Q

Non si prosegua l'azione secondo un piano.

Mes: març, 2011

Polítics escollits aleatòriament segurament ho farien millor

Llegeixo a The Physics arXiv Blog una ressenya sobre aquest article, penjat aquesta setmana a l’arXiv, segons el qual si escollíssim els nostres representants polítics aleatòriament segurament legislarien molt millor de com ho fan ara. L’article el firma un grup de científics que ja va guanyar l’Ig-Nobel per un treball que mostrava com promocionar directius a l’atzar en una gran companyia en millorava l’eficiència.

No he llegit l’article (encara), però pel que he entès, la idea bàsica —segons la ressenya— és que en un sistema bipartidista on els legisladors més o menys col·laboren dins d’un mateix partit (ja sigui per produir un benefici social o propi), introduir legisladors a l’atzar sense cap predisposició a legislar de manera propera a un o altre partit augmenta el benefici social de les lleis que s’aproven.

Pel que es veu, però, la idea no és del tot nova:

Interestingly, random selection is not a new idea in democracies. For example, in the ancient Athenian democracy of the 6th century BC, drawing lots was the primary way of appointing officials.

Els autors, doncs, pensen que

the introduction of random selection systems, rediscovering the wisdom of ancient democracies, would be broadly beneficial for modern institutions.

Tot i que, com diu el primer comentari de la ressenya, en realitat en alguns llocs ja s’aplica: es tracta del jurat popular.

Aquest és l’abstract de l’article original:

Accidental Politicians: How Randomly Selected Legislators Can Improve Parliament Efficiency

A. Pluchino, C. Garofalo, A. Rapisarda, S. Spagano, M. Caserta

We study a prototypical model of a Parliament with two Parties or two Political Coalitions and we show how the introduction of a variable percentage of randomly selected independent legislators can increase the global efficiency of a Legislature, in terms of both number of laws passed and average social welfare obtained. We also analytically find an “efficiency golden rule” which allows to fix the optimal number of legislators to be selected at random after that regular elections have established the relative proportion of the two Parties or Coalitions. These results are in line with both the ancient Greek democratic system and the recent discovery that the adoption of random strategies can improve the efficiency of hierarchical organizations.

Per una Nova Europa: la Universitat lluita contra l’austeritat

Enfocant, 3 de març de 2011

Els darrers mesos del 2010 vam veure com estudiants, professors i investigadors es movilitzaven i sortien al carrer a Itàlia i al Regne Unit per rebutjar les polítiques dels seus governs: mentres el Regne Unit retallava prop del 80% els pressupostos dedicats a les universitats i augmentava el preu de les matrícules universitàries, Itàlia, a més de la retallada a tota l’educació en general, de fins el 90% de les beques, obria la porta a la privatització de les universitats. Mentrestant, aquestes mesures s’extenen per tot Europa. A Espanya, els pressupostos destinats a investigació s’han vist tan reduïts que fins i tot la revista Nature se n’ha fet ressò, i l’últim anunci del nou Conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, és d’una reducció del 10% en els pressupostos a les universitats, que es traduirà en un augment de les taxes als estudiants, la no contractació de personal nou després de jubilacions i la no cobertura de baixes temporals.

La xarxa global Edu-factory, que connecta universitaris i investigadors d’arreu del món, va passar el mes passat de ser un laboratori teòric a concretar-se en una cita a París. De la trobada, que va durar de l’11 al 13 de febrer i va reunir unes 300 persones, n’ha sortit una declaració comuna i una convocatòria de jornades globals d’acció per al 25, 26 i 27 de març. Us deixem amb la declaració.

Nosaltres, els estudiants i treballadors precaris d’Europa, Tunísia, Japó, els EUA, Canadà, Mèxic, Xile, Perú i Argentina, ens vam reunir a París durant el cap de setmana de l’11 al 13 de febrer de 2011 per a disctuir i organitzar una xarxa comuna basada en les nostres lluites comunes.

Els estudiants del Magrib i Gàmbia van intentar venir però França els va negar l’entrada. Reivindiquem la lliure circulació dels pobles, així com la lliure circulació de les lluites.

De fet, durant els últims anys el nostre moviment ha assumit Europa com l’espai dels conflictes en contra de la mercantilització de la universitat i la precarietat. Aquesta trobada a París i els moviments revolucionaris arreu de la Mediterrània ens permet fer un pas important cap a una nova Europa en contra de l’austeritat, a partir de les revoltes al Magrib.

Som una generació que viu la precarietat com una condició permanent: la universitat ja no és un ascensor de la movilitat social, sinó més aviat una fàbrica de precarietat. Ni tampoc no és la universitat una comunitat tancada: les nostres lluites per a un nou benestar, en contra de la precarietat i per la lliure circulació del coneixement i de la gent no s’atura a les seves portes.

La nostra necessitat d’una xarxa comuna es basa en les nostres lluites contra el Procés de Bolonya i contra les retallades en educació que Europa està utilitzant com a resposta a la crisi.

Des que els interessos estatals i privats col·laboren en el procés de mercantilització de la universitat, les nostres lluites no tenen l’objectiu de defensar l’status quo. Els governs rescaten bancs i retallen l’educació. Nosaltres volem fer la nostra pròpia universitat —una universitat que viu a les nostres experiències d’educació autònoma, recerca alternativa i escoles lliures. Una universitat lliure, gestionada pels estudiants, treballadors precaris i migrants, una universitat sense fronteres.

Aquest cap de setmana hem compartit i discutit diferents llenguatges i pràctiques comunes de conflicte: manfiestacions, ocupacions i vagues metropolitanes. Hem creat i millorat les nostres reivindicacions comunes: el lliure accés a la universitat en contra de l’augment de taxes i costos de l’educació, el nou benestar i drets comuns en contra del deute i la financiarització de les nostres vides, i per una educació basada en la cooperació contra la competències i les jerarquies.

Basant-nos en aquesta declaració comuna:

  • Fem una crida per unes jornades d’acció comunes i transnacionals els dies 25, 25 i 26 de març de 2011: contra els bancs, el sistema del deute i les mesures d’austeritat, per la lliure educació i la lliure circulació de persones i coneixement.
  • Crearem una revista comuna de les lluites i un mitjà de comunicació autònom.
  • Promourem una gran caravana i una trobada a Tunísia, perquè les lluites del Magrib són les lluites que estem combatent aquí.
  • Serem part de la contra-cimera del G8 a Dijon al maig.
  • Ens reunirem de nou a Londres al juny.

Lluitant i cooperant, aquest és el nostre Comú de París.

45 anys de la Caputxinada

Una societat

que prengui com a cosa pròpia una tasca, el compliment de la qual importa a tot el país: aconseguir una Universitat capaç de dominar els problemes tècnics i socials de l’època, una Universitat democràtica.

Aquesta era una de les demandes del manifest que clausurava la Caputxinada l’any 1966. I advertia el camí que podia prendre la universitat si no es defensava:

Un és el camí que senyalen les recents disposicions administratives: Aquest camí vol portar a una institució de pur rendiment tècnic, indigne del nom d’universitat en perdre tot l’horitzó cultural, moral, ideal i polític. Es tracta d’uns institució en la qual el professorat en general i l’autoritat acadèmica en particular –ja que les dignitats acadèmiques, consumant-se el procés ja en curs, quedarien definitivament rebaixades a la categoria d’autoritats-, en comptes de compondre amb els estudiants una Universitat, es converteixen en repressors d’aquests, per evitar que quallli dins la universitat la llavor de vida social que cada promoció d’estudiants duu amb ella a les aules. Les mesures actualment aplicades tendeixen a fer d’ella una fàbrica, una simple fàbrica d’especialistes que possibiliten mecànicament el funcionament de l’economia i la satisfacció de les necessitats tècniques-educatives i administratives que aquella suscita.

Ara fa 45 anys d’aquests fets, i de dimecres a divendres d’aquesta setmana hi ha unes jornades per commemorar-los i analitzar el futur de la Universitat Pública i dels moviments socials al seu voltant:

D’això en fa ara 45 anys, però ni la perspectiva ni l’impuls d’aquell instant han perdut ni un bri d’actualitat. És des d’aquesta perspectiva que no afrontem aquestes jornades com a memòria d’un passat, sinó com a memòria d’un futur, tampoc com a passat d’un moviment, sinó com a present del mateix, i menys encara com a mera rememoració, sinó també com a reivindicació.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 158 other followers