I think of a scientist as very dedicated to his work. He is kind of crazy, talking always quickly. He constantly is getting new ideas. He is always asking questions and can be annoying. He listens to others’ ideas and questions them.
És el que han dit estudiants del que aquí seria primer d’ESO abans de visitar el Fermilab, a Chicago. I el que han dibuixat. Per sort, després de la visita sembla que les coses han canviat una mica (per exemple, han deixat de pensar que tots som calbs):
Scientists are normal people just like us all. They do the same things and act just like us. Most of them speak foreign languages. Scientists aren’t always stuck in their offices. They have lives outside of the labs too. Some like to do outdoor activities; others like to read or do things inside.
La veritat és que quan aquest març passat vam fer l’exposició de física per a alumnes de primària a l’Autònoma ens vam quedar sopresos de com disfrutaven els nens. Potser ens hauríem de replantejar com s’ensenya la ciència, no només a les escoles sinó també als mitjans de comunicació.









