Q

Non si prosegua l'azione secondo un piano.

Tag: Nosaltres els valencians

4 recomanacions per Sant Jordi 2012

Com l’any passat, aprofito l’excusa de Sant Jordi per recomanar quatre llibres que he comentat al blog des del passat 23 d’abril. Altres llibres que també he llegit aquest últim any i que us recomano són Maquis, d’Alfons Cervera, i Logicomix, d’Apostolos Doxiadis.

Max Barry — Jennifer Government

En ple domini global del neoliberalisme, què millor que aquesta novel·la de ficció que ens presenta una distopia a l’extrem oposat del 1984 de George Orwell: un món d’un futur massa proper on la major part de la societat està dirigida per grans empreses, el govern és pràcticament inexistent i sense cap poder real, absolutament tot està privatitzat i inclús les persones agafen de cognom el nom de l’empresa on treballen. Max Barry és un autor australià que sol escriure sobre màrqueting i política, i que també manté una web amb el joc NationStates, una mena de nomic més o menys basat en aquesta novel·la.

Joan Fuster — Nosaltres, els valencians

Repeteixo una recomanació de l’imprescindible Joan Fuster. Enguany, toca recomanar segurament el seu llibre més famós, que ens serveix per celebrar uns quants aniversaris: els 90 anys del naixement de Joan Fuster a Sueca i els 20 de la seva mort a la mateixa ciutat, però sobretot els 50 anys de la primera publicació de Nosaltres, els valencians, el mateix dia de Sant Jordi de 1962 i que es va convertir en el primer de l’Editorial 62. Tant si ja l’heu llegit com si no, és una bona excusa per abordar-lo de nou. Com deia el mateix Fuster, només hi ha una manera seriosa de llegir, que és rellegir.

Pere Calders — Ronda naval sota la boira

Un altre aniversari per commemorar: els cent anys del naixement de Pere Calders, a qui se sol conèixer més pels seus contes, per exemple els de Cròniques de la veritat oculta o Invasió subtil i altres contes, o per l’obra de teatre Antaviana.

Aquest hivern, però, un amic em va deixar la novel·la Ronda naval sota la boira i vaig disfrutar-hi com feia temps que no em passava amb un llibre. Fins a tal punt, que m’ha fet adonar de com tenia d’oblidada la literatura catalana i m’han entrat ganes de llegir uns quants llibres que tenia pendents. Com ja explicava,

la novel·la és una mena de comèdia esbojarrada sobre un transatlàntic, a l’estil del Titànic, que es veu atrapat en un “estrany corrent circular” i, sota una boira constant, abocat a un naufragi que el propi capità del vaixell desitja. Tot plegat amb bones dosis d’ironia.

Gerardo Pisarello i Jaume Asens — No hay derecho(s): la ilegalidad del poder en tiempos de crisis

Gerardo Pisarello i Jaume Asens formen una parella força heterodoxa en el món del dret, per com són capaços d’enfocar temes ben diversos des d’una perspectiva dels drets i un ús, malauradament poc comú, del dret com a defensa del més dèbil. El llibre No hay derecho(s) és un recull d’articles publicats els últims anys, la majoria a diaris de gran tiratge, i que per tant s’adrecen a un públic ampli des d’un llenguatge accessible i a la vegada rigorós. Un llibre que critica la desaparició progressiva i difícilment reversible de drets en una època d’estat d’excepció permanent, i que amb les recents declaracions de personalitats de la política és més necessari que mai per a desenvolupar un discurs sòlid que ens permeti fer-hi front amb garanties.

Només hi ha una manera seriosa de llegir, que és rellegir

Just tornat de València, escric el primer apunt de l’any amb el cap encara per allà baix. Així que no puc fer altra cosa que recordar que el 2012 és un any amb uns quants números fusterians rodons, i com sempre aquests números van com l’anell al dit per a les commemoracions. Fa 90 anys que Joan Fuster va néixer a Sueca, a la Ribera Baixa, i 20 que va morir-hi.

Però el més rodó de tots és que Nosaltres, els valencians, el seu llibre més conegut, es va publicar per primera vegada fa 50 anys, el 1962. A Edicions 62, d’on justament en va ser el primer llibre editat. Jo el vaig llegir ara fa poc més d’un any, amb l’excusa d’aprofitar després la visita que organitzava la gent de Llegim i piulem a la seva casa de Sueca, i en vaig aprendre molt. Ara fa poc que a casa l’estem rellegint, amb calma, i que amb certa conya comentem que hauríem d’escriure alguna coseta titulada Nosaltres, els serrans. Una mica com a excusa per parlar i discutir sobre bilingüisme i tota la pesca que en segueix. En fi, l’eterna qüestió de la dualitat insoluble.

El cas és que, com deia el mateix Fuster, “només hi ha una manera seriosa de llegir, que és rellegir”. Així que, si ja l’heu llegit, teniu una bona excusa per a retornar-hi. I sinó, doncs per a acostar-vos-hi per primera vegada. Val la pena, tant per conèixer una figura importantíssima que sol quedar ignorada, com per fer-la baixar del pedestal on es troba situat quan sí que se li fa cas i fer-lo servir pel que és: un escèptic com el que més. Com diu Jordi Martí i Font en aquest article,

Ja em perdonareu, però penso que Fuster més que cites el que ens dóna és actitud. Una actitud intel·lectual sempre preparada per esperonar el coneixement i el saber, sempre disposada a convertir la raó —i per tant els raonaments— en la qüestió central, fugint del dogma amb l’arma de la crítica sempre preparada per disparar bales d’ironia.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 158 other followers