Marc Ribot’s Ceramic Dog a Dornbirn

Divendres passat, Marc Ribot tocava a Dornbirn amb el seu Ceramic Dog, i allà érem. Feia temps que volia veure’l(s) –fa algun any, quan van anar a Vic, me’ls vaig perdre. No intentaré definir-los, perquè és prou difícil (a la web del concert els posaven com a free/punk/funk/experimental/psychedelic/post electronica, clar oi?). És un guitarrista increïble, en qualsevol de les seves “versions”: tocant temes de John Zorn amb Bar Kokhba, jazz llatí amb els Cubanos Postizos, guitarrista en alguns discs de Tom Waits o Vinicio Capossela, i tants d’altres (m’agrada molt també el disc conjunt amb el Lucien Dubuis Trio). En fi, si no el coneixeu, busqueu-lo i dediqueu-li una bona escoltada.

I per cert, aparentment té un nou disc amb els Ceramic Dog!

Erik Truffaz: El tiempo de la revolución

Concert dissabte passat del quartet d’Erik Truffaz, al Treibhaus, amb cançons del seu últim disc El tiempo de la revolución. Boníssim! Em quedo sobretot amb el baixista, Marcello Giuliani, i el bateria, Marc Erbetta. Podeu escoltar el disc a Grooveshark.

Passejada de Seefeld al Möserer See

Diuen que Seefeld és el paradís de l’esquí de fons, i per explorar-ho i aprofitar la visita dels pares vam fer una primera exploració de la zona, però caminant. Hi ha un munt de rutes marcades, que des de l’oficina d’informació et poden indicar i aconsellar fàcilment. Nosaltres vam escollir la que anava a Möserer See, un petit llac al costat de Mösern i a una horeta i mitja de Seefeld, on hi va resultar haver també un petit restaurant amb un Tiroler Gröstl boníssim. Les properes fotos de Seefeld seran amb els esquís calçats!

Baixada en trineu des de Kemater Alm

Per tancar l’any, una bona excursió i baixada en trineu. Uns amics ens van convidar el 31 a baixar en trineu, cosa que aquí al Tirol significa una prèvia caminada de pujada, amb cervesa a dalt inclosa.

Kemater Alm és un prat alpí a 1.673 metres d’alçada sobre el nivell del mar. Hi ha un refugi amb restaurant i habitacions, i inclús una petita capella. L’excursió comença des de Grinzens, on s’hi pot arribar des d’Innsbruck amb el bus 4162 (una mitja horeta de viatge), que surt de l’estació de trens principal. El bus té dues parades a Grinzens, la de Café Olympia deixa just al principi del camí de pujada, a 986 metres d’alçada. L’excursió és d’uns 6 km l’anada, aproximadament una hora i mitja o dues hores de pujada contínua (és la gràcia, després es baixa tot en trineu!).

A dalt es pot fer una pausa al refugi, menjar i beure alguna cosa (jo vaig dinar una Kasknödelsuppe boníssima!) i inclús llogar el trineu, si fa mandra pujar-lo. La baixada és molt més ràpida!

Incendis al País Valencià

Quin desastre. A l’incendi que es va declarar dijous a la tarda a la Vall d’Aiora se li ha sumat el de divendres a Andilla. Sembla que de moment han cremat ja 50.000 hectàrees, i els focs segueixen sense estar controlats. El foc ha arribat també a l’abocador de Dosaigües, ha obligat a tancar la central elèctrica de Cortes i ha arribat molt a prop de la central nuclear de Cofrents, que ha hagut d’encendre generadors dièsel per contrarestar la inestabilitat del subministrament elèctric.

El cel a València tenia ahir aquesta pinta, amb un sol groguenc pràcticament tapat pel fum. Tot el dia va estar caient cendra. A la tarda, pujant cap als Serrans, vam veure les immenses columnes de fum que quedaven darrere Villar, cap a la Serra de la Calderona. A l’altra banda, més lluny, també es veien les del primer foc. Tot avui, avions i helicòpters sobrevolen la comarca. I és que el desastre és enorme: foc i fum es veuen clarament en les imatges de satèl·lit.

Al fort vent de ponent i la sequera de la zona, se li ha d’afegir la forta retallada en el pressupost invertit en prevenció d’incendis (una retallada del 75% entre 2008 i 2011). Com explica Full Quatre, “el 2010, la Conselleria de Medi Ambient que dirigia Juan Cotino es va desfer del lloguer dels cotxes de Vaersa per comprar 115 vehicles per valor de 2.319.000 euros, cosa que va significar l’acomiadament de treballadors per aquest mateix valor”. No és l’únic despropòsit: diners destinats als bombers van anar a parar a pagar la visita del Papa a València. Tothom sap que els incendis s’apaguen d’hivern. Com acaba dient la notícia de Full Quatre,

L’incendi que a hores d’ara encara assola i redueix a meres cendres el nostre país és sens dubte una tragèdia fortuïta, un accident desafortunat no provocat per l’Administració, però les polítiques aplicades pel govern valencià durant aquests anys amb total despreocupació pel medi ambient són un més dels factors que contribueixen a atiar les flames.