Non si prosegua l'azione secondo un piano.
Regla 350 (Mutable): Comprar la victòria
Un jugador que disposi de 256 punts o més pot destruir-ne 256 per comprar la victòria i satisfer la condició de “Victòria comprada”, guanyant així la partida.
Avui, a la partida de nomic que estem fent, he arribat a 260 punts i me n’he gastat 256 per “comprar la victòria”. Però la partida segueix: us hi apunteu? Us ho recordo: un joc en el qual canviar les normes és un moviment.
Fa uns dos mesos vam començar una partida de nomic, un joc en el qual canviar les normes és un moviment, i que es va crear per a exemplificar les possibles contradiccions en un sistema de regles que s’auto-esmenen (hi juguem per correu, apunteu-vos-hi!).
Avui l’Albert m’ensenyava aquest problema, que té una certa relació amb el nomic: la pregunta fa referència a ella mateixa, i això crea una paradoxa.
Si esculls aleatòriament una de les següents respostes a aquesta pregunta, quina és la probabilitat que sigui correcta?
- 25%
- 50%
- 60%
- 25%
En teniu la solució?
Al blog d’en Michael Nielsen he trobat un enllaç a un joc anomenat Nomic, creat per Peter Suber. Es tracta d’un joc on en cada torn les regles poden canviar. Hi ha un conjunt inicial de 29 normes, la majoria de les quals governen com es poden afegir, modificar i eliminar regles, però inclús aquestes poden ser canviades o eliminades. En paraules de l’autor,
Nomic is a game in which changing the rules is a move. In that respect it differs from almost every other game. The primary activity of Nomic is proposing changes in the rules, debating the wisdom of changing them in that way, voting on the changes, deciding what can and cannot be done afterwards, and doing it. Even this core of the game, of course, can be changed.
El joc va sortit publicat per primera vegada el juny del 1982. És com jugar a crear un sistema de lleis, i veure fins on es pot arribar. Resulta, consultant la Wikipedia, que hi ha partides en marxa a Internet des del 1993.
Una de les normes inicials que m’ha resultat més interessant (i divertida) és la manera de guanyar. Evidentment, aquesta norma també pot ser modificada o fins i tot eliminada, però inicialment es pot guanyar de dues maneres. Una és acumulant punts a través de proposar regles que siguin aprovades i de tirar un dau fins arribar a superar la puntuació necessària. La segona, força més interessant, diu que es pot guanyar si es detecta que seguir amb el joc és impossible, o si un moviment és legal i ilegal alhora. Això m’ha fet recordar els teoremes d’incompletitut de Gödel, que a grans trets diuen que donat un sistema axiomàtic (com les matemàtiques, per exemple), hi ha certes proposicions que no es poden decidir certes ni falses.
Un altre dia potser parlaré sobre aquests teoremes, però de moment estic pensant en començar una partida de Nomic amb uns quants amics, a veure què tal és. Fa bona pinta.
