Q

Non si prosegua l'azione secondo un piano.

Tag: La Serrania

Incendis al País Valencià

Quin desastre. A l’incendi que es va declarar dijous a la tarda a la Vall d’Aiora se li ha sumat el de divendres a Andilla. Sembla que de moment han cremat ja 50.000 hectàrees, i els focs segueixen sense estar controlats. El foc ha arribat també a l’abocador de Dosaigües, ha obligat a tancar la central elèctrica de Cortes i ha arribat molt a prop de la central nuclear de Cofrents, que ha hagut d’encendre generadors dièsel per contrarestar la inestabilitat del subministrament elèctric.

El cel a València tenia ahir aquesta pinta, amb un sol groguenc pràcticament tapat pel fum. Tot el dia va estar caient cendra. A la tarda, pujant cap als Serrans, vam veure les immenses columnes de fum que quedaven darrere Villar, cap a la Serra de la Calderona. A l’altra banda, més lluny, també es veien les del primer foc. Tot avui, avions i helicòpters sobrevolen la comarca. I és que el desastre és enorme: foc i fum es veuen clarament en les imatges de satèl·lit.

Al fort vent de ponent i la sequera de la zona, se li ha d’afegir la forta retallada en el pressupost invertit en prevenció d’incendis (una retallada del 75% entre 2008 i 2011). Com explica Full Quatre, “el 2010, la Conselleria de Medi Ambient que dirigia Juan Cotino es va desfer del lloguer dels cotxes de Vaersa per comprar 115 vehicles per valor de 2.319.000 euros, cosa que va significar l’acomiadament de treballadors per aquest mateix valor”. No és l’únic despropòsit: diners destinats als bombers van anar a parar a pagar la visita del Papa a València. Tothom sap que els incendis s’apaguen d’hivern. Com acaba dient la notícia de Full Quatre,

L’incendi que a hores d’ara encara assola i redueix a meres cendres el nostre país és sens dubte una tragèdia fortuïta, un accident desafortunat no provocat per l’Administració, però les polítiques aplicades pel govern valencià durant aquests anys amb total despreocupació pel medi ambient són un més dels factors que contribueixen a atiar les flames.

Maquis, d’Alfons Cervera

La setmana passada vaig llegir Maquis, de l’escriptor valencià Alfons Cervera (Editorial Montesinos). La novel·la transcorre a Las Yesas, un poble de La Serrania que no existeix però que fàcilment s’associa amb el poble natal de l’autor, Gestalgar. I el tema de la novel·la és més que evident pel títol que porta.

La Serrania és una comarca de l’interior del País Valencià, de menys de 20.000 habitants, geografia ben abrupta i de parla castellana, que limita amb la província de Terol al nord i la de Conca a l’oest. Resulta que, acabada la guerra civil, va ser una de les zones amb presència de maquis, i d’entre ells un tal Ojos Azules, un dels personatges de la novel·la.

La història en aquest cas és la d’un grup de maquis i la del poble d’on molts han marxat i on encara viuen les seves dones i fills. Saltant d’un personatge a un altre va deixant veure la vida, la misèria i la por des dels ulls dels maquis, de les dones, dels fills, dels guàrdies civils i de la resta del poble. Encara que molt trist, és una bona manera de repassar aquesta part de la nostra història recent des d’un punt de vista molt proper i de conèixer —o reconèixer— algunes parts d’aquesta comarca valenciana.

—Déjate de tonterías, eran ellos quienes luchaban de verdad, nosotras sólo sufríamos aquí abajo, sólo eso.

Y fueron ellas, mi madre, Rosario y tantas otras mujeres quienes hicieron de la intimidad de su dolor un frente inexpugnable a la barbarie de los fascistas.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 158 other followers