Eleccions a la Val Susa

El 8 d’abril, després de la vaga general i els incidents a Barcelona, Enric Juliana firmava un polèmic article on barrejava de tot i criminalitzava a tort i a dret a base d’alarmisme, fal·làcies i males argumentacions. Bàsicament, rebia l’anarquisme i rebien els italians. Neoanarcoitalianisme. L’ús de la fal·làcia de l’anarquisme violent per a espantar als lectors vanguardistes ja va ser intel·ligentment contestat en un article d’Adrià Estivill al seu blog Observatori de la fal·làcia, que aprofito per recomanar-vos. L’article d’Enric Juliana també li va valdre un fort rebuig de la comunitat italiana a Barcelona (també aquí), tant per criminalitzar l’històric moviment No-TAV com per utilitzar el fet que dos dels ferits fossin italians per a carregar demagògicament contra ells, tot passant de puntetes sobre el fet que es tractava, a més, de dos ferits de molta gravetat que han perdut l’ull per culpa de les bales de goma disparades pels Mossos d’Esquadra. Tot plegat, molt ben resumint en aquest impecable i implacable article de l’acampada de Barcelona.

El cas és que Enric Juliana, de bracet amb Felip Puig i la jutgessa Carmen García, van fer el ridícul el passat 1 de maig, quan una manifestació gran com mai havia vist en cap dia del treballador va resultat totalment pacífica i sense incidents, i van tornar-hi tot seguit quan la reunió del Banc Central Europeu, contra el qual el mateix Felip Puig havia convocat de facto a manifestar-se, va rebre com a resposta una cassolada des dels balcons de les cases. És a dir, el dispositiu policial més gran des de les olimpíades del 1992, amb més de 8.000 policies, per blindar Barcelona en la visita del Banc Central Europeu i evitar els disturbis que pot provocar una cassolada. Tot això, amb la suspensió del tractat Schengen i el manteniment arbitrari en presó preventiva de diverses persones (mireu aquest enllaç i aquest altre).

Doncs bé, Enric Juliana ha tornat a queda estrepitosament en ridícul aquesta setmana, quan el perillós, radical i violent moviment No-TAV s’ha alçat amb l’àmplia victòria a les eleccions municipals d’Avigliana, el poble més gran de la Val Susa, per on ha de passar el tren. Unes eleccions on de contrincant tenia ni més ni menys que una coalició del dretà Popolo della Libertà de Silvio Berlusconi i “l’esquerrà” Partito Democratico (en realitat, a Itàlia es porta encara més això del centre-dreta i centre-esquerra). En fi: ja n’hi ha prou de tanta demagògia i criminalització, no creieu?

Invasió subtil i altres contes a l’Almeria Teatre

Aquest any és el centenari del naixement de Pere Calders, i arreu se’n senten i veuen coses. Ahir vam ser al Teatre Almeria a veure una adaptació teatral dels seus contes de Invasió subtil i altres contes. Us recomano que hi aneu, sobretot si us agrada la ironia de Pere Calders. Un espectacle de Gataro, la mateixa companyia de qui fa uns dos anys en vaig veure la representació —al mateix teatre, també— de The Black Rider. Us deixo amb dos contes curts seus (aquí en podeu trobar més):

Per a un demà millor

(Drama en menys d’un acte)

L’escena representa:

A l’esquerra, una posta de sol. A la dreta, un cap de setmana.

En alçar-se el teló, l’únic personatge de l’obra (jove de bona presència) s’avança amb el propòsit de recitar un estremidor monòleg de protesta. Però es desploma el teló a causa d’una avaria mecànica i l’esclafa. Llestos.

FI

(Els dimarts no hi ha funció, per descans de la Companyia.)

No se sap mai

De les quatre rodes del cotxe, n’hi havia una que girava al revés. Però era la bona, perquè provava d’allunyar-se d’una corba que ens va desmanegar a tots.

Pujada de preus del transport públic: quin bitllet surt millor

Comencem l’any amb un augment fortíssim del preu del transport públic: d’un 12% en la T-10 (el bitllet més utilitzat) i d’un 25% en el bicing, que s’ha de comparar amb un augment previst de l’IPC del 3,4%. Augment de preus al transport públic. Tot plegat, al mateix temps que a Barcelona es congela la zona blava i s’apliquen encara més bonificacions a la zona verda, promocionant per tant l’ús del transport privat (i contaminant) en comptes del públic i més net.

Això ha fet que avui hi hagués una vaga d’usuaris, muntada amb el nom de TMB51, que volia ser de l’estil de la vaga de tramvies del 1951 i de la qual en sóc tirant a escèptic, i que pel que es veu ha tingut poca repercussió, segons les notícies aparegudes a diaris com Vilaweb o l’Ara.

A més de les crítiques i el rebuig, també han començat a aparèixer algunes iniciatives que intenten trampejar aquesta pujada. Una d’elles és Memetro, una mena de “cooperativa de multes”, com expliquen a Enfocant, on les multes per viatjar sense bitllet es paguen col·lectivament, reduint l’impacte sobre l’usuari. L’altra és Promobilletes, una iniciativa de dos enginyers de la UPC que consisteix en utilitzar publicitat d’una empresa que fa d’esponsor i paga una part d’una T-10, que per tant surt més barata. Pel que sembla, TMB ja ha demanat una reunió amb els dos enginyers. És a dir, que la possible polèmica de posar publicitat al bitllet (i que em recorda discussions semblants sobre si posar publicitat a una universitat és o no és privatitzar-la…) salta pels aires perquè ja es fa externament. És a dir, que si la cosa tira endavant s’haurà augmentat tant el preu del bitllet que sortirà a compte afegir-hi publicitat “privadament”. Increïble.

El que volia fer aquí, però, no és tan criticar aquesta pujada (que també), sinó més aviat veure quina és la combinació de bitllets que surt més a compte en funció dels viatges mensuals que es fan, i sobretot si té sentit que hi hagi una T-50/30 com l’actual. L’anàlisi és simple, i es centra únicament en un mateix tipus d’ús (és a dir, transport dins d’unes mateixes zones), obviant per tant la possibilitat que durant uns dies (per exemple, els laborals) s’utilitzi el metro per a un cert recorregut i uns altres (per exemple, els caps de setmana) per a un altre. Tot i així, com a idea general crec que pot servir per una persona que utilitza el transport públic per anar a treballar. Per a una crítica de la T-50/30 també podeu llegir aquest altre blog.

Així doncs, quin bitllet hem de comprar?

1 zona

El bitllet senzill costa 2 euros, i la T-10 (9,25 euros) —que jo sàpiga— no caduca fins al canvi de tarifes. Així que només té sentit comprar bitllets senzills si fem com a màxim 4 viatges anuals. A partir de 5, sempre és millor comprar una T-10. Cada viatge amb T-10 costa 0,925 euros, mentre que la T-50/30 (50 viatges en 30 dies) surt a 37 euros, de manera que fins a 40 viatges mensuals el millor és utilitzar només T-10. A partir de 40 viatges, surt més barat gastar la T-50/30, que ens deixa un cost efectiu per viatge que baixa fins a un mínim de 0,74 euros. La T-Mes tampoc la considero (si es fa servir el transport públic regularment, la T-Trimestre és equivalent i més barata). La T-Trimestre ens surt més a compte que tirar de T-50/30 a partir de 61 viatges mensuals.

Resumint, ens queden 3 intervals diferents:

• Per a 40 viatges mensuals o menys, utilitzar només T-10, amb un cost/viatge de 0,925 euros.
• Entre 40 i 60 viatges mensuals, utilitzar només T-50/30, amb un cost/viatge d’entre 0,925 i 0,74 euros.
• Per a 61 viatges mensuals o més, la T-Trimestre, amb un cost/viatge inferior a 0,74.

El més curiós, i que ja comentava abans, és el mal comportament que té la T-50/30. En principi, aquesta hauria de ser una targeta per qui va a treballar i gasta el transport públic dues vegades per jornada laboral, que acaben sent aproximadament 42 viatges mensuals (la línia vertical discontínua en els següents gràfics). Per tant, el cost mínim d’aquesta targeta s’hauria de situar just a aquest valor (és a dir, ser una T-42/30, i baixar-li el preu), quan en realitat queda molt proper a utilitzar 4 T-10.

Cost per viatge (en euros), en funció del número de viatges mensuals, per a una zona. La línia blava correspon a utilitzar sempre la T-10, la lila a utilitzar sempre la T-50, i la groga a la T-Trimestre.

Cost mensual (en euros), en funció del número de viatges mensuals, per a una zona. La línia blava correspon a utilitzar sempre la T-10, la lila a utilitzar sempre la T-50, i la groga a la T-Trimestre.

2 zones

Per a 2 zones, també tenim 3 intervals diferents, però amb els extrems lleugerament diferents:

• Per a 33 viatges mensuals o menys, utilitzar només T-10, amb un cost/viatge de 1,84 euros.
• Entre 34 i 53 viatges mensuals, utilitzar només T-50/30, amb un cost/viatge d’entre 1,83 i 1,24 euros.
• Per a 54 viatges mensuals o més, la T-Trimestre, amb un cost/viatge inferior a 1,24.

Cost per viatge (en euros), en funció del número de viatges mensuals, per a dues zones. La línia blava correspon a utilitzar sempre la T-10, la lila a utilitzar sempre la T-50, i la groga a la T-Trimestre.

Cost mensual (en euros), en funció del número de viatges mensuals, per a dues zones. La línia blava correspon a utilitzar sempre la T-10, la lila a utilitzar sempre la T-50, i la groga a la T-Trimestre.

3 zones

Els tres intervals per a bitllets de 3 zones són:

• Per a 34 viatges mensuals o menys, utilitzar només T-10, amb un cost/viatge de 2,505 euros.
• Entre 35 i 52 viatges mensuals, utilitzar només T-50/30, amb un cost/viatge d’entre 2,50 i 1,74 euros.
• Per a 53 viatges mensuals o més, la T-Trimestre, amb un cost/viatge inferior a 1,73.

Cost per viatge (en euros), en funció del número de viatges mensuals, per a tres zones. La línia blava correspon a utilitzar sempre la T-10, la lila a utilitzar sempre la T-50, i la groga a la T-Trimestre.

Cost mensual (en euros), en funció del número de viatges mensuals, per a tres zones. La línia blava correspon a utilitzar sempre la T-10, la lila a utilitzar sempre la T-50, i la groga a la T-Trimestre.

Per a 3 zones, la diferència entre la T-50/30 i un terç de la T-Trimestre és molt petita. De fet, a partir de 4 zones ja resulten més cares 3 targetes T-50/30 que una T-Trimestre, així que deixa de tenir sentit.

Xavi Castillo a Barcelona

Valensianos!!

Avui hem anat a veure l’espectacle de “post-teatre barat” de Xavi Castillo, tal i com ell l’ha anomenat tot just començar (o potser ha dit que “què faig jo? Pos teatre barat”, qui sap, però això de post-teatre té la seva miga). El fa a la Sala Muntaner. N’hi diu “Hamlet? Això ho pague jo!” però bàsicament segueix com sempre fent una bona repassada als personatges aquests que campen pel País Valencià: el Paquito Camps, que ningú sap per on para ara mateix, la Rita Godzilla Barberà i tots els Fabras, Costas, Rusos i companyia, Benedicto Equis Uve Palito inclòs. No hem parat de riure, us ho recomano de veritat, sobretot si no l’heu vist mai! I com a bon català, us comento que amb el tresC surt a 6 euros per persona.

Per anar fent boca, aquí fent de Rita Barberà al Cabanyal:

Batuda a Poble Sec

Fa unes setmanes sortíem d’una xerrada al Poble Sec sobre els desnonaments i la lluita de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i 500×20 Habitatge per Tothom a la biblioteca del barri quan va començar, uns carrers més enllà, una batuda de la policia local i els mossos (notícia a llibertat.cat i btv notícies). Ens hi vam acostar uns quants i el dispositiu policial era increïble: el carrer Salvà completament pres pels antiavalots, un gran grup de migrants immobilitzat i veïns que es començaven a acumular a la plaça del Molino per mirar i comentar la jugada. Hi havia comentaris de tots colors, però molts tenien deixos xenòfobs i masses frases amb el famós “…però…”.

Al final va resultar que dels 100 identificats, seleccionats tots pel seu aspecte físic, només un va ser detingut. I després ens sorprenem que l’extrema dreta pugi tant, aquí i a altres bandes. Operacions com aquesta, i titulars com aquest altre, no fan més que provocar-ho.