Non si prosegua l'azione secondo un piano.
Aquesta setmana dos aniversaris tristos, però que cal recordar.
75 anys del cop d’Estat feixista. Així va quedar la Porxada després del bombardeig de Granollers del 1938, que va matar més de 200 persones:
10 anys dels fets de Gènova. G-8. Tute Bianche. Assassinat de Carlo Giuliani.
Avui a Enfocant, un interessant article d’en Pau Casanellas sobre “les retallades i la precarització a l’educació superior, aparegut als Quaderns d’Illacrua núm. 67 (dins la Directa 234 de 22 de juny de 2011)”. Aquesta és la introducció, en podeu llegir el text complet a Enfocant:
Tot i passar relativament desapercebuda, la dràstica retallada prevista pel Govern català a les universitats (un 20% respecte als pressupostos del 2010) suposa una autèntica estocada al sistema públic d’educació superior. La tisorada en l’àmbit universitari dibuixa un horitzó d’acomiadaments que pot prendre una gran magnitud. A això s’hi afegeix la precarietat en què es troben actualment molts col·lectius, situació que el Govern encara vol aguditzar més. Tot plegat conviu amb la presència de fundacions i empreses privades que s’aprofiten dels recursos d’infraestructura i de personal de la universitat pública sense aportar res a canvi. Davant d’aquest escenari i del servilisme dels equips de govern, la mobilització ja ha començat a prendre cos gràcies a la coordinació entre estudiants, professorat i personal d’administració.
Malgrat que fins ara ha passat més desapercebuda que les retallades previstes pel Govern de la Generalitat de Catalunya en salut (6,5%) o educació (7,4%), la disminució en el finançament de les universitats públiques catalanes previst per al 2011 té una magnitud molt superior: del 20% respecte al finançament del 2010. Si l’any passat el sistema universitari públic català va rebre una aportació de fons públics de 864,5 milions d’euros, el 2011 la subvenció pública als centres d’educació superior es veurà reduïda en 175,8 milions (una quantitat molt poc per sobre dels 144 milions que es preveu que es deixaran d’ingressar a causa de la reforma de l’impost de successions impulsada per CiU). Aquesta estocada posa en perill el mateix sistema universitari públic, que actualment ja té deficiències estructurals.
Fa un mes llegia al Diagonal un article sobre la candidatura de Baltasar Garzón al Comitè per a la Prevenció de la Tortura del Consell d’Europa:
El Consell d’Europa (que no s’ha de confondre amb la Unió Europea) és un organisme internacional amb seu a Estrasburg. Actualment, agrupa 47 Estats (la major part del continent europeu) i va ser creat el 1949 per a promoure la democràcia i els drets humans a Europa. El 1989, per a millorar la protecció de les persones privades de llibertat, el Consell va establir el Comitè per a la Prevenció de la Tortura (CPT), un mecanisme no judicial de caràcter preventiu amb capacitat per a inspeccionar sense restriccions les presons i els centres de detenció dels estats membres.
Els informes que realitza aquest comitè després de les seves visites no són vinculants, però tenen una gran influència. En l’última visita a Espanya, que va començar el 31 de maig passat, la delegació del CPT va informar que començaria investigacions sobre l’intent de desallotjament de Plaça Catalunya del 27 del mateix mes.
El lloc del membre espanyol està vacant des del novembre de 2009. Recentment, Espanya va proposar tres candidats:
Garzón, en el primer lloc; després es troba Miriam Cugat, professora de Dret Penal de la Universitat Autònoma de Barcelona; i Carlos Fernández Liesa, catedràtic i secretari general de la madrilenya Carlos III.
Aquesta era la priorització feta pel govern espanyol. En canvi,
la Subcomissió de Drets humans de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, seguint les indicacions del president del CPT, Mauro Palma, hauria relegat Garzón a l’últim lloc de la terna presentada
deixant Miriam Cugat a la primera posició.
Tot aquest tema ha passat desapercebut als mitjans de comunicació. I més encara, el manifest que 23 associacions de defensa dels drets humans van presentar, on expressaven el seu
rebuig directe i específic a la candidatura del Sr. Baltasar Garzón Real com a membre del Comitè per a la Prevenció de la Tortura del Consell d’Europa.
Resulta que repetidament el “CPT ha criticat la detenció incomunicada i la manca d’investigació de les denúncies de tortura”, quan justament Baltasar Garzón és “un dels magistrats que, per una banda, major ús ha fet de la pràctica de detenció incomunicada i, per l’altra, menys interés ha tingut en investigar la veracitat de les denúncies i relats dels detinguts quan passaven pel seu davant”. I a més ha rebut crítiques “tant del Tribunal d’Estrasburg, del Tribunal Suprem com del propi CPT” per aquests fets.
Garzón és també
el creador de la interpretació exhaustiva del “tot és ETA”. (…) És el responsable de tota aquesta línia d’intervenció que suposa deixar en suspens els drets polítics d’un sector important de la societat basca, impulsant sumaris de motivació política i recorrent al dret Penal de l’enemic, aquest dret que jutja, condemna i empresona, no pel que has fet, sinó pel que ets i penses.
També va ser
el jutge que va ordenar el tancament preventiu del diari Egin i la seva ràdio associada, al considerar que aquest formava part de l’entramat d’ETA, en una acció que va ser denunciada pels organismes internacionals que vetllen per la llibertat de premsa i que després seria revocada pel Tribunal Suprem amb l’ordre de reobrir el diari sense que això ja hagi estat mai possible.
Amb tot, Baltasar Garzón ha estat escollit finalment membre del CPT, amb 30 vots a favor (respecte els 7 per Miriam Cugat i 1 per Carlos Fernández Liesa).
Demà passat, dissabte, Nordkapp toca a Sidecar, amb Castlevanians i Beach Beach. Aquí es poden comprar les entrades anticipades. Jo no hi podré ser, però vosaltres no us el deixeu perdre. Són increïbles!
(El cartell és de Tomeu Mulet y Judit Armengol.)
