Q

Non si prosegua l'azione secondo un piano.

Mes: maig, 2011

73 anys del bombardeig de Granollers

Fa 73 anys avions de l’estat feixista italià, colaborant amb l’exèrcit franquista, van bombardejar la meva ciutat, Granollers. Avui, per homenatjar les victímes i recordar-ho, l’Assemblea Llibertària del Vallès Oriental organitza alguns actes, en col·laboració amb l’associació AltraItalia.

Programació d’actes:

Dimarts, 31 de maig en el 73 aniversari del bombardeig feixista a Granollers:

  • A les 9 del matí concentració i ofrena floral al cementiri
  • A les 19 h xerrada debat amb els companys/es de l’associació Altraitalia, que presentaran la denuncia que interposaran contra l’Estat italià pels bombardejos durant la guerra del 1936-39.

Brutalitats

Aquests dies escric poc (una mica més pel twitter), en part perquè alguns dies he estat fora però sobretot perquè les coses importants estan passant a les places, i no hi ha gaire temps per plasmar-ho aquí. Coses tan importants que provoquen respostes tan brutals com inútils dels governants i la seva policia:

Arrencant les mobilitzacions: que no ens els toquin

Vénen temps d’estretor, els mercats marquen el ritme i tots l’hem d’obeir… el ritme sembla frenètic i imparable… la Generalitat no s’ajusta el cinturó, se’l treu i comença a fuetejar a l’educació i la sanitat.

Avui, estudiants i professors, principalment de l’Escola Tècnica Superior de Barcelona (de la UPC), han tallat la diagonal i han forçat el rector de la UPC a assistir a una assemblea per discutir les retallades de personal i l’augment de taxes. Eren entre 500 persones, segons alguns mitjans com 3cat24 o El País, i 1.000 persones, segons La Vanguardia i els mateixos organitzadors. Les demandes d’estudiants i professors són ben senzilles: “criteris educatius a l’administració”, “conservar el model classe-taller”, “una universitat pública i de qualitat per a tothom” i mantenir els llocs de treball dels professors: “que no ens els toquin“.

L’Enric Canela opina que la cosa no anirà a més. Té raó amb una cosa: s’acosten exàmens i vacances d’estiu, i això, unit a un curs de poca mobilització estudiantil a Catalunya, juga en contra de la universitat i a favor de les retallades. Però aquest cas és diferent del conflicte més recent a la universitat, el Pla Bolonya. Si abans eren els estudiants els primers afectats, i només alguns professors anaven darrere seu, ara el canvi de model —l’assassinat del model, podríem dir, perquè sembla que primer volen matar-lo i després crear-ne un de nou— afecta en primer lloc el professorat i el PAS, que s’enfronten ja a acomiadaments massius (de moment uns 200 professors a la UAB, per exemple). I no crec que ens quedem de braços plegats per exàmens i estiu que s’acostin, perquè sinó per a molts el setembre ja serà un mes d’atur.

Però més enllà de la pèrdua de llocs de treball —que és molt greu—, mai s’insistirà prou en què el que estem presenciant és la mort definitiva de la universitat de tots. Per això la mobilització d’avui tindrà continuïtat i s’extendrà. Si bé encara no tenen repercussió als mitjans, hi ha petits grups que van creixent i que només cal relligar. Esperem que, com diu @UniPrecària, “això tot just comença”.

Declaracions institucionals a la UAB contra les retallades

Hi comencen a haver les primeres declaracions institucionals d’òrgans de govern de la Universitat Autònoma de Barcelona que criden a rebutjar del tot les retallades i plantar cara al govern. La primera, el 15 d’abril, va ser de la Junta de la Facultat de Ciències de la Comunicació:

La Junta de Facultat de Ciències de la Comunicació, extremadament preocupada per les retallades pressupostàries anunciades pel govern de la Generalitat per a les universitats públiques de Catalunya, insta als rectors, i en particular a la rectora de la UAB, i els seus respectius equips de govern a negar-se a acceptar-les i a emprendre mesures de pressió i mobilitzacions.

La Junta demana a la resta de juntes de facultat de la UAB o instàncies similars -i per extensió de les universitats públiques catalanes- que s’afegeixin a aquesta crida i ens ho facin saber.

La segona, del Deganat de la Facultat de Filosofia i Lletres (també al seu blog), aquest 4 de maig:

Davant la situació de reducció pressupostària que amenaça la universitat pública, eina central en el desenvolupament científic i econòmic del país i en la seva cohesió social, el Deganat de la Facultat de Filosofia i Lletres vol expressar públicament la preocupació que es viu a la facultat per les conseqüències negatives que tindrà aquesta reducció en la formació i la investigació de qualitat que la caracteritza i que ha de ser l’objectiu de la nostra universitat.

Som conscients que, en temps de crisi, la universitat ha de participar de la contenció en la despesa general, però pensem que això no es pot dur a terme en detriment dels elements essencials del servei públic que presta: la formació de professionals qualificats, la igualtat d’oportunitats en l’accés al coneixement i la producció d’una recerca de primera línia.

La crisi econòmica ha de possibilitar un replantejament per a la millora de l’organització universitària, però no ha de suposar, en cap cas, una coartada per al desmantellament d’aquest servei públic.

Per tot això, creiem que l’Equip de Govern de la UAB hauria de fer pública una declaració en aquest sentit, per tal de posar de manifest que la universitat pública no pot assumir mesures que desvirtuïn els seus objectius.

Els reprodueixo sencers perquè són prou significatius. Els estudiants i el Personal d’Administració i Serveis ja fa temps que estan àmpliament contra la retallada, i així ho han advertit repetidament. També els sindicats, alguns més que d’altres. El que és significatiu, ara, és que òrgans que estan formats bàsicament per Personal Docent i Investigador (per la “classe alta” del PDI, per dir-ne d’alguna manera) es pronunciïn també a favor de plantar-se i fer-hi front amb pressions i mobilitzacions.

És ben cert que la universitat (les universitats, en general) arrosseguen mala gestió de fa temps. El dèficit que hi ha actualment no ve d’ara ni de fa tres anys (tot i que es cert, i molt greu, que la Generalitat deu moltíssims diners a les universitats, i que això agreuja la situació). Les retallades que està plantejant el govern de Convergència i Unió, però, van directes a canviar profundament el sistema universitari, i això no ho ha explicat el conseller en cap moment. Des de la desconeixença, m’imagino que alguna cosa semblant està passant amb el sistema de salut.

El més greu, però, és que els rectors i equips de govern en són ben conscients i tampoc ho expliquen. Si ho fessin, serien escoltats pels grans mitjans de comunicació i la societat en podria opinar. Ja ens ho estan demanant. Però no ho expliquen, i han de ser els moviments universitaris i —ara també— alguns òrgans de govern locals qui facin el crit d’alerta. Esperem que ben aviat es pugui enviar un missatge clar que ho expliqui i que sigui escoltat.

She ain’t no human being

Llegeixo aquesta curiositat al blog de Last.fm: el divendres 29 d’abril, dia del casament d’un tal William i una tal Kate, God Save The Queen va multiplicar per 5 el número de gent que la va escoltar respecte la mitjana diària: casi 5 de cada mil persones.

About 1 in every thousand listeners in Britain scrobble God Save The Queen on a typical day (not counting Last.fm radio listens), which isn’t bad going. But on the day of the Royal Wedding it hit nearly five times that, far more than on any other day in the last 12 months.

Originally released in 1977 for the Queen’s silver jubilee, the track was banned by the BBC and other broadcasters for its incendiary lyrics, but shot to the top of the charts nonetheless.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 158 other followers