Com cada any, aprofito l’excusa per recomanar quatre llibres (cap d’ells gaire nou) que he llegit des del passat Sant Jordi. Aquest any de tesi i canvis geogràfics he anat una mica més curt de lectures, així que el conjunt per remenar és més petit. Per a més idees, podeu mirar les recomanacions de l’any passat i l’altre.
Maurizio Maggiani — Il coraggio del pettirosso
Feia temps que tenia pendent llegir un llibre de Maurizio Maggiani, així que vaig aprofitar una visita a la nova llibreria italiana Le Nuvole, al barri de Gràcia de Barcelona, per comprar-me el que crec que deu ser el seu llibre més famós, El coratge del pit-roig (ignoro si està traduït al català). El llibre d’aquest escriptor italià, que recentment ha alliberat sota llicència copyleft els seus primers contes, dels que ha recuperat els drets exclusius, narra els pensaments i viatges d’un alexandrí fill de forners italians anarquistes que vol retrobar les seves arrels, que acaben sent simplement el desig de llibertat. M’hi vaig encarar amb una certa reserva, pensant que potser seria pesat i se’m faria difícil després d’una bona temporada sense lectures en italià, però em va sorprendre positivament.
Joe Sacco — Notas al pie de Gaza
Del dibuixant de còmics i periodista Joe Sacco ja n’havia llegit Palestine, una novel·la gràfica que relata les experiències del propi autor a Cisjordània i la Franja de Gaza entre el desembre del 1991 i el gener del 1992.
Palestine és un llibre altament recomanable, del que Notas al pie de Gaza (Footnotes in Gaza, en la seva versió original en anglès) n’és una ampliació. És una visió molt interessant del conflicte, amb la peculiaritat respecte d’altres llibres de ser una novel·la gràfica, amb l’estil personal i implicat de l’autor.
Diversos autors — Anarquisme i alliberament nacional
Dient-ho de manera ràpida, aquest any ha estat prou mogudet nacionalment. Així que, després de l’atipada general dels mitjans de comunicació, que et deixen amb la somnolència típica d’un gran àpat, vaig córrer a buscar el llibre Anarquisme i alliberament nacional, escrit durant la dècada dels 80 i que en la nova reedició compta amb un epíleg de Jordi Martí i Font. El llibre s’enfronta amb la definició de nació, l’anàlisi de l’estatisme i l’estatalisme, i com casar l’alliberament nacional amb la ideologia anarquista, i ho fa d’una manera planera i entenedora, però mantenint a la vegada rigor en l’anàlisi i les propostes. Molt recomanable.
Manuel de Pedrolo — Totes les bèsties de càrrega
I finalment, després de llegir un recull d’articles de Manuel de Pedrolo tenia ganes de tastar-ne una novel·la, més enllà de l’àmpliament llegit Mecanoscrit del segon origen. En el cas de Totes les bèsties de càrrega, ens trobem davant d’una distopia a l’estil del 1984, Fahrenheit 451 o Brave New World, ara en una societat ofegada per la burocràcia. Tot plegat en un estil còmic i grotesc, que recorda de vegades a Pere Calders.
