Q

Non si prosegua l'azione secondo un piano.

Tag: doctorat

Distribució d’entrellaçament en xarxes complexes quàntiques

El proper dilluns 5 de novembre, a les 10:30, a la Sala de Graus II de la Facultat de Ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona, defensaré la tesi “Entanglement distribution in quantum complex networks”. Hi esteu tots convidats! (La imatge forma part del disseny de la portada que ha fet la Judit Armengol.)

Aquesta tesi tracta l’estudi de xarxes quàntiques amb una estructura complexa, les implicacions que aquesta estructura té en la distribució d’entrellaçament i com el seu funcionament pot ser millorat mitjançant operacions en el règim quàntic. Primer considerem xarxes complexes d’estats bipartits, tant purs com mescla, i estudiem la distribució d’entrellaçament a llargues distàncies. Després passem a analitzar xarxes de canals sorollosos i estudiem la creació i distribució de grans estats multipartits.

El treball contingut en aquesta tesi està motivat principalment per la idea que la interacció entre la informació quàntica i les xarxes complexes pot donar lloc a una nova comprensió i caracterització dels sistemes naturals. Les xarxes complexes tenen una importància particular en les infraestructures de comunicació, ja que la majoria de xarxes de telecomunicació tenen una estructura complexa. En el cas de xarxes quàntiques, que són el marc necessari per al processament distribuït d’informació i comunicació quàntica, és ben possible que en el futur adquireixin una topologia complexa semblant a la de les xarxes existents, o que fins i tot es desenvolupin mètodes per a utilitzar les infraestructures actuals en el règim quàntic.

Una tasca central en les xarxes quàntiques és dissenyar estratègies per distribuir entrellaçament entre els seus nodes. En la primera part d’aquesta tesi, considerem la distribució d’entrellaçament bipartit com un procés de percolació d’entrellaçament en una xarxa complexa. Des d’aquest enfocament, s’estableix entrellaçament perfecte de manera probabilística entre dos nodes arbitraris. Veiem que, per a xarxes grans, la probabilitat d’aconseguir-ho és una constant estrictament major que zero (i independent de la mida de la xarxa) si la quantitat inicial d’entrellaçament està per sobre d’un cert valor crític. La mecànica quàntica ofereix aquí la possibilitat de canviar l’estructura de la xarxa sense necessitat d’establir nous canals “físics”. Mitjançant una transformació local adequada de la xarxa, es pot disminuir l’entrellaçament crític i augmentar la probabilitat. Apliquem aquesta transformació a models de xarxes complexes amb una distribució de graus arbitrària.

En el cas de xarxes sorolloses d’estats mescla, veiem que per algunes classes d’estat es pot utilitzar el mateix enfocament de percolació d’entrellaçament. Per a estats mescla generals considerem una percolació de llargada de camí limitada per la quantitat de soroll de les connexions. Veiem com les xarxes complexes ofereixen encara un gran avantatge en la probabilitat de connectar dos nodes.

En la segona part, passem a l’escenari multipartit. Estudiem la creació i distribució d’estats graf amb una estructura que imita la de la xarxa de comuicació subjacent. En aquest cas, utilitzem una xarxa complexa arbitrària amb canals sorollosos, i considerem que les operacions i mesures són també sorolloses. Proposem un mètode eficient per a distribuir i purificar petits subgrafs, que després es fusionen per a reproduir l’estat desitjat. Comparem aquest enfocament amb dos protocols bipartits basats en un node central i coneixement complet de l’estructura de la xarxa. Mostrem que la fidelitat dels estats graf generats es pot escriure com la funció de partició d’un sistema desordenat de spins clàssics (un vidre de spins), i la seva taxa de decaïment és l’anàleg de l’energia lliure. Utilitzant els tres protocols en una xarxa unidimensional i en xarxes complexes veiem que són tots comparables, i que en alguns casos el protocol de subgrafs proposat, que necessita només informació local de la xarxa, té inclús un comportament millor.

La crisi com a excusa: retallades a la universitat i la situació dels investigadors en fase inicial

El curs passat, els investigadors en fase inicial van patir directament un seguit de mesures, justificades com a conseqüència de la crisi, que d’alguna manera precedien les retallades en educació i en universitat que estem veient actualment. Les mesures afectaven doblement a aquest col·lectiu pel fet de ser considerats de vegades estudiants i de vegades treballadors. Així, i malgrat tenir un sou que difícilment superava els 1.000€ nets, la retallada salarial dels funcionaris i treballadors públics va afectar —de manera totalment injustificada i inclús, possiblement, il·legal— tots els investigadors predoctorals de les universitats catalanes, que van veure com el seu sou baixava un 5% fins a arribar a, per exemple, 902€ nets per als que tenien una beca FPU (que ja tenen el sou congelat des de fa anys). A la vegada, els preus públics i taxes dels seus “estudis” van augmentar desorbitadament (un 280% en el cas de la tutela de tesi, passant de 105€ a 400€, i un 400% per la de “Serveis específics“, que pràcticament es pot considerar un “impost per treballar”), mentre els estudiants de màster extracomunitaris pagaven en algunes universitats públiques catalanes 3,5 vegades més que els comunitaris. Com ja he comentat alguna vegada en aquest mateix blog, aquestes mesures s’han agreujat encara més aquest curs, i no ens hauria d’estranyar que de nou s’intenti rebaixar el sou ja inferior a mileurista als investigadors predoctorals.

Amb la Florencia, una companya de l’Assemblea de Tercer Cicle i investigadora al Departament de Prehistòria, vam escriure el març passat un article on explicàvem totes aquestes mesures i la situació en què es trobava la lluita contra elles, sobretot pel que fa a la Universitat Autònoma de Barcelona. L’article està pendent de publicar-se a la revista Estrat Crític, però mentrestant l’hem penjat aquí (en html i pdf) per a qui el vulgui llegir. Aquí en teniu el seu resum:

La crisi com a excusa: retallades a la universitat i la situació dels investigadors en fase inicial

Martí Cuquet, Florencia del Castillo

L’últim any s’han pres diverses mesures a nivell universitari, català i estatal que afecten tant l’encariment de l’educació pública com les condicions laborals dels seus treballadors. El col·lectiu d’investigadors en fase inicial, ja fortament travessat per la precarietat, n’és un dels afectats. En aquest article analitzem quatre d’aquestes mesures —relacionades amb la reducció salarial i l’encariment de taxes— que incideixen directament sobre aquest col·lectiu a Catalunya i, en concret, a la Universitat Autònoma de Barcelona, i presentem la resistència i resposta que s’ha generat des de l’Assemblea de Tercer Cicle d’aquesta universitat

La matrícula del doctorat segueix creixent

L’any passat els que estem fent un doctorat vam veure com la matrícula augmentava desorbitadament: un 280% en el preu de tutela i un 400% en la “nova” taxa de Serveis específics i suport a la docència. I dic “nova” perquè anteriorment ja existia, només que amb un altre nom: Documentació de matrícula (és a dir, la carpeta i la guia de l’estudiant, que en el cas del doctorat ni tan sols es rep). En el cas concret de la tutela de tesi, que és competència de la Generalitat, el preu va passar de 105,05€ a 400€ anuals. L’excusa —o una de les múltiples excuses, que necessitarien un article a part per ser explicades— és que a partir d’ara incloïa la taxa de defensa de tesi, i que en realitat el preu quedava igual. Era mentida que quedés igual, però quedava dit, i ja se sap que a base de repetir una mentida… La taxa que depenia de la universitat (aquesta famosa de Serveis específics i suport a la docència que ningú tenia clar si era per pagar el Campus Virtual, la carpeta o qui sap què que els investigadors predoctorals de totes maneres no utilitzem) augmentava, en el cas de l’Autònoma però també en d’altres universitats, de 8€ a 40€.

El resultat és que aquest any aquesta mateixa taxa arriba fins als 70€. Però el més divertit és que la tutela de tesi (la que depèn de la Generalitat) ha baixat una mica, sí, però ha deixat de cobrir la defensa de la tesi. Conseqüència: el preu és encara més car, i a més l’any passat vam pagar per una cosa per la que haurem de tornar a pagar. Haurem de fer-hi alguna cosa, no?

Els següents gràfics mostren l’evolució de les taxes que es paguen i del total de doctorat (comptant 3 anys).

Evolució del preu de tutela de doctorat. Entre el curs 2009-2010 i 2010-2011 va augmentar un 280%.

Evolució de la taxa de gestió de l'expedient acadèmic.

Evolució de la taxa de Serveis específics i suport a la docència (abans Documentació de matrícula). Entre el curs 2009-2010 i 2010-2011 va augmentar un 400%. L'augment en dos cursos ha estat del 775%.

Evolució de la taxa de defensa de la tesi. El curs 2010-2011 en principi no es pagava, perquè estava inclosa dins del preu de tutela de tesi (que havia augmentat enormement). Des d'aquest curs es torna a pagar, tot i que el preu de tutela de tesi ha baixat poc i ja s'havia pagat per a aquest concepte.

Evolució del preu total d'un doctorat de 3 anys, sense incloure la taxa pel títol.

Precaris per cobrar, funcionaris per retallar

Aquest reportatge va sortir ahir (22 de desembre de 2010) al suplement “Campus” de El Mundo. Sembla mentida que hagi de ser aquest diari qui ho denunciï.

Universitat universidad università university

Ens trobem en un moment de gran pressió sobre la universitat pública. Amb l’excusa de l’economia i de temps difícils, s’acusa de deficitari el sistema educatiu, especialment l’universitari, i s’apliquen tant retallades en els pressupostos destinats a investigació com augments indiscriminats de les taxes als estudiants. Són accions molt greus que ens obliguen a reaccionar i lluitar no ja per millorar la nostra situació sinó simplement per fer respectar els nostres drets aconseguits. Passa a la universitat i passa al conjunt de la societat. I passa a Catalunya, a Espanya i a tota Europa.

La reforma universitària i l’adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior —el Pla Bolonya— ha significat, d’entrada, un augment de les taxes en tots els àmbits: grau, màster i doctorat. S’havia promès compensar l’encariment dels graus amb un reforç de les beques. Però en temps de crisi les beques són el primer a desaparèixer i els preus de matrícula segueixen pujant. Es tracta els estudiants universitaris d’immadurs a l’obligar-los l’assistència a classe, i fa perdre a l’educació universitària un dels seus valors més importants: més enllà de l’educació especialitzada en un camp, la independència per enfocar els problemes. Més greu encara, però, és que ni tan sols les parts bones del pla s’estan duent a terme. Les retallades de pressupostos fan que les classes tornin a ser de més de cent persones, molts màsters no són més que un refregit de les assignatures de cinquè curs però, això sí, el doble de cares, i s’ha disparat el preu a pagar per l’adaptació de títols europeus.

La situació de la recerca predoctoral, però, és potser encara més extrema. L’investigador en formació, investigador predoctoral, doctorand o com se’l vulgui anomenar ha treballat sempre en una situació ambigua. D’una banda se’l considera un estudiant més —un estudiant de doctorat— que ha de pagar les seves taxes de matrícula, que ha de fer (i pagar-se) els exàmens i que té una representació mínima, simplement anecdòtica, en els òrgans de govern de la unviersitat. De l’altra, representa un motor important de la recerca que es produeix a la universitat i contribueix significativament en la docència que s’hi imparteix. Si té sort, reb un sou a través d’una beca d’investigació que oscil·la (oscil·lava) al voltant dels mil euros (diguem entre 800 i 1.100) i que amb molt d’esforç s’havia aconseguit convertir en un contracte de pràctiques en els dos últims anys dels quatre que dura (tot i que ara en durarà només tres). Això significa que durant els primers dos anys l’investigador predoctoral no cotitza a la seguretat social ni té dret a la prestació de l’atur.

Doncs bé, aquest any la Generalitat de Catalunya ha augmentat un 280% el preu de la tutela acadèmica del doctorat, que passa de 105 euros a 400 i que es converteix en la més cara d’Espanya amb diferència. Les universitats, a més, han augmentat les taxes que depenen d’elles en un 400%, i preveuen augmentar-les encara més el proper curs fins a arribar a un augment total del 775% en dos anys. Coincidint amb tots aquests augments, algunes beques han deixat de finançar aquestes taxes, i tot fa témer que ben aviat passarà el mateix amb les que encara les paguen.

Però la cosa no acaba aquí. Un investigador predoctoral paga totes aquestes taxes perquè se’l considera un estudiant. La resta de personal investigador utilitza els mateixos serveis i se l’avalua sense, evidentment, haver de pagar res. Però el fet és que el sou precari i temporal que cobra aquest investigador predoctoral també ha patit la famosa retallada del 5%. I això malgrat que reb un sou a través d’una subvenció que no ha estat retallada, i saltant-se tots els criteris progressius segons els quals sous i categories professionals més alts haurien de retallar-se més que no pas els baixos.

La situació, doncs, és greu, i s’estent més enllà de Catalunya i d’Espanya. A la Gran Bretanya s’ha duplicat la taxa límit per ingressar a la universitat i a Itàlia la reforma de la universitat, batejada reforma Gelmini per la ministra que la promou, amenaça de posar en marxa un sistema que privatitzarà les universitats públiques, les convertirà en elitistes i acomiadarà desenes de milers de professors i investigadors.

Aquests atacs, però, estan aconseguint també una cosa que semblava impossible. Que el col·lectiu investigador, sempre extremadament individualista i competitiu, s’uneixi per defensar-se’n. A Catalunya contra l’augment de les taxes, i a moltes universitats espanyoles contra la retallada del 5%.

Al Regne Unit ja han estat dues les manifestacions massives d’estudiants.

I aquesta setmana ha estat el torn d’Itàlia: s’han ocupat monuments emblemàtics com la Torre de Pisa o el Coliseu a Roma, i un imponent moviment estudiantil i del món investigador recorre tota la península. A Roma, els estudiants s’enforntaven als policies amb escuts amb títols de llibres: és el “Book Bloc” (Q dels Luther Blisset inclòs). La lluita, a tot arreu, és la mateixa. La scuola è di tutti: ripensarla, costruirla, difenderla.

Omnia sunt communia.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 159 other followers