4 recomanacions per Sant Jordi 2013

Com cada any, aprofito l’excusa per recomanar quatre llibres (cap d’ells gaire nou) que he llegit des del passat Sant Jordi. Aquest any de tesi i canvis geogràfics he anat una mica més curt de lectures, així que el conjunt per remenar és més petit. Per a més idees, podeu mirar les recomanacions de l’any passat i l’altre.

Maurizio Maggiani — Il coraggio del pettirosso

Feia temps que tenia pendent llegir un llibre de Maurizio Maggiani, així que vaig aprofitar una visita a la nova llibreria italiana Le Nuvole, al barri de Gràcia de Barcelona, per comprar-me el que crec que deu ser el seu llibre més famós, El coratge del pit-roig (ignoro si està traduït al català). El llibre d’aquest escriptor italià, que recentment ha alliberat sota llicència copyleft els seus primers contes, dels que ha recuperat els drets exclusius, narra els pensaments i viatges d’un alexandrí fill de forners italians anarquistes que vol retrobar les seves arrels, que acaben sent simplement el desig de llibertat. M’hi vaig encarar amb una certa reserva, pensant que potser seria pesat i se’m faria difícil després d’una bona temporada sense lectures en italià, però em va sorprendre positivament.

Joe Sacco — Notas al pie de Gaza

Del dibuixant de còmics i periodista Joe Sacco ja n’havia llegit Palestine, una novel·la gràfica que relata les experiències del propi autor a Cisjordània i la Franja de Gaza entre el desembre del 1991 i el gener del 1992.

Palestine és un llibre altament recomanable, del que Notas al pie de Gaza (Footnotes in Gaza, en la seva versió original en anglès) n’és una ampliació. És una visió molt interessant del conflicte, amb la peculiaritat respecte d’altres llibres de ser una novel·la gràfica, amb l’estil personal i implicat de l’autor.

Diversos autors — Anarquisme i alliberament nacional

Dient-ho de manera ràpida, aquest any ha estat prou mogudet nacionalment. Així que, després de l’atipada general dels mitjans de comunicació, que et deixen amb la somnolència típica d’un gran àpat, vaig córrer a buscar el llibre Anarquisme i alliberament nacional, escrit durant la dècada dels 80 i que en la nova reedició compta amb un epíleg de Jordi Martí i Font. El llibre s’enfronta amb la definició de nació, l’anàlisi de l’estatisme i l’estatalisme, i com casar l’alliberament nacional amb la ideologia anarquista, i ho fa d’una manera planera i entenedora, però mantenint a la vegada rigor en l’anàlisi i les propostes. Molt recomanable.

Manuel de Pedrolo — Totes les bèsties de càrrega

I finalment, després de llegir un recull d’articles de Manuel de Pedrolo tenia ganes de tastar-ne una novel·la, més enllà de l’àmpliament llegit Mecanoscrit del segon origen. En el cas de Totes les bèsties de càrrega, ens trobem davant d’una distopia a l’estil del 1984, Fahrenheit 451 o Brave New World, ara en una societat ofegada per la burocràcia. Tot plegat en un estil còmic i grotesc, que recorda de vegades a Pere Calders.

Catalogant llibres amb LibraryThing

Aquest gener vaig començar a catalogar els llibres que tinc, llegeixo o —si els recordo— he llegit. Vaig provar ràpidament algunes opcions (Anobii i Goodreads), però al final em va acabar convencent la que d’un principi ja m’havia recomanat en Pere: LibraryThing. Té una bona traducció catalana, feta col·laborativament, però sobretot té un estil senzill i agradable, sense cap barroquisme. Permet anar catalogant els llibres, etiquetar-los i agrupar-los en col·leccions, i a més et fa recomanacions i mostra quins usuaris tenen gustos més semblants als teus, una mica a l’estil de Last.fm. Inclús té una agenda de presentacions de llibres i altres activitats per l’estil. També té un recull de “coneixement comú”, amb informació extensa sobre els escriptors i els seus llibres, que es pot anar omplint i corregint. La comunitat catalana té uns 1800 usuaris, i pel que he anat veient hi ha poca activitat de comentaris de lectures, però tot es posar-s’hi! Si estàveu buscant alguna cosa semblant, us la recomano.

4 recomanacions per Sant Jordi 2012

Com l’any passat, aprofito l’excusa de Sant Jordi per recomanar quatre llibres que he comentat al blog des del passat 23 d’abril. Altres llibres que també he llegit aquest últim any i que us recomano són Maquis, d’Alfons Cervera, i Logicomix, d’Apostolos Doxiadis.

Max Barry — Jennifer Government

En ple domini global del neoliberalisme, què millor que aquesta novel·la de ficció que ens presenta una distopia a l’extrem oposat del 1984 de George Orwell: un món d’un futur massa proper on la major part de la societat està dirigida per grans empreses, el govern és pràcticament inexistent i sense cap poder real, absolutament tot està privatitzat i inclús les persones agafen de cognom el nom de l’empresa on treballen. Max Barry és un autor australià que sol escriure sobre màrqueting i política, i que també manté una web amb el joc NationStates, una mena de nomic més o menys basat en aquesta novel·la.

Joan Fuster — Nosaltres, els valencians

Repeteixo una recomanació de l’imprescindible Joan Fuster. Enguany, toca recomanar segurament el seu llibre més famós, que ens serveix per celebrar uns quants aniversaris: els 90 anys del naixement de Joan Fuster a Sueca i els 20 de la seva mort a la mateixa ciutat, però sobretot els 50 anys de la primera publicació de Nosaltres, els valencians, el mateix dia de Sant Jordi de 1962 i que es va convertir en el primer de l’Editorial 62. Tant si ja l’heu llegit com si no, és una bona excusa per abordar-lo de nou. Com deia el mateix Fuster, només hi ha una manera seriosa de llegir, que és rellegir.

Pere Calders — Ronda naval sota la boira

Un altre aniversari per commemorar: els cent anys del naixement de Pere Calders, a qui se sol conèixer més pels seus contes, per exemple els de Cròniques de la veritat oculta o Invasió subtil i altres contes, o per l’obra de teatre Antaviana.

Aquest hivern, però, un amic em va deixar la novel·la Ronda naval sota la boira i vaig disfrutar-hi com feia temps que no em passava amb un llibre. Fins a tal punt, que m’ha fet adonar de com tenia d’oblidada la literatura catalana i m’han entrat ganes de llegir uns quants llibres que tenia pendents. Com ja explicava,

la novel·la és una mena de comèdia esbojarrada sobre un transatlàntic, a l’estil del Titànic, que es veu atrapat en un “estrany corrent circular” i, sota una boira constant, abocat a un naufragi que el propi capità del vaixell desitja. Tot plegat amb bones dosis d’ironia.

Gerardo Pisarello i Jaume Asens — No hay derecho(s): la ilegalidad del poder en tiempos de crisis

Gerardo Pisarello i Jaume Asens formen una parella força heterodoxa en el món del dret, per com són capaços d’enfocar temes ben diversos des d’una perspectiva dels drets i un ús, malauradament poc comú, del dret com a defensa del més dèbil. El llibre No hay derecho(s) és un recull d’articles publicats els últims anys, la majoria a diaris de gran tiratge, i que per tant s’adrecen a un públic ampli des d’un llenguatge accessible i a la vegada rigorós. Un llibre que critica la desaparició progressiva i difícilment reversible de drets en una època d’estat d’excepció permanent, i que amb les recents declaracions de personalitats de la política és més necessari que mai per a desenvolupar un discurs sòlid que ens permeti fer-hi front amb garanties.

Tinc un problema del que m’agradaria parlar amb un oficial

—Bona tarda, com puc ajudar-lo?

—Tinc un problema del que m’agradaria parlar amb un oficial.

—Puc preguntar de què es tracta?

—Mmm —va dir—. M’han contractat per matar algú. Diverses persones, de fet.

(…)

—Bé, aprecio que hagis vingut a dir-nos-ho. Has fet el correcte. Ara deixa’m que t’expliqui les opcions que tens. (…) Primer, pots seguir endavant amb aquest contracte de Nike. Disparar a algunes persones. En aquest cas, el que faríem, si ens contractés el Govern o el representant d’alguna de les víctimes, és intentar arrestar-te.

—Sí.

—I t’arrestaríem, Hack. Tenim un percentatge d’èxit del vuitanta-tres per cent. Amb algú com tu, sense experiència, sense ajuda, t’agafaríem en qüestió d’hores. Així que t’aconsello fortament que no segueixis endavant amb aquest contracte.

—Ho sé —va dir en Hack—. L’hauria d’haver llegit, però…

—Segon, pots rebutjar seguir el contracte. Això t’exposaria a les penalitzacions que contempli el contracte. I estic convençut que no t’he de dir que poden ser dures. Molt dures. (…) Aquí tens la teva alternativa. Ens subcontractes la matança. Nosaltres satisfem el teu contracte, a un preu molt competitiu. Com segurament ja has vist als nostres anuncis, la teva identitat queda totalment protegida. Si el Govern ve a per nosaltres, no és el teu problema.

Aquest diàleg, traduït matusserament del llibre Jennifer Government, és entre Hack Nike, a qui han contractat sense saber-ho per a matar uns adolescents, i l’oficial de la policia Pearson. Aquesta escena tan extrema s’ha de contextualitzar dins la distopia que ens presenta Jennifer Government: un món dirigit per grans empreses, sense impostos i on tot (fins i tot la Policia, i gairebé també el Govern) està privatitzat. Fins a tal punt que pots subcontractar un assassinat a la policia. Xoca, però no deixa de ser un llibre de ficció.

Però ahir llegia aquesta noticia: “Els serveis d’un agent de policia grec, per 30 euros l’hora“.

Ja no és indignant. Fa por —pànic.

Logicomix, una novel·la gràfica sobre els fonaments de les matemàtiques

La setmana passada em van deixar, i em vaig llegir d’una revolada, aquest llibre: Logicomix, una búsqueda épica de la verdad. Me l’havien recomanat ja per diverses bandes, i l’última ressenya que n’havia llegit, al blog sobre la divulgació científica L’ase quàntic, l’havia deixat molt ben parat.

Una vegada el vaig tenir a les mans em vaig adonar que, en realitat, del mateix autor (el grec Apostolos Doxiadis) ja havia llegit, fa ja força temps, un altre llibre sobre matemàtiques titulat L’Oncle Petros i la conjetura de Goldbach, que pel poc que en recordo no em va impactar gaire.

Però anem al que ve al cas. El llibre en qüestió, Logicomix, repassa la recerca en lògica i els fonaments de les matemàtiques a través de la narració que en fa Bertrand Russell, un dels seus actors principals. La història va barrejant la vida del mateix Russell amb la d’altres filòsofs i matemàtics, com Georg Cantor, Gottlob Frege, Ludwig Wittgenstein, Kurt Gödel i uns quants més, i introduint alguns conceptes de lògica i teoria de conjunts, així com la famosa paradoxa de Russell que ho va fer trontollar tot i els teoremes d’incompletesa de Gödel. També surt breument Alan Turing, de qui enguany se celebra el centenari.

Les idees que s’hi presenten no són en absolut senzilles, però tot i això crec que és prou accessible per al lector que se’l llegeixi amb ganes i interès. A mi m’ha agradat prou i m’ha fet tornar a entrar ganes de llegir més (divulgatiu, és clar) sobre Russell, Wittgenstein i Gödel. A veure si trobo alguna cosa interessant i temps per dedicar-hi. Si en teniu alguna recomanació…