Amb la calor que fa, unes fotos de fa un mes i mig, per refrescar-se. Crec que no feia esquí de fons des de fa 7 o 8 anys! Per sort vam enganxar l’últim dia de neu, per poca que en quedés.
agost 15, 2011
Del Pla de Beret a Montgarri
Caminada preciosa, circular, d’unes 3 hores, seguint la Noguera Pallaresa. Sortint del Pla de Beret, fins al santuari de Montgarri, on hi ha un refugi, i de tornada.
abril 10, 2011
Pujada al Tagamanent des d’Aiguafreda
Ahir vam aprofitar el bon dia que feia per pujar al Tagamanent des d’Aiguafreda. A Aiguafreda s’hi pot arribar en tren (l’estació és Sant Martí de Centelles), i el camí per pujar fins a dalt el Tagamanent està molt ben marcat: n’hi ha prou amb seguir el GR-5 tot el tros fins a l’últim moment. Hem trigat dues hores i quinze minuts per pujar, i una hora i mitja per baixar. En total (anar i tornar) són uns 11 quilòmetres. Aquí teniu la fitxa de wikiloc, i aquí (en pdf) una bona descripció del camí (repeteixo, és molt fàcil!).
Si no hi ha la calitja que ens vam trobar ahir, les vistes són molt bones, amb vistes als Pirineus, Montserrat… I val també la pena l’ermita romànica de Santa Maria que hi ha dalt del Tagamanent.
agost 23, 2010
La Tossa Plana de Lles
La Tossa Plana de Lles (2.916 m), a la dreta, el Tossal Bovinar (2.841 m), a l'esquerra, i el Pic de Setut (2.869 m), més petit, al centre, vistos des del camí vell Lles-Aransa.
Ahir vam pujar a la Tossa Plana amb el pare. És potser el pic més típic de fer de la zona, però era dels pocs que em faltava. L’excursió dura una mica menys de tres hores (una i mitja de pujada, i una i quart de baixada), amb un desnivell de 800 metres. Vam començar des del refugi del Pradell, (2.117 m) on s’hi pot arribar amb cotxe pujant des de Lles cap a Cap de Rec (on comencen les pistes d’esquí a l’hivern) per carretera, i d’allà seguint per pista bona 4 quilòmetres més. A el Pradell hi ha poc lloc per deixar el cotxe al costat de la pista, tot i que molt sovint a l’estiu se solen trobar cotxes aparcats damunt l’herba dels voltants, fent-la malbé. A més, són 300 euros de multa si passa el guarda forestal. Si es vol, es pot començar directament des de Cap de Rec (1.940 m), on sí hi ha molt lloc per deixar el cotxe. D’allà al Pradell es puja per un sender molt agradable en uns tres quarts d’hora.
Així, des del Pradell s’agafa un corriol que puja cap amunt sense pèrdua. Just al sortir es divideix, i cal agafar el de la dreta que puja més. Pujant una mica s’arriba aviat a un prat que planeja, el Pla de les Someres (2.300 m), tot i que més que rucs s’hi solen trobar vaques o cavalls.
El Pla de les Someres, amb la Tossa Plana recte amunt.
El Pla de les Someres, vist ja des de prop del cim. Al fons, el Cadí.
Des d’aquí hi ha dues rutes possibles: es pot seguir recte i pujar directe cap al cim, però és una mica pesat, o bé seguir per l’esquerra del prat, prop de la línia d’arbres, en direcció als Estanys de Setut. S’hi pot arribar, però per pujar la Tossa és millor girar cap amunt tot just es vegi l’Estany Gran de Setut, el de més amunt. No hi ha camí evident però queda força clar com anar pujant, sempre amunt, en direcció al cim. De tant en tant també hi ha fites que indiquen el camí més fàcil.
El Tossal Bovinar a l'esquerra i el Pic de Setut a la dreta, pujant cap a la Tossa Plana.
Pujant pujant s’arriba a la Tossa Plana de Lles (2.916 m), el cim més alt de la Cerdanya, que forma una gran esplanada. Des d’aquí hi ha unes vistes genials.
El cim, amb les muntanyes d'Andorra al fons.
La Muga i els seus estanys, vista des del cim de la Tossa Plana.
Per baixar, es pot retornar directament pel mateix lloc, que és el que vam fer, o carenajar cap a ponent fins al Pic de Setut (2.869 m), i d’allà baixar per la Portella fins als Estanys, i seguir cap al Pradell. I al tornar, ens vam menjar un arròs ben bo amb els dos ceps que havíem trobat dissabte.
Cep, Boletus edulis.
abril 11, 2010
Pujada a Montserrat
Avui ha fet un dia genial, i per aprofitar-ho ens hem tret la mandra de sobre i hem agat el tren cap a Monistrol, amb una barra de pa i fuet a l’esquena, per pujar cap a Montserrat. Ens ha tocat caminar sota el sol perquè ens hem llevat un xic tard, però ha valgut la pena. Sí que hi havia una mica de calitja, però tot i així les vistes eren prou bones. A la baixada, això sí, ens hem hagut d’anar parant força perquè hem coincidit amb els que pujaven fent la XIII Caminada Ripollet-Montserrat.
El camí des de Monistrol al Monestir de Montserrat és molt senzill de seguir: està massa marcat i tot! Sortint de l’estació de FGC de Monistrol, es segueix un moment el carrer de Salvador Espriu cap a la dreta i de seguida es veuen fins a cinc marques a la paret del carrer que baixa cap avall! La verda i vermella (amb el punt blanc al mig, de vegades) és la de la Matagalls-Montserrat, que jo sàpiga, i la blanca i vermella és la de GR. Les seguirem tot el recorregut fins arribar al Monestir. Travessem Monistrol fins arribar a unes escales que ens porten a la carretera que puja a Montserrat. Aquí girem a l’esquerra i passem un curt tros de carretera fins agafar el camí que segueix pujant a la dreta. Després d’una petita pujada agafem la pista i la seguim un tros, fins arribar a la desviació a la dreta que puja per la drecera dels tres quarts. Aquí comença una bona pujada, gairebé tota sota el sol, tot i que un tros endavant trobem per sort una mica més de vegetació. Després, la drecera dels tres quarts torna a enllaçar amb el camí de les canals (el que seguia la pista) i comença la pujada final, amb uns graons una mica massa alts pel meu gust. Aquesta pujada s’acaba quan finalment arribem al camí que porta del Monestir a la Santa Cova, i ja només queden uns cinc o deu minuts fins a dalt. En total crec que són uns 3 quilòmetres i mig o quatre, amb uns 500 metres de desnivell.
