Q

Non si prosegua l'azione secondo un piano.

Mes: desembre, 2010

Precaris per cobrar, funcionaris per retallar

Aquest reportatge va sortir ahir (22 de desembre de 2010) al suplement “Campus” de El Mundo. Sembla mentida que hagi de ser aquest diari qui ho denunciï.

How to deal with the media

This is how to perform an interview with the agenda-driven media. Aaron Porter, Claire Solomon et al take note. Jody perfectly exposes the bias, the vilification and, quite frankly, the shameless stupidity of Ben Brown.

Here is Jody’s blog. McIntyre for NUS President! Fuck it, McIntyre for Prime Minister!

We should expect better than this from the BBC. Make a complaint: http://www.bbc.co.uk/complaints/homepage/ (The interview was originally on at 8pm 13/12/2010 on the BBC News channel).

Vist aquí. Publicat originalment aquí.

Network data: OpenPGP Web of Trust

Com ja he comentat, últimament he estudiat com es transmet la informació en una xarxa on el soroll entre nodes de la xarxa limita el número màxim de “salts” que es poden fer sense que la informació es degradi excessivament. I com a exemple d’una xarxa real, he treballat amb la Xarxa de Confiança (Web of Trust) del protocol OpenPGP.

Sense entrar en gaires detalls, l’OpenPGP és un protocol estàndard d’encriptació que s’utilitza per assegurar les communicacions a través d’email utilitzant criptografia de clau pública. Així, si l’Alice vol enviar un missatge segur a en Bob, ha d’utilitzar la clau pública d’en Bob per a encriptar-lo. L’objectiu de la Xarxa de Confiança, en aquest protocol, és resoldre el problema d’autentificació que es produeix quan l’Alice no pot verificar si la clau que està fent servir és realment propietat d’en Bob. Aquesta xarxa social, doncs, representa la confiança entre usuaris d’OpenPGP —confiança pel que fa a que una determinada clau correspon efectivament a una adreça de correu concreta, però no necessàriament en el que aquesta adreça digui. Tot això ho comentava, també per sobre, fa unes setmanes.

El cas és que he decidit posar l’arxiu amb el graf disponible a Internet, per a que qui vulgui el pugui utilitzar. La informació de la Xarxa de Confiança ja és pública de per si. El que penjo jo és una xarxa una mica “processada” i en un format de graf estàndard: el format GML. Espero poc a poc anar construint un petit zoo amb uns quants tipus de xarxa.

Xarxa de Confiança del protocol OpenPGP

A partir de la pàgina del Wotsap, he agafat el component fortament connectat (strongly connected component) de la Xarxa de Confiança completa del servidor de claus suís del 25 de maig de 2010, que conté 41.459 claus (nodes del graf) i 424.577 firmes (arestes). A partir d’aquesta xarxa, considero el graf format únicament per les arestes bidireccionals (és a dir, les que corresponen a dos usuaris que s’han signat les claus mútuament). Això deixa un graf no dirigit amb 38.550 claus i 145.388 firmes bidireccionals.

La xarxa està penjada aquí en un arxiu en format GML i comprimit amb el gzip. Espero que sigui útil (o si més no interessant!). Si el feu servir, podeu citar (de moment), Martí Cuquet and John Calsamiglia, “Limited path entanglement percolation in quantum complex networks”, arXiv:1011.5630v1 [quant-ph] (2010).

Itàlia en lluita

Més fotos: 1 2 3 4 5

Porres i llibres

Sembla que el book bloc segueix apareixent a les manifestacions en defensa de la universitat. Era a Italia fa unes setmanes, i ara també a Londres. I en els seus blogs, en parlen alguns dels autors “citats” al carrer: els italians Wu Ming, per Q (publicat amb el seu primer pseudònim, Luther Blisset), i la britànica Jay Griffiths, per Pip Pip: A Sideways Look at Time.

En el post dels Wu Ming a Giap hi trobo unes reflexions interessants, resumides d’una intervenció de Tariq Ali:

  • Non dovete credere a chi vi dice che non ci sono soldi per lo studio e per la salute: quando si tratta di salvare una banca o di fare la guerra i soldi li trovano sempre.
  • Il problema non è governo liberal-conservatore contro governo laburista, perché le politiche dei tagli sono iniziate con la sinistra al governo.
  • Senza lottare non si è mai ottenuto nulla, il luogo comune della “moderata e conservatrice” Inghilterra confonde strumentalmente la moderazione con la repressione delle rivendicazioni sociali. L’Inghilterra è il paese dove per la prima volta è stata tagliata la testa al re; dove è nato il movimento operaio; quello per i diritti della donna, etc. La lotta collettiva, gli scioperi, gli atti organizzati di disobbedienza civile, sono ciò che ha portato alle conquiste formali e sociali. Quindi la lotta paga.
  • E’ vero che la riforma in parlamento è passata: ma è meglio essere sconfitti dopo aver lottato che essere sconfitti senza lottare. Perché se lotti e vieni sconfitto, torni a casa e ci rifletti sopra, capisci dove hai sbagliato e sei pronto a tornare a lottare.
  • Gli studenti dei vari istituti devono coordinarsi tra loro e poi coordinarsi con i sindacati e con i pensionati. Non bisogna mai commettere l’errore di relegare la propria lotta a se stessi, di pensare che si sta lottando soltanto per la propria condizione o categoria, perché le lotte di tutti sono collegate: quindi c’è bisogno di una cornice/narrazione comune.
Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 158 other followers