països llistats a CountryData, i una aresta uneix dos països si aquests són veïns. Per fer-ho una mica més atractiu visualment, pintarem els vèrtexs en funció del continent al qual pertanyen d’acord amb els colors del Risk. Les arestes tindran també el color del continent si uneixen dos països del mateix continent, o gris si serveixen de pont entre dos continents.

Primer ens fem una funció per a assignar un color a cada continent:

RiskColorsList = {
 {"Africa", Darker[Brown]},
 {"Asia", Darker[Green]},
 {"Europe", Darker[Blue]},
 {"NorthAmerica", Darker[Yellow]},
 {"Oceania", Darker[Purple]},
 {"SouthAmerica", Darker[Red]}
 };

RiskColor[continent_] := If[MemberQ[RiskColorsList[[All, 1]], continent],
  Select[RiskColorsList, #[[1]] == continent &][[1, 2]]
  ,
  Black
  ]

Ara ja podem dibuixar el graf amb tots els països,

GraphPlot[
  Flatten[Thread[# -> CountryData[#, "BorderingCountries"]] & /@
     CountryData[]]~Join~Flatten[{# -> #} & /@ CountryData[]],
  VertexLabeling -> Tooltip, MultiedgeStyle -> None,
  SelfLoopStyle -> None,
  VertexRenderingFunction -> ({PointSize[Large],
      RiskColor[CountryData[#2, "Continent"]],
      Tooltip[Point[#1], #2]} &),
  EdgeRenderingFunction -> ({If[
       CountryData[#2[[1]], "Continent"] !=
        CountryData[#2[[2]], "Continent"], Gray,
       RiskColor[CountryData[#2[[1]], "Continent"]]], Line[#1]} &),
  ImageSize -> Large
  ]

Queden els continents força ben delimitats, oi? Oceania, de color lila, destaca poc perquè els països tenen pocs veïns. Podem situar els vèrtexs al que seria el centre geogràfic de cada país, a veure si el graf agafa una mica la forma dels continents:

GraphPlot[
 Flatten[Thread[# -> CountryData[#, "BorderingCountries"]] & /@
    CountryData[]]~Join~Flatten[{# -> #} & /@ CountryData[]],
 VertexLabeling -> Tooltip, MultiedgeStyle -> None,
 SelfLoopStyle -> None,
 VertexCoordinateRules ->
  Flatten[{# -> ({#2, #1} & @@
         CountryData[#, "CenterCoordinates"])} & /@ CountryData[]],
 VertexRenderingFunction -> ({PointSize[Large],
     RiskColor[CountryData[#2, "Continent"]],
     Tooltip[Point[#1], #2]} &),
 EdgeRenderingFunction -> ({If[
      CountryData[#2[[1]], "Continent"] !=
       CountryData[#2[[2]], "Continent"], Gray,
      RiskColor[CountryData[#2[[1]], "Continent"]]], Line[#1]} &),
 ImageSize -> Large
 ]

Prou bé. Posem-hi el mapa del món per sota:

Show[CountryData["World", "Shape"], %]

Ecco fatto. No queda del tot ben centrat, però aquesta és la idea. Hi ha moltes més dades, a més. Seria divertit per exemple fer el graf dels països relacionats per llengües, per importacions i exportacions, etc. Un altre dia.

Matrícula de doctorat a la UAB: els famosos 400€

I dic a la Universitat Autònoma de Barcelona perquè és on faig jo el doctorat, però en realitat és a totes les universitats catalanes.

Com ja vaig dir fa una setmana, el preu de la matrícula de doctorat ha passat de 105,05€ a 400€: un augment ni més ni menys que d’un 281%. Ara no sé on el vaig veure, però em va agradar aquest comentari: “això és l’adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior (el famós EEES) a cost zero; zero per a l’administració, és clar”. El cas és que jo em refiava que la beca d’investigació ho cobriria, com sempre ho ha fet. No ens enganyem, això no ho fa menys greu: hi segueix havent investigadors que fan el doctorat sense beca ni contracte, perquè tot i que Espanya últimament s’havia posat les piles en el tema de la investigació, sembla que amb la crisi estan llançant tota la bona feina feta directament per la borda. Per als investigadors sense contracte, doncs, això significa que, no tenint-ne prou amb la precarietat en què es troben, aquest augment de les taxes els obligaria a gastar-se encara més diners en el seu doctorat.

Però resulta que sóc massa ingenu. De què serveix augmentar el preu del doctorat si igualment el segueix pagant la beca? (A part de putejar una miqueta més qui no té beca, és clar.) Al doctorant no li serveix de res, perquè aquests diners ni els veu. A la Universitat potser sí que li serveix, si aquests 300€ són un extra que s’embutxaca, però no ho crec. Més aviat, es deu haver reduït la part financiada per l’Estat i augmentat la part aportada per l’estudiant. El que han començat a fer, és que hi ha beques que deixen de pagar-te la matrícula. Pel que sé, la primera ha estat la FPI del Ministeri d’Educació i Ciència.

La jugada és bona: quadrupliquen el preu de la matrícula i deixen de financiar-la. Una vegada que es coordinen, i resulta que és pitjor. El resultat és ni més ni menys que un impost per poder treballar. He de pagar:

  • Matrícula: 400€
  • Taxes de gestió d’expedient acadèmic: 64€
  • Serveis específics i gestió de l’aprenentatge: 40€
  • Assegurança escolar (menors de 28 anys): 1,12€

En resum, he de pagar 505,12€ per a poder seguir treballant. Les taxes de gestió han augmentat poc, 2,10€. Però aquests “serveis específics i gestió de l’aprenentatge, 40€” l’any passat no existien. Hi havia 8€ en concepte de “documentació de matrícula”, que bàsicament significaven que et donaven una carpeta (si l’anaves a buscar un altre dia, perquè llavors mateix no en tenien). Això significa, doncs, que el preu de la carpeta (força car ja, cal dir-ho) ha augmentat un 400%!. El millor de tot, és que a més aquest estiu ens van baixar el sou un 5%, com si fóssim professors universitaris.

Què fer quan la Universitat, la Generalitat o el Ministeri d’Educació i Ciència t’intenta atracar

Per sort, jo tinc una beca FPU del MEC, que de moment segueix pagant els 400€ de tutela. Ja veurem si seguirà sent així l’any que ve. Com he dit, pel que sé la beca FPI del MEC és l’única que no cobreix aquests 400€ de tutela. Tot i així, si us trobeu en aquest cas però sou personal acadèmic de la UAB (que és el més normal excepte pels que estan associats a algun institut) teniu dret a la gratuïtat de matrícula d’uns estudis. Doncs bé, el doctorat són uns estudis. Suposo que deu caldre anar a l’àrea de personal i demanar un certificat conforme s’és efectivament personal de la UAB (gràcies al fantàstic nivell de burocràcia de la UAB, i malgrat l’elevat preu de les taxes de gestió, l’Escola de Postgrau en general no pot obtenir aquest certificats per si mateixa). Dic suposo perquè no n’estic segur, si algú té més informació que m’ho faci saber!

El missatge de tot plegat és que, malauradament, a tot arreu passa el mateix. Crisi econòmica, els bancs s’enfonsen? No passa res: baixem el sou a la gent (no dic als funcionaris perquè jo no en sóc, i me l’han retallat igualment), donem pasta gansa als bancs i cap problema. La UAB té un dèficit que tira enrera? Osti, si ha funcionar amb tota la societat, per què no ens pot anar bé amb una colla d’estudiants? Els augmentem els preus de matrícula, que total els seus directors de tesi no en veuen ni mig cèntim, i endavant. O sigui que no us deixeu enganyar: que s’ho paguin ells mateixos.

Piquets i DDoS

Dijous hi va haver un atac DDoS (Distributed Denial of Service) a les webs de la SGAE, el Ministeri de Cultura i Promusicae. Hi ha hagut un gran debat a Internet sobre si està bé o malament fer aquest tipus d’atacs i si serveix d’alguna cosa, de res o inclús dóna més armes i arguments a la SGAE i companyia. Jo personalment no veig gaire la utilitat real d’aquest tipus d’atacs (no sé fins a quin punt realment afecta a la SGAE tenir un dia la web parada), però evidentment hi tinc gran simpatia. Se’ls ha de reconèixer, això sí, l’“opció de pataleta” que comenta l’Arnau, i el fet de donar visibilitat a un conflicte que existeix. El problema és, però, que aquesta visibilitat en molts casos pot ser utilitzada de manera negativa. Al cap i a la fi, ells tenen molta més influència sobre els mitjans majoritaris, i els minoritaris els segueix gairebé exclusivament la gent ja convençuda.

En aquest sentit veig una gran semblança entre aquest atac DDoS i els piquets de la passada Vaga General. (Per cert, ja n’hem parat de parlar? Aquí no ha passat res?) Els piquets són, d’una banda, una manera de visibilitzar el conflicte i, de l’altra, una resposta (violenta) a les coaccions (violentes) que en molts casos reben els treballadors, ja sigui directament o bé de manera encoberta a través de contractes precaris, o inclús inexistència de contractes. Igual que en el cas del DDoS a la SGAE, els piquets també van patir una campanya de desprestigi enorme. No acabo d’entendre, doncs, que es defensi una cosa i es condemni l’altra. Enrique Dans, per exemple, comentava l’anacronisme de la vaga (que en part és cert, però que deixa passar un tuf de despreci a aquest tipus de lluita i als drets dels treballadors en general), i en canvi defensava a totes aquest tipus de manifestació digital, que com he dit veig bé però li trobo inclús menys utilitat que a la vaga. Adolflow fa un bon anàlisi d’aquest primer article que cito d’Enrique Dans, us el recomano.

L’atac DDoS a la premsa:

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 158 other followers