Llegeixo a The Physics arXiv Blog una ressenya sobre aquest article, penjat aquesta setmana a l’arXiv, segons el qual si escollíssim els nostres representants polítics aleatòriament segurament legislarien molt millor de com ho fan ara. L’article el firma un grup de científics que ja va guanyar l’Ig-Nobel per un treball que mostrava com promocionar directius a l’atzar en una gran companyia en millorava l’eficiència.
No he llegit l’article (encara), però pel que he entès, la idea bàsica —segons la ressenya— és que en un sistema bipartidista on els legisladors més o menys col·laboren dins d’un mateix partit (ja sigui per produir un benefici social o propi), introduir legisladors a l’atzar sense cap predisposició a legislar de manera propera a un o altre partit augmenta el benefici social de les lleis que s’aproven.
Pel que es veu, però, la idea no és del tot nova:
Interestingly, random selection is not a new idea in democracies. For example, in the ancient Athenian democracy of the 6th century BC, drawing lots was the primary way of appointing officials.
Els autors, doncs, pensen que
the introduction of random selection systems, rediscovering the wisdom of ancient democracies, would be broadly beneficial for modern institutions.
Tot i que, com diu el primer comentari de la ressenya, en realitat en alguns llocs ja s’aplica: es tracta del jurat popular.
Aquest és l’abstract de l’article original:
Accidental Politicians: How Randomly Selected Legislators Can Improve Parliament Efficiency
A. Pluchino, C. Garofalo, A. Rapisarda, S. Spagano, M. Caserta
We study a prototypical model of a Parliament with two Parties or two Political Coalitions and we show how the introduction of a variable percentage of randomly selected independent legislators can increase the global efficiency of a Legislature, in terms of both number of laws passed and average social welfare obtained. We also analytically find an “efficiency golden rule” which allows to fix the optimal number of legislators to be selected at random after that regular elections have established the relative proportion of the two Parties or Coalitions. These results are in line with both the ancient Greek democratic system and the recent discovery that the adoption of random strategies can improve the efficiency of hierarchical organizations.
