Leaks en l’era post-Assange

by marti

Fa poc més d’una setmana, el diari Ara publicava en portada (si més no, en portada digital) unes filtracions de WikiLeaks d’una suposada “CIA a l’ombra” (l’empresa Stratfor) que deia que Catalunya estava prop de la independència.

Les filtracions en qüestió eren uns correus entre els “espies” d’aquesta suposada “CIA a l’ombra”, disponibles a la web de WikiLeaks. Pot ser que l’empresa Stratfor tingui pràctiques opaques i qüestionables, però quan un es llegeix aquests 7 correus—que WikiLeaks agrupa sota el nom de Release Stratfor analysis on catalan separatism—s’adona ràpidament que aquests “espies” són simples periodistes (analistes, diem-ne) que s’han limitat a llegir els diaris i seleccionar uns quants articles amb una mica de criteri (i alguna relliscada, com dir que el president basc des de 2009 és Ibarretxe, que malgrat ser “socialista” està “a favor d’un Estat basc associat lliurement a Espanya”: em sembla que tenim una hidra Patxi-Ibarretxe). I concretament, llegeixen Vilaweb:

Aquí teniu un article amb tots els canvis [en la sentència del Tribunal Constitucional sobre el nou Estatut català] (en català, però interessant de guardar perquè té TOTS els detalls):
http://www.vilaweb.cat/noticia/3748884/sentencia-lestatut-obre-nova-era-politica-catalunya.html

L’article de Vilaweb està francament bé, però no cal ser gaire espia per a llegir-lo. Jo recordo haver-ho fet quan va sortir publicat. Resum: Vicent Partal escriu un bon article d’anàlisi de la sentència del Constitucional, s’ho llegeixen en una empresa dels Estats Units, i ens retorna aquí—via unes filtracions més sensacionalistes que realment impactants de WikiLeaks i un tractament excessivament folklòric i poc rigorós de l’Ara, al que lamentablement poc a poc sembla que s’hi està acostumant—, fent que l’opinió pública catalana cregui que internacionalment es veu l’independència catalana aquí a la cantonada. Partal en reflexiona al seu blog, val la pena llegir-ho.

Francament, les últimes filtracions de WikiLeaks han anat perdent trellat, suposo perquè estan bolcats amb tot l’afer Assange—i aquí en tindríem per un altre article, o per uns quants. Tot plegat, una bona excusa que ens hauria de portar a reflexionar sobre la possible continuïtat de les filtracions digitals en l’era post-WikiLeaks, o potser millor post-Assange. Owni, una molt recomanable revista francesa al més pur estil ciberpunk—Technology, Politics and Culture—que ja havia contribuit en la difusió dels SpyFiles de WikiLeaks, en fa avui la reflexió: Where Are The Post-WikiLeaks Digital Whistleblowers? Una lectura que us animo a fer. Veiem-ne alguns fragments i anàlisis interessants.

El primer, que WikiLeaks havia exagerat i simplificat massa l’impacte de les seves filtracions, pensant que la cadena filtració–publicació–indignació generalitzada seria directa, mentre que en canvi ha resultat que pot ser a la pràctica desactivada amb relativa facilitat.

El segon, que un servei estil WikiLeaks que asseguri l’anonimat de les fonts no és tecnològicament tan senzill: diverses organitzacions i diaris ho han intentat (per exemple, el Wall Street Journal) i han fracassat. Els sistemes tenen forats per tot arreu. Que segurament és més fàcil filtrar documents de manera anònima a l’estil “tradicional”, amb un sobre sense remitent, i que en tot cas si es vol oferir anonimat digital en les filtracions el que s’ha de fer és educar els potencials filtradors en tècniques de correu anònim i criptografia més que en intentar garantir un anonimat des de la banda del receptor (cosa òbvia, a més, perquè sinó no només has de suposar que tècnicament els receptors han fet la seva feina sinó que has de confiar personalment en algú que, molt probablement, ni tan sols coneixes). i fer això—educar—tampoc és tan difícil, i molt més barat. Ja hi ha un munt de sistemes que funcionen prou bé, com Tor, Freenet i OpenPGP.

I l’últim, que malgrat tot, sí que existeixen petits serveis descentralitzats que, tot i no rebre l’atenció mediàtica general, tenen el seu impacte en àmbits específics. Per exemple, Balkanleaks.org, Enviroleaks o TYLER. I que aquesta descentralització és molt bona.