L’altre dia comentava breument una columna de Josep Ramoneda que advertia de l’error de convertir l’argument econòmic en la principal raó per a la independència. Sóc dels que creu que si d’algun lloc ha de venir la independència és de la voluntat d’autogovernar-se.
Doncs bé, un dels problemes que planteja aquest argument econòmic l’exemplifica la notícia vaig sentir l’1 de maig durant tot el matí a Catalunya Informació sobre les accions del que ja en podem dir el moviment #novullpagar, i que a grans trets s’està repetint avui. Aquestes últimes setmanes, el moviment del #novullpagar ha passat de ser una anècdota d’algun vídeo aïllat penjat a youtube a una mobilització de desobediència civil força important. Finalment, els principals mitjans d’informació hi han dedicat atenció. L’informe dels silencis mediàtics de Mèdia.cat ja en parlava el 2010: la inversió en la infraestructura ja està més que amortitzada.
La notícia en qüestió repetia una cosa així com que els participants del #novullpagar “protesten pel greuge comparatiu que suposa que a Catalunya es concentrin la majoria de vies de pagament d’Espanya”. Però es tracta realment d’un espoli espanyol? És cert que aquí hi ha molts més peatges. Però no ens hem de quedar en aquest independentisme de testosterona de què adverteix Roger Palà. Els peatges no els paguem (o els paguen, qui vagi en cotxe) a Espanya sinó —principalment— a Abertis, una multinacional amb seu a Barcelona i íntimament relacionada amb Convergència i Unió. Per posar dos exemples, l’actual president Salvador Alemany, per exemple, és assessor del govern català en matèria econòmica (a més de, des de fa ben poc, president del Consell Social de la Universitat de Barcelona, però això és tema per un altre dia), mentre l’ex-conseller d’economia de la Generalitat catalana, Francesc Homs i Ferret (no confondre amb l’actual protaveu, Francesc Homs i Molist) va ser nomenat president d’Abertis Logística el 2007.
Jo no crec que estigui tan malament pagar peatges, al contrari. De fet, crec que té tota la lògica. És normal que siguin els conductors qui ajudin a pagar la construcció i el manteniment de les carreteres. Sempre que sigui un preu raonable, evidentment, i a través de peatges públics, que busquin un benefici comú, i no privats, que el busquin propi. De fet, és exactemanent el mateix que passa amb el transport públic, que he de pagar cada dia quan agafo el metro i el tren. Una mica en la línia del que deia aquest blog i del que defensa l’esquerra abertzale recentment.
Ara, com a desobediència civil és molt interessant. Veurem com ho gestiona CiU.
