Non si prosegua l'azione secondo un piano.
La setmana passada vaig ser a Hongria, i en vaig tornar amb la recomanació d’escoltar aquest grup: Dresch Quartet. De moment només n’he trobat un directe, que està molt bé.
A last.fm descriuen Mihály Dresch com “un dels músics de jazz i folk més interessants de l’actual escena de Budapest”, tocant una barreja de free-jazz americà amb elements de la música tradicional hongaresa. Sigui com sigui, val molt la pena. Us el recomano!
Doncs això, els deu grups que més he escoltat aquest any segons last.fm. Si teniu alguna recomanació per a aquest 2012 serà més que benvinguda!
1. Vinicio Capossela
Aquest abril el cantautor italià ha tret el seu 8è disc, Marinai, profeti e balene, que encara tinc pendent d’escoltar. A mi, el disc seu que més m’agrada és segurament Ovunque proteggi.
Pel que sembla, tocarà per cap d’any a la Piazza del Duomo de Milà. A veure quan torna per aquestes terres. L’última vegada que el vaig veure, al festival Cruïlla, va ser divertidíssim.
2. Yo La Tengo
El segon grup que més he escoltat aquest any, que es manté però el primer des que tinc last.fm. I per una vegada que no em compro l’entrada al Primavera Sound amb antelació, i resulta que aquesta primavera tornen a venir a Barcelona. Ja és mala sort.
L’última vegada els vaig veure a l’Apolo en un concert espectacular de 2 hore si mitja llargues que recordo molt bé.
3. Marc Ribot
En la meva tercera posició de més escoltats, però segurament estaria més amunt si hi suméssim altres grups seus, o on ell participa, com Marc Ribot’s Ceramic Dog, Marc Ribot y Los Cubanos Postizos o Bar Kokhba Sextet, a més de les seves col·laboracions amb Tom Waits i també Vinicio Capossela. Aquest guitarrista increïble acaba tocant molts gèneres diferents. Per escollir un disc dels molts que té, Ultime Cosmos (amb Lucien Dubuis Trio). Segurament el que em sap més greu de no haver pogut veure aquest any, quan va venir al maig a Vic.
4. Orxata Sound System
Aquests valencians que barregen música electrònica amb el cant tradicional valencià, i que en publiquen el resultat sota llicències lliures, aquest any han tret segon disc, 2.0. I un vídeoclip ben molón per a la cançó VIOLÈNCIA.
Van tancar la gira 2011 amb una bona fiestuqui a València que m’han dit que va ser genial. A veure quan hi tornen.
5. Tom Waits
Un altre que també ha tret nou disc aquest 2011, Bad as Me, però que tampoc he pogut escoltar encara. La portada d’aquí el costat és del disc que dóna música a l’obra teatral The Black Rider: The Casting of the Magic Bullets, una obra que va sortir de la col·laboració del director de teatre Robert Wilson, l’escriptor William S. Burroughs i el mateix Tom Waits, i que just fa dos anys feien a l’Almeria Teatre. No sé si hi tornaran, però val la pena estar-ne atent.
6. The Black Heart Procession
Aquest grup de Califòrnia el vaig veure, sense conèixer-lo, fa dos anys al Primavera Club i des de llavors que no els deixo d’escoltar. Un altre grup que es limita a (gairebé sempre) anar numerant els discos sense posar-los nom. Calidade.
7. Bar Kokhba Sextet
Me’l va recomanar en Ferran, de Nordkapp: 6 músics increïbles liderats per John Zorn, incloent el meu “número 3″ d’aquest any, el guitarrista Marc Ribot.
8. The Bundles
El grup antifolk que agrupa els dos genials germans Lewis, Jeffrey i Jack (molt recomanables tan junts com separats), Kimya Dawson i Anders Griffen.
9. Count Basie
No calen gaires presentacions d’aquest pianista… Us el recomano per treballar.
10. Pascal Comelade
El músic franco-català, que vaig veure l’abril passat a Granollers amb Albert Pla. Ara n’han tret un disc, d’aquell espectacle, que val molt la pena.
Concert de Giulia Valle ahir al Jamboree, boníssim. Da non perdere el pròxim. Giulia Valle contrabaix i composició, David Pastor trompeta, Pablo Selnik flauta, David Soler guitarra, Oriol Roca bateria.
Amb el projecte “Líbera” la contrabaixista italocatalana fa un pas endavant i ens convida a submergir-nos en un univers profund, oníric, paisatgístic, tendre i cru a la vegada. A la força expressiva de Valle s’hi uneix la vitalitat abracadàbrica de tot un mestre de la flauta travessera, Pablo Selnik, la subtilesa del guitarrista David Soler i el discurs filós del bateria Oriol Roca. El rock, el jazz, el groove, la foscor i la claror es troben en aquesta aventura que suposa tot un desafiament a les convencions establertes. Un cant a la llibertat creativa, un viatge a través del món ingràvid, obscur, lluminós i colorista d’aquesta música llorejada recentment, arquitecte d’un estil propi, immortalitzat en discos com “Danza Imprevista” (Fresh Sound New Talent, 2006) o “Berenice” (Fresh Sound New Talent, 2010). Qui sap si el proper lliurament del Món Valle serà amb aquest quartet llibertari.
Demà passat, dissabte, Nordkapp toca a Sidecar, amb Castlevanians i Beach Beach. Aquí es poden comprar les entrades anticipades. Jo no hi podré ser, però vosaltres no us el deixeu perdre. Són increïbles!
(El cartell és de Tomeu Mulet y Judit Armengol.)
Llegeixo aquesta curiositat al blog de Last.fm: el divendres 29 d’abril, dia del casament d’un tal William i una tal Kate, God Save The Queen va multiplicar per 5 el número de gent que la va escoltar respecte la mitjana diària: casi 5 de cada mil persones.
About 1 in every thousand listeners in Britain scrobble God Save The Queen on a typical day (not counting Last.fm radio listens), which isn’t bad going. But on the day of the Royal Wedding it hit nearly five times that, far more than on any other day in the last 12 months.
Originally released in 1977 for the Queen’s silver jubilee, the track was banned by the BBC and other broadcasters for its incendiary lyrics, but shot to the top of the charts nonetheless.
