Q

Non si prosegua l'azione secondo un piano.

Categoria: llengua i cultura

Vaga indefinida de docents a les Illes

Avui comença la vaga indefinida de docents a les Illes. Sí, indefinida. Segons informa Vilaweb, el seguiment està sent massiu, i a les escoles només hi ha els serveis mínims —abusius, d’un 30%!

Les reivindicacions es poden consultar en aquest document: suspendre els expedients sancionadors, defensa de l’escola en català (retirar el TIL, que vol acabar amb el model d’ensenyament en català, la Llei de símbols i la LOMCE), beques menjador i reutilització de llibres, i drets laborals dels docents.

També s’ha creat una caixa de resistència per a poder mantenir la vaga. Aquestes són les mobilitzacions per a la primera setmana de vaga, i molta atenció al suport i concentracions a la resta del país. Per a avui mateix hi ha convocades

concentracions a Alacant (13.00, la Mà, Universitat d’Alacant), Barcelona (19.30, plaça de Sant Jaume), Castelló (11.30, paranimf de la Universitat Jaume I), Girona (19.00, plaça del Vi), Tarragona (19.30, seu del PP) i València (19.00, plaça de Manises).

22tracks

22tracks

22tracks és una pàgina amb 4 vegades 22 llistes de 22 cançons cada una. Cada llista està escollida per un DJ d’Amsterdam, Brussel·les, Londres o París. No cal registrar-se, simplement entrar a la pàgina, escollir ciutat i llista i començar a escoltar una bona selecció. Això sí, si et registres pots enviar les dades del que escoles a last.fm.

Una bona manera d’escoltar i descobrir música sense complicacions. Per exemple, Snatch – Black Market, The Jones Girls – You Gonna Make Me Love Somebody Else, o Ahmed Abdul-Malik – La Ibkey.

14.000 sense valencià

Comença un nou curs, i al País Valencià 14.000 famílies que han escollit la línia en valencià s’han quedat sense plaça per falta d’oferta, tal com ja preveia Escola Valenciana. Això al primer tram de l’educació: a secundària i batxillerat és encara pitjor, perquè molts dels alumnes que havien començat amb ĺa línia en valencià s’han de passar a la castellana perquè en aquesta edat l’oferta és encara més minsa (d’un 35% a primària, i d’un 20% a secundària, quan la demanda real és d’aproximadament un 60%).

A la vegada, a les Illes, els directors de tres escoles que simplement tenien intenció d’aplicar el programa educatiu decidit pel seu consell escolar (i que defensava l’ús del català) van ser suspesos de sou i feina i no podran començar el curs.

Un grillo qualunque

Un grillo qualunqueLa setmana passada vaig acabar de llegir Un grillo qualunque, llibre de Giuliano Santoro sobre el Movimento 5 Stelle liderat per Beppe Grillo. El llibre (editat de moment únicamenten italià, que jo sàpiga) arrenca repassant la història de Beppe Grillo com a còmic, per després anar entrellaçant la fundació i evolució del Movimento 5 Stelle amb un anàlisi tant del moviment com del seu líder.

És un llibre molt útil per als que, com jo, no tenim potser la perspectiva necessària per contextualitzar aquest nou moviment que va resultar clarament guanyador de les passades eleccions generals italianes. A la vegada, també planteja i discuteix alguns dels temes i crítiques claus que se’n fan, com ara la “no-ideologia” i l’autodefinició com a partit “ni de dretes ni d’esquerres“, el fetitxisme digital i la creença que Internet ens durà la democràcia, la creació d’una narració pròpia, la relació amb moviments com el No-TAV, o plantejaments propis de la dreta pel que fa a temes com la migració. (Com podreu comprovar si seguiu els enllaços, molts d’aquests temes s’han tractat també al blog Giap dels Wu Ming.) El llibre també discuteix sobre populisme, la mistificació de la xarxa i el paper que tant Grillo com el seu soci Casaleggio juguen dins del M5S. Tots aquests temes queden també desgranats en una interessant entrevista a l’autor per part de Wu Ming 2.

És doncs un llibre recomanable per a tothom interessat en una crítica al Movimento 5 Stelle des de l’esquerra. Com a crítica, jo potser n’esperava una anàlisi més profunda de la ideologia i programa del partit. En tot cas, és un tema molt interessant i d’alta actualitat, sobretot després de l’espectacular victòria a les passades eleccions generals, seguida d’una gran desinflada en les eleccions municipals parcials de la setmana passada.

4 recomanacions per Sant Jordi 2013

Com cada any, aprofito l’excusa per recomanar quatre llibres (cap d’ells gaire nou) que he llegit des del passat Sant Jordi. Aquest any de tesi i canvis geogràfics he anat una mica més curt de lectures, així que el conjunt per remenar és més petit. Per a més idees, podeu mirar les recomanacions de l’any passat i l’altre.

Maurizio Maggiani — Il coraggio del pettirosso

il coraggio del pettirosso Feia temps que tenia pendent llegir un llibre de Maurizio Maggiani, així que vaig aprofitar una visita a la nova llibreria italiana Le Nuvole, al barri de Gràcia de Barcelona, per comprar-me el que crec que deu ser el seu llibre més famós, El coratge del pit-roig (ignoro si està traduït al català). El llibre d’aquest escriptor italià, que recentment ha alliberat sota llicència copyleft els seus primers contes, dels que ha recuperat els drets exclusius, narra els pensaments i viatges d’un alexandrí fill de forners italians anarquistes que vol retrobar les seves arrels, que acaben sent simplement el desig de llibertat. M’hi vaig encarar amb una certa reserva, pensant que potser seria pesat i se’m faria difícil després d’una bona temporada sense lectures en italià, però em va sorprendre positivament.

Joe Sacco — Notas al pie de Gaza

notas al pie de gazaDel dibuixant de còmics i periodista Joe Sacco ja n’havia llegit Palestine, una novel·la gràfica que relata les experiències del propi autor a Cisjordània i la Franja de Gaza entre el desembre del 1991 i el gener del 1992.

Palestine és un llibre altament recomanable, del que Notas al pie de Gaza (Footnotes in Gaza, en la seva versió original en anglès) n’és una ampliació. És una visió molt interessant del conflicte, amb la peculiaritat respecte d’altres llibres de ser una novel·la gràfica, amb l’estil personal i implicat de l’autor.

Diversos autors — Anarquisme i alliberament nacional

anarquisme i alliberament nacionalDient-ho de manera ràpida, aquest any ha estat prou mogudet nacionalment. Així que, després de l’atipada general dels mitjans de comunicació, que et deixen amb la somnolència típica d’un gran àpat, vaig córrer a buscar el llibre Anarquisme i alliberament nacional, escrit durant la dècada dels 80 i que en la nova reedició compta amb un epíleg de Jordi Martí i Font. El llibre s’enfronta amb la definició de nació, l’anàlisi de l’estatisme i l’estatalisme, i com casar l’alliberament nacional amb la ideologia anarquista, i ho fa d’una manera planera i entenedora, però mantenint a la vegada rigor en l’anàlisi i les propostes. Molt recomanable.

Manuel de Pedrolo — Totes les bèsties de càrrega

bèstiesI finalment, després de llegir un recull d’articles de Manuel de Pedrolo tenia ganes de tastar-ne una novel·la, més enllà de l’àmpliament llegit Mecanoscrit del segon origen. En el cas de Totes les bèsties de càrrega, ens trobem davant d’una distopia a l’estil del 1984, Fahrenheit 451 o Brave New World, ara en una societat ofegada per la burocràcia. Tot plegat en un estil còmic i grotesc, que recorda de vegades a Pere Calders.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 159 other followers