Q

Non si prosegua l'azione secondo un piano.

Tag: Lles de Cerdanya

Refrescant

Amb la calor que fa, unes fotos de fa un mes i mig, per refrescar-se. Crec que no feia esquí de fons des de fa 7 o 8 anys! Per sort vam enganxar l’últim dia de neu, per poca que en quedés.

La Tossa Plana de Lles

La Tossa Plana de Lles (2.916 m), a la dreta, el Tossal Bovinar (2.841 m), a l'esquerra, i el Pic de Setut (2.869 m), més petit, al centre, vistos des del camí vell Lles-Aransa.

Ahir vam pujar a la Tossa Plana amb el pare. És potser el pic més típic de fer de la zona, però era dels pocs que em faltava. L’excursió dura una mica menys de tres hores (una i mitja de pujada, i una i quart de baixada), amb un desnivell de 800 metres. Vam començar des del refugi del Pradell, (2.117 m) on s’hi pot arribar amb cotxe pujant des de Lles cap a Cap de Rec (on comencen les pistes d’esquí a l’hivern) per carretera, i d’allà seguint per pista bona 4 quilòmetres més. A el Pradell hi ha poc lloc per deixar el cotxe al costat de la pista, tot i que molt sovint a l’estiu se solen trobar cotxes aparcats damunt l’herba dels voltants, fent-la malbé. A més, són 300 euros de multa si passa el guarda forestal. Si es vol, es pot començar directament des de Cap de Rec (1.940 m), on sí hi ha molt lloc per deixar el cotxe. D’allà al Pradell es puja per un sender molt agradable en uns tres quarts d’hora.

Així, des del Pradell s’agafa un corriol que puja cap amunt sense pèrdua. Just al sortir es divideix, i cal agafar el de la dreta que puja més. Pujant una mica s’arriba aviat a un prat que planeja, el Pla de les Someres (2.300 m), tot i que més que rucs s’hi solen trobar vaques o cavalls.

El Pla de les Someres, amb la Tossa Plana recte amunt.

El Pla de les Someres, vist ja des de prop del cim. Al fons, el Cadí.

Des d’aquí hi ha dues rutes possibles: es pot seguir recte i pujar directe cap al cim, però és una mica pesat, o bé seguir per l’esquerra del prat, prop de la línia d’arbres, en direcció als Estanys de Setut. S’hi pot arribar, però per pujar la Tossa és millor girar cap amunt tot just es vegi l’Estany Gran de Setut, el de més amunt. No hi ha camí evident però queda força clar com anar pujant, sempre amunt, en direcció al cim. De tant en tant també hi ha fites que indiquen el camí més fàcil.

El Tossal Bovinar a l'esquerra i el Pic de Setut a la dreta, pujant cap a la Tossa Plana.

Pujant pujant s’arriba a la Tossa Plana de Lles (2.916 m), el cim més alt de la Cerdanya, que forma una gran esplanada. Des d’aquí hi ha unes vistes genials.

El cim, amb les muntanyes d'Andorra al fons.

La Muga i els seus estanys, vista des del cim de la Tossa Plana.

Per baixar, es pot retornar directament pel mateix lloc, que és el que vam fer, o carenajar cap a ponent fins al Pic de Setut (2.869 m), i d’allà baixar per la Portella fins als Estanys, i seguir cap al Pradell. I al tornar, ens vam menjar un arròs ben bo amb els dos ceps que havíem trobat dissabte.

Cep, Boletus edulis.

De Porta a Lles

Aquest dimarts passat els tres físics del despatx i dos més hem fet una caminadeta de Porta (1511 m) a Lles (1471 m), pujant la vall de Campcardós, passant la frontera (i els Pirineus) per la Portella Blanca (2519 m) i baixant per la vall de la Llosa. És una de les etapes del Camí dels Bons Homes, que era la inteció que portàvem de feia temps però que hem hagut de rebaixar perquè no estàvem gens preparats.

Després de fer nit a Porta (Equilibre La Pastorale, 33 euros nit + sopar i esmorzar, molt acollidor però el sopar potser una mica curt) hem sortit ben d’hora (6:30) i hem pujat la vall del Campcardós d’una tirada fins la Portella Blanca (9:15), frontera entre Catalunya, França i Andorra. Allà la temptació ens ha pogut i ens hem desviat fins a l’Estany Negre a fer-nos una remullada, i fins al coll del Pendís, des d’on comença la baixada cap a Grau Roig. Llavors hem fet marxa enrere, sense arribar a pujar el Pic Negre d’en Valira (eren 30 minuts més de pujada però ja se’ns feia tard), i tornàvem a ser a la Portella Blanca poc abans de les 11. Des d’allà hem anat baixant per la vall de la Llosa, hem dinat poc abans de la Cavana dels Esparvers cap a les 12 i hem seguit fins a Cal Jan de la Llosa, Viliella i finalment Lles, on hem arribat poc després de les 4 de la tarda.Tot plegat poc menys de 10 hores, que sense fer el tonto per l’Estany Negre haguéssin estat unes 8. L’etapa “real” proposada pel Camí dels Bons Homes, Bellver-Porta, està marcada de 8h 30′ però en realitat en deuen ser algunes més. Una altra vegada serà. De moment ens enduem una bona excursió, algunes llagues als peus i picades per tot el cos. Espero que no siguin puces de l’alberg de Porta.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 158 other followers