Q

Non si prosegua l'azione secondo un piano.

Tag: Edu-Factory

4 recomanacions per Sant Jordi 2011

En podria fer moltes, però em centraré en quatre llibres que he anomenat aquí al blog des del passat 23 d’abril. Jo ja tinc el meu: Hòmens i falagueres, de Toni Cucarella.

Wu Ming — Anatra all’arancia meccanica

Els Wu Ming no són un escriptor, sinó un grup d’escriptors italians de qui parlo sovint i que llegeixo amb avidesa, tant els seus llibres com la seva activitat al blog Giap. Són els responsables de la novel·la Q (publicada amb el pseudònim Luther Blisset), de la que aquest blog n’agafa el nom i el motto. Publiquen sempre en copyleft i els seus llibres es poden descarregar de la seva pàgina web. Sinó l’heu llegit, Q és de moment el seu llibre que més m’ha agradat, i crec que s’ha traduït a moltes llengües, entre elles al castellà (al català, que jo sàpiga, no).

Aquest any he llegit 54, però us recomano el seu recent recull de contes que he començat fa poc i que encara no he acabat: Anatra all’arancia meccanica (Ànec a la taronja mecànica). Quack!

William Gibson — Zero History

Al setembre William Gibson, el famós escriptor ciberpunk autor de Neuromancer, treia Zero History, la tercer entrega de la sèrie de Bigend:

No es pot classificar ben bé com a ciència ficció, sinó més aviat com un thriller situat en un present més aviat futurista, on una al·lèrgica a les marques, Cayce Pollard, és contractada per Hubertus Bigend, el fundador d’una comptetitiva agència de publicitat anomenada Blue Ant, per a buscar els creadors de fragments curts de vídeo penjats anònimament a Internet. En el fons, però, William Gibson no ha estat mai un esciptor de ciència ficció corrent, i la temàtica i estil de Pattern Recognition no queda gaire lluny de les seves novel·les anteriors. (…) A Spook Country Bigend contracta la ex-cantant de The Curfew, Hollis Henry, per investigar què hi ha darrere del locative art, molt relacionat amb l’últimament famosa realitat augmentada. I de nou per satisfer la curiositat de Bigend, Hollis Henry ha de buscar a Zero History qui és el dissenyador de la marca secreta Gabriel Hounds. Curiosament, a molts dels llibres de William Gibson surt alguna referència a Catalunya.

Joan Fuster — Diccionari per a ociosos

De Joan Fuster no n’havia lleit mai res i feia temps que en tenia el cuc. Fins que la tardor passada vaig trobar casualment que el grup Llegim i Piulem organitzaven una lectura de Joan Fuster i posterior visita a Sueca, que em va agradar molt. Vaig aprofitar-ho per llegir, no el Sagitari que proposaven, sinó el potser més conegut assaig Nosaltres els valencians. Em va agradar molt, i es llegeix molt bé, però m’he decidit per recomanar el següent que em vaig llegir, Diccionari per a ociosos, un llibre que recull des d’alguns aforismes fins a petits assaigs sobre temes molt diversos, organitzats cada un sota una paraula a mode de diccionari.

Edu-Factory y Universidad Nómada — La universidad en conflicto

Un dels últims llibres que he llegit, La universidad en conflicto és un recull d’articles compilats per Edu-Factory i la Universidad Nómada i editat, en copyleft, per Traficantes de Sueños, sobre les transformacions que està patint la universitat, les lluites i conflictes que s’hi generen i possibles alternatives a aquesta universitat-empresa cap a la que anem.

“La universidad en conflicto”

Aquesta setmana he acabat de llegir-me del llibre La Universidad en conflicto. Capturas y fugas en el mercado global del saber. És un recull d’articles compilats per Edu-Factory i la Universidad Nómada i editat, en copyleft, per Traficantes de Sueños:

Durante las últimas dos décadas, la Universidad se ha convertido en el centro de una polémica que trasciende ampliamente el recinto de los campus. Objetivo de reformas que tienden a moldearla según la máquina performativa neoliberal, la institución universitaria ha sido adecuada a las lógicas empresariales, cuarteada y reconstruida según parámetros de coste-beneficio y preparada como fábrica de patentes y conocimientos con valor en el nuevo mercado global del saber. Como no podía ser de otra manera, estas mutaciones han afectado a sus principales habitantes: los estudiantes, convertidos en clientes e inversores en formación; y los profesores, precarizados y fragmentados en una multitud de situaciones contractuales y laborales. En este contexto, este libro quiere ofrecer una aportación significativa a la compresión y el impulso de las luchas y conflictos que atraviesan las transformaciones del sistema universitario, al mismo tiempo que apuntan alternativas frente a la nueva universidad-empresa.

Ara tocarà, poc a poc, rellegir-lo, digerir-lo i prendre’n notes. Si algú de vosaltres el llegeix i el vol comentar junts, ja sabeu!

Per una Nova Europa: la Universitat lluita contra l’austeritat

Enfocant, 3 de març de 2011

Els darrers mesos del 2010 vam veure com estudiants, professors i investigadors es movilitzaven i sortien al carrer a Itàlia i al Regne Unit per rebutjar les polítiques dels seus governs: mentres el Regne Unit retallava prop del 80% els pressupostos dedicats a les universitats i augmentava el preu de les matrícules universitàries, Itàlia, a més de la retallada a tota l’educació en general, de fins el 90% de les beques, obria la porta a la privatització de les universitats. Mentrestant, aquestes mesures s’extenen per tot Europa. A Espanya, els pressupostos destinats a investigació s’han vist tan reduïts que fins i tot la revista Nature se n’ha fet ressò, i l’últim anunci del nou Conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, és d’una reducció del 10% en els pressupostos a les universitats, que es traduirà en un augment de les taxes als estudiants, la no contractació de personal nou després de jubilacions i la no cobertura de baixes temporals.

La xarxa global Edu-factory, que connecta universitaris i investigadors d’arreu del món, va passar el mes passat de ser un laboratori teòric a concretar-se en una cita a París. De la trobada, que va durar de l’11 al 13 de febrer i va reunir unes 300 persones, n’ha sortit una declaració comuna i una convocatòria de jornades globals d’acció per al 25, 26 i 27 de març. Us deixem amb la declaració.

Nosaltres, els estudiants i treballadors precaris d’Europa, Tunísia, Japó, els EUA, Canadà, Mèxic, Xile, Perú i Argentina, ens vam reunir a París durant el cap de setmana de l’11 al 13 de febrer de 2011 per a disctuir i organitzar una xarxa comuna basada en les nostres lluites comunes.

Els estudiants del Magrib i Gàmbia van intentar venir però França els va negar l’entrada. Reivindiquem la lliure circulació dels pobles, així com la lliure circulació de les lluites.

De fet, durant els últims anys el nostre moviment ha assumit Europa com l’espai dels conflictes en contra de la mercantilització de la universitat i la precarietat. Aquesta trobada a París i els moviments revolucionaris arreu de la Mediterrània ens permet fer un pas important cap a una nova Europa en contra de l’austeritat, a partir de les revoltes al Magrib.

Som una generació que viu la precarietat com una condició permanent: la universitat ja no és un ascensor de la movilitat social, sinó més aviat una fàbrica de precarietat. Ni tampoc no és la universitat una comunitat tancada: les nostres lluites per a un nou benestar, en contra de la precarietat i per la lliure circulació del coneixement i de la gent no s’atura a les seves portes.

La nostra necessitat d’una xarxa comuna es basa en les nostres lluites contra el Procés de Bolonya i contra les retallades en educació que Europa està utilitzant com a resposta a la crisi.

Des que els interessos estatals i privats col·laboren en el procés de mercantilització de la universitat, les nostres lluites no tenen l’objectiu de defensar l’status quo. Els governs rescaten bancs i retallen l’educació. Nosaltres volem fer la nostra pròpia universitat —una universitat que viu a les nostres experiències d’educació autònoma, recerca alternativa i escoles lliures. Una universitat lliure, gestionada pels estudiants, treballadors precaris i migrants, una universitat sense fronteres.

Aquest cap de setmana hem compartit i discutit diferents llenguatges i pràctiques comunes de conflicte: manfiestacions, ocupacions i vagues metropolitanes. Hem creat i millorat les nostres reivindicacions comunes: el lliure accés a la universitat en contra de l’augment de taxes i costos de l’educació, el nou benestar i drets comuns en contra del deute i la financiarització de les nostres vides, i per una educació basada en la cooperació contra la competències i les jerarquies.

Basant-nos en aquesta declaració comuna:

  • Fem una crida per unes jornades d’acció comunes i transnacionals els dies 25, 25 i 26 de març de 2011: contra els bancs, el sistema del deute i les mesures d’austeritat, per la lliure educació i la lliure circulació de persones i coneixement.
  • Crearem una revista comuna de les lluites i un mitjà de comunicació autònom.
  • Promourem una gran caravana i una trobada a Tunísia, perquè les lluites del Magrib són les lluites que estem combatent aquí.
  • Serem part de la contra-cimera del G8 a Dijon al maig.
  • Ens reunirem de nou a Londres al juny.

Lluitant i cooperant, aquest és el nostre Comú de París.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 158 other followers