De Venència arrenquen les fogueres de llibres. Hi volem fer alguna cosa?

Us deixo amb la traducció que he fet d’aquest article dels Wu Ming a Giap: “Da Venezia partono i roghi di libri. Vogliamo fare qualcosa?”. Feu-lo circular tant com volgueu.

The Modern World, by Tom Tomorrow

—Ciutadans! Sapigueu que el vostre govern us vol contents! No permetrem que idees inquietants us destorbin la vostra quietud! Heu-nos aquí al vostre ajut, amb la llista oficial de les lectures recomanades!
—És fàcil! Recomanem llegir només instruccions, directives i ordres oficials! Us aconsellem que no llegiu res més!

—Quina raó!
—I voleu saber una cosa? A les mosses guapes com jo no ens agraden els noiets que es passen el dia llegint! A nosaltres ens agraden els homes de debò que miren la televisió!

—Així doncs, recordeu! Llegir és avorrit! Mireu més televisió!

Regidoria de Cultura de la Província de Venècia

Les paraules més adaptades a la circumstància les ha trobades Serge Quadruppani. Les hem traduït del francès [jo de l'italià]:

Davant de l’imbecilitat feixistoide, un es queda com emmudit: l’idiota enormitat de certes declaracions ens podria deixar sense veu. És una cosa d’una estupiditat tan grane que tan sols és té ganes d’alçar les espatlles i pensar en altres coses. Però aquesta enormitat i aquesta idiotesa tenen efectes molt concrets. Si es deixa difondre la simple idea (per no parlar de la praxi real) que es puguin compilar llistes negres contra qui no cedeix a la dictadura de la tristesa, qui no s’adequa a la visió dominant d’aquest o aquell aspecte del passat, aleshores és que un es rendeix a una concepció de la societat més propera a aquella de la Tunísia de Ben Ali que a aquella somiada a Europa pel il·luminats i per la Resistència.

Per sort, la història recent demostra que, al cap i a la fi, els petits i grans Ben Ali no sempre resulten ser victoriosos.

Advertència preliminar: el cas Battisti aquí tan sols és un pretext. Si no hagués estat per aquest, n’haurien buscat un altre. Aquesta és la raó per la qual no es parlarà dels detalls d’aquells fets. Qui coneixi només el so de les campanades dels mitjans de comunicació i dels polítics i volgués sentir-ne un de diferent, pot informar-se a Carmilla [1]. Qui en vulgui discutir, demanem que ho faci a una altra banda (la xarxa està plena de blogs i fòrums). El que pensem nosaltres ja és prou conegut, al seu moment n’hem escrit, sospesant cada paraula, esforçant-nos per mantenir un equilibri [2]. Avui però la qüestió és una altra, tal i com ho ha entès perfectament el col·lega Carlo Lucarelli, que ens envia aquest missatge:

Sobre el “cas battisti” —ja sigui l’home o els fets— tenim posicions diferents, però allò que estan intentant fer amb aquesta llista de prohibició és realment una porcada i és pura censura de la dissidència. Jo no sóc un dels firmants de la petició Battisti, però de totes maneres quedo disponible per recolzar qualsevol iniciativa compartida que s’oposi a aquesta trista operació de dictadura estúpida.

I ara expliquem el que està passant.

El regidor de cultura de la província de Venècia, l’ex militant MSI [l'antic partit neofeixista, actiu entre 1946 i 1994] i ara berlusconià Speranzon, ha recollit el suggeriment d’un seu col·lega de partit i imposarà a les bilioteques venecianes a:

  1. retirar dels prestatges els llibres de tots els autors que el 2004 van firmar una petició on es demanava l’excarceració de Cesare Battisti;
  2. renunciar a organitzar iniciatives amb aquests escriptors (que, segons diu, queden declarats “persona non grata”).

El bibliotecari que no accepti aquest diktat “n’assumirà la responsabilitat”. Fa referència potser a la congelació dels fons, a la manca de patrocini de les iniciatives, al mobbing, a campanyes de premsa ostils? La proposta ha rebut l’aprovació del COSIP, un sindicat de policia. Així el bibliotecari s’hi pensarà dues vegades, abans de posar-se en contra de l’administració local i les forces de l’ordre. Una colla de “demòcrates sincers” ja s’està movent per extendre la cosa a tot el Veneto, i és probable que la iniciativa sigui emulada més enllà dels límits de la regió.

Això és el que es pot llegir al “Gazzettino” [3]:

Escriuré als regidors de Cultura dels Ajuntaments del Veneto perquè aquestes persones sigui declarades non grates i els demanaré, ja que les biblioteques cíviques estan inserides en un sistema provincial, que les seves obres siguin retirades dels prestatges [...] Demanaré de no promoure la presentació dels llibres escrits per aquests autors: cada Ajuntament podrà actuar com cregui, però n’haurà d’assumir la responsabilitat. A més, com a regidor a Venècia, presentaré una moció perquè Venècia doni el primer exemple [...] Escriuré als assessors regionals Marino Zorzato i Elena Donazzan, perquè extenguin la iniciativa per tot el Veneto.

Ara, el propi fet que algú pugui concebre una cosa d’aquest estil indica que l’enfonsament itàlic està tocant noves i nauseants baixeses. Estem de fet perforant el fons de la Fossa de les Marianes, rodejats de peixos cecs i deformes, a la cerca de la foscor més fosca que pugui produir-se a l’univers. Volem estar al fons de la fossa al costat d’aquests tètrics i tristos bussos de la censura, o volem esforçar-nos a reemergir? Allà dalt hi ha el sol, per a qui vulgui tornar-lo a veure.

A la llista de proscrits en som molts: nosaltres, Valerio Evangelisti, Massimo Carlotto, Tiziano Scarpa, Nanni Balestrini, Daniel Pennac, Giuseppe Genna, Giorgio Agamben, Girolamo De Michele, Vauro, Lello Voce, Pino Cacucci, Christian Raimo, Sandrone Dazieri, Loredana Lipperini, Marco Philopat, Gianfranco Manfredi, Laura Grimaldi, Antonio Moresco, Carla Benedetti, Stefano Tassinari i molts més. Pràcticament els haurien de buidar, els prestatges. I potser és justament allò que somien.

Té raó Quadruppani: no es pot reaccionar aixecant les espatlles, dient “només és una provocació”, aconsellant l’indiferència “per no fer publicitat a certa gent”. De vegades cal fer això, però no sempre. Sí, això és també una provocació, però sobretot és una altra cosa:

  1. és una amenaça a una categoria sencera de treballadors (els bibliotecaris), que haurien d’acceptar un ultimàtum autoritari i anti-constitucional o sinó ho pagaran car.
  2. és un acte amb l’objectiu d’aïllar i censura escriptors i artistes per “còmplices” del terrorisme. Un acte dut a terme d’un administrador, una figura de poder que, agitant un fantasma per desviar l’atenció d’altres problemes, fa una crida a les reaccions viscerals del “poble”. Un acte que vol intimidar i “posar a ratlla” a qui produeix discurs públic.

Com ha declarat el col·lega Tiziano Scarpa: “Així s’agredeix la ciutadania d’un escriptor, que es troba a la llengua i a les seves obres.” [4]

A aquesta porqueria hi hauríem de respondre tots, no només els escriptors directament afectats o els bibliotecaris directament amenaçats.

  • Haurien de fer-se sentir els ciutadans, els lectors, els que freqüenten les biblioteques.
  • Haurien de fer-se sentir els representants, forces polítiques i associacions de Venècia i dels pobles de la rodalia.
  • Hauria de mirar d’escriure’n tot aquell que treballi amb l’informació o tingui un blog et similia.
  • Hauria de dir alguna cosa l’Associació Italiana de Biblioteques.
  • Haurien de dir alguna cosa els sindicats de treballadors públics.
  • Haurien de moure’s els editors, inclús legalment, amb querelles i demandes civils, davant d’una acció que els causa danys materials i morals.
  • S’haurien d’enviar correus de protesta als diaris (no només als venecians), s’haurien de penjar octavetes i cartes obertes als taulers de biblioteques i sales d’estudi.
  • S’haurien de difondre i enllaçar articles com aquest [l'original en italià] (al final del qual hi afegirem les actualitzacions sobre tots els fets) i qualsevol altre article, text o vídeo que informi sobre aquest personatge, sobre les seves intencions lliberticides i sobre possibles iniciatives dels seus amics i seguidors.

Alguns dels escriptors que han acabat a la llista negra (al costat a d’altres que no hi han anat a parar però que s’hi solidaritzen) estan discutint s’estan coordinant, estan evaluant quines accions (també legals) dur a terme. Però si es mouen ells sols, la censura passarà. L’amenaça està dirigida a tothom: a qui escriu, a qui llegeix, a qui desitja la multiplicitat de punts de vista sobre qualsevol tema. Si subestimem la iniciativa perquè és estúpida, es crea un precedent. És una iniciativa molt més perillosa justament per ser tan estúpida. Com molt agudament assenyala el blogger Mazzetta, s’intenta afirmar el principi segons el qual seria perfectament normal

aplicar un filtre moral, seleccionant els llibres en funció del comportament dels autors i de la seva adhesió ideològica i política a la voluntat de la majoria de govern. Com si, l’endemà que Berlusconi hagués caigut en desgràcia, algú proposés de prohibir de totes les biblioteques del regne els llibres de tots aquells que l’han recolzat o defensat, com si les obres literàries poguessin o haguessin de ser seleccionades d’acord a les credencials morals i polítiques de l’autor. [5]

Referències

  1. Dossier sobre el cas Battisti, carmillaonline.com
  2. Wu Ming 1, “Cesare Battisti. Allò que els mitjans no diuen” (“Cesare Battisti. Quello che i media non dicono”), març de 2004
  3. “La Província de Venècia ‘llença a la foguera’ els llibres de qui va firma la petició per Battisti” (“La Provinzia di Venezia ‘mette al rogo’ i libri di chi firmò la petizione per Battisti”), Il Gazzettino, 16 de gener de 2011.
  4. “Una praxi de dictadura” (“Una prassi da dittatura”), entrevista a Tiziano Scarpa, Corriere del Veneto, 16 de gener de 2011
  5. El comentari de Mazzetta sobre la sòrdida iniciativa

Enllaços

Qui és aquest Speranzon

I qui és el que li ha donat la idea

Article original

Wu Ming, “Da Venezia partono i roghi di libri. Vogliamo fare qualcosa?”, Giap