Q

Non si prosegua l'azione secondo un piano.

Tag: Jordi Martí i Font

4 recomanacions per Sant Jordi 2013

Com cada any, aprofito l’excusa per recomanar quatre llibres (cap d’ells gaire nou) que he llegit des del passat Sant Jordi. Aquest any de tesi i canvis geogràfics he anat una mica més curt de lectures, així que el conjunt per remenar és més petit. Per a més idees, podeu mirar les recomanacions de l’any passat i l’altre.

Maurizio Maggiani — Il coraggio del pettirosso

il coraggio del pettirosso Feia temps que tenia pendent llegir un llibre de Maurizio Maggiani, així que vaig aprofitar una visita a la nova llibreria italiana Le Nuvole, al barri de Gràcia de Barcelona, per comprar-me el que crec que deu ser el seu llibre més famós, El coratge del pit-roig (ignoro si està traduït al català). El llibre d’aquest escriptor italià, que recentment ha alliberat sota llicència copyleft els seus primers contes, dels que ha recuperat els drets exclusius, narra els pensaments i viatges d’un alexandrí fill de forners italians anarquistes que vol retrobar les seves arrels, que acaben sent simplement el desig de llibertat. M’hi vaig encarar amb una certa reserva, pensant que potser seria pesat i se’m faria difícil després d’una bona temporada sense lectures en italià, però em va sorprendre positivament.

Joe Sacco — Notas al pie de Gaza

notas al pie de gazaDel dibuixant de còmics i periodista Joe Sacco ja n’havia llegit Palestine, una novel·la gràfica que relata les experiències del propi autor a Cisjordània i la Franja de Gaza entre el desembre del 1991 i el gener del 1992.

Palestine és un llibre altament recomanable, del que Notas al pie de Gaza (Footnotes in Gaza, en la seva versió original en anglès) n’és una ampliació. És una visió molt interessant del conflicte, amb la peculiaritat respecte d’altres llibres de ser una novel·la gràfica, amb l’estil personal i implicat de l’autor.

Diversos autors — Anarquisme i alliberament nacional

anarquisme i alliberament nacionalDient-ho de manera ràpida, aquest any ha estat prou mogudet nacionalment. Així que, després de l’atipada general dels mitjans de comunicació, que et deixen amb la somnolència típica d’un gran àpat, vaig córrer a buscar el llibre Anarquisme i alliberament nacional, escrit durant la dècada dels 80 i que en la nova reedició compta amb un epíleg de Jordi Martí i Font. El llibre s’enfronta amb la definició de nació, l’anàlisi de l’estatisme i l’estatalisme, i com casar l’alliberament nacional amb la ideologia anarquista, i ho fa d’una manera planera i entenedora, però mantenint a la vegada rigor en l’anàlisi i les propostes. Molt recomanable.

Manuel de Pedrolo — Totes les bèsties de càrrega

bèstiesI finalment, després de llegir un recull d’articles de Manuel de Pedrolo tenia ganes de tastar-ne una novel·la, més enllà de l’àmpliament llegit Mecanoscrit del segon origen. En el cas de Totes les bèsties de càrrega, ens trobem davant d’una distopia a l’estil del 1984, Fahrenheit 451 o Brave New World, ara en una societat ofegada per la burocràcia. Tot plegat en un estil còmic i grotesc, que recorda de vegades a Pere Calders.

Només hi ha una manera seriosa de llegir, que és rellegir

Just tornat de València, escric el primer apunt de l’any amb el cap encara per allà baix. Així que no puc fer altra cosa que recordar que el 2012 és un any amb uns quants números fusterians rodons, i com sempre aquests números van com l’anell al dit per a les commemoracions. Fa 90 anys que Joan Fuster va néixer a Sueca, a la Ribera Baixa, i 20 que va morir-hi.

Però el més rodó de tots és que Nosaltres, els valencians, el seu llibre més conegut, es va publicar per primera vegada fa 50 anys, el 1962. A Edicions 62, d’on justament en va ser el primer llibre editat. Jo el vaig llegir ara fa poc més d’un any, amb l’excusa d’aprofitar després la visita que organitzava la gent de Llegim i piulem a la seva casa de Sueca, i en vaig aprendre molt. Ara fa poc que a casa l’estem rellegint, amb calma, i que amb certa conya comentem que hauríem d’escriure alguna coseta titulada Nosaltres, els serrans. Una mica com a excusa per parlar i discutir sobre bilingüisme i tota la pesca que en segueix. En fi, l’eterna qüestió de la dualitat insoluble.

El cas és que, com deia el mateix Fuster, “només hi ha una manera seriosa de llegir, que és rellegir”. Així que, si ja l’heu llegit, teniu una bona excusa per a retornar-hi. I sinó, doncs per a acostar-vos-hi per primera vegada. Val la pena, tant per conèixer una figura importantíssima que sol quedar ignorada, com per fer-la baixar del pedestal on es troba situat quan sí que se li fa cas i fer-lo servir pel que és: un escèptic com el que més. Com diu Jordi Martí i Font en aquest article,

Ja em perdonareu, però penso que Fuster més que cites el que ens dóna és actitud. Una actitud intel·lectual sempre preparada per esperonar el coneixement i el saber, sempre disposada a convertir la raó —i per tant els raonaments— en la qüestió central, fugint del dogma amb l’arma de la crítica sempre preparada per disparar bales d’ironia.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 159 other followers