Doncs bé, resulta que en aquest judici s’ha vist que la policia s’ha inventat un atestat per acusar dues persones. Per sort, han quedat exculpades, en part gràcies a un vídeo però també pel fet que inclús les versions dels policies no tenien cap sentit i eren incoherents entre elles mateixes. L’advocat dels acusats ja ha dit que denunciarà els policies que han falsejat els atestats i les seves declaracions, però vista la impunitat (i els indults) amb què normalment actuen, veurem què en surt. Inclús en un cas tan evident com aquest.
La primera. Estic una mica cansat de com des d’aquí (Catalunya, s’entén) s’infantilitza i simplifica el País Valencià i els valencians, per ser tan “burros” de votar contínuament un Partit Popular que els roba, els retalla i desafavoreix més i més els desafavorits, quan aquí en tenim tres quarts del mateix. L’últim exemple: resulta que el PP valencià havia retallat un 75% en prevenció d’incendis entre 2008 i 2011, i —amb raó— moltes veus l’acusen de negligència i de part causant en la magnitud de la tragèdia de fa poques setmanes. Doncs bé, si aquí tenim millets i forats a la sanitat i tres-per-cents i mil coses més que ens equiparen tranquil·lament a carlos fabres o franciscos “completamente inocente” camps, ara hi hem d’afegir, tristament, un incendi enorme, amb morts, i després d’unes retallades considerables (comparant 2012 amb 2010): -34% en prevenció d’incendis, extinció i salvaments, -52% en protecció civil, -95% en vestuari dels bombers. Molt em temo que el proper paral·lelisme serà amb el rescat del País Valencià i Catalunya.
El cel a València tenia ahir aquesta pinta, amb un sol groguenc pràcticament tapat pel fum. Tot el dia va estar caient cendra. A la tarda, pujant cap als Serrans, vam veure les immenses columnes de fum que quedaven darrere Villar, cap a la Serra de la Calderona. A l’altra banda, més lluny, també es veien les del primer foc. Tot avui, avions i helicòpters sobrevolen la comarca. I és que el desastre és enorme: foc i fum es veuen clarament en les imatges de satèl·lit.
Al fort vent de ponent i la sequera de la zona, se li ha d’afegir la forta retallada en el pressupost invertit en prevenció d’incendis (una retallada del 75% entre 2008 i 2011). Com explica Full Quatre, “el 2010, la Conselleria de Medi Ambient que dirigia Juan Cotino es va desfer del lloguer dels cotxes de Vaersa per comprar 115 vehicles per valor de 2.319.000 euros, cosa que va significar l’acomiadament de treballadors per aquest mateix valor”. No és l’únic despropòsit: diners destinats als bombers van anar a parar a pagar la visita del Papa a València. Tothom sap que els incendis s’apaguen d’hivern. Com acaba dient la notícia de Full Quatre,
L’incendi que a hores d’ara encara assola i redueix a meres cendres el nostre país és sens dubte una tragèdia fortuïta, un accident desafortunat no provocat per l’Administració, però les polítiques aplicades pel govern valencià durant aquests anys amb total despreocupació pel medi ambient són un més dels factors que contribueixen a atiar les flames.
Estic xocat amb aquesta violència sense sentit a València. El terme #PrimaveraValenciana és segurament excessiu, com diu Vicent Partal, però té el seu ganxo i aporta l’èpica necessària, que en aquests casos fa falta. Suposo que ja tindrem temps de pensar-hi i escriure’n. De moment, sembla ser que la concentració d’avui a Barcelona es concreta a les 8 del vespre a Plaça Catalunya (tot i que també s’han sentit propostes de fer-la davant de la seu del PP, a Plaça Sant Jaume o davant la delegació del govern). A Enfocant intentem mantenir un recull de les convocatòries i del que va passant. Mentrestant, algunes reflexions interessants:
Sembla ser que al País Valencià la presa ja no aguanta gaire més i l’aigua emmerdada que s’anava acumulant aviat tacarà a tothom, i la patacada serà gran. El deteriorament que estan patint les escoles i instituts valencians ha arribat a una situació crítica, a la que s’hi ha d’afegir el darrer paquet de retallades del govern d’Alberto Fabra que pretén “estalviar més 1.000 milions d’euros de la forma més fàcil, retallant salaris i la qualitat dels serveis com ara l’educació”. Aquesta situació ha provocat l’aparició d’un seguit d’accions espontànies arreu del país, que han anat en augment i que avui es fan unitàries amb les manifestacions a Alacant i València convocades per la Plataforma per l’Ensenyament Públic, que agrupa sindicats de treballadors, associacions d’estudiants i de pares i mares i associacions socials com Escola Valenciana.
Més o menys apamada la magnitud de la tempesta, l’escola pública es troba avui en un moment absolutament novedós. El conflicte, que no ha fet més que començar, ja no és estrictament laboral, gremial o sectorial, sinó de caràcter nítidament social i polític.
Molts instituts es troben escanyats pels impagaments del govern, que a més ara té la intenció d’enviar al carrer a moltíssims interins. I als que mantinguin la feina, fer-los fora a l’estiu per recontractar-los —potser— cada setembre. En aquesta ocasió, la notícia surrealista ens venia d’Almassora, on un alumne de l’IES Vila-roja va fer aquesta foto de la seva classe, on tots van ben abrigats i tapats amb mantes, i la va penjar al Facebook. La foto ben aviat va circular per diaris i internet. Resultat sorprenent: la directora de l’institut, Rocío Ródenas, expulsa aquest alumne per “malmetre la imatge de l’institut” (en comptes d’aprofitar-la per denunciar l’abandó del govern valencià, que tindria més sentit), emparant-se a més amb una suposada normativa del claustre escolar que després ha resultat ser completament falsa. Resulta que, tirant una mica de Google, aquesta mateixa directora va ser la primera del País Valencià que va prohibir el vel islàmic al seu institut (tot i, curiosament, no tenir cap alumna musulmana), creant una forta polèmica.
En fi. Si per alguna raó ha estat possible arribar a aquesta situació d’emergència és en gran part per com
El govern valencià ha balafiat i ha dilapidat els recursos públics amb una política clientelar basada en els grans esdeveniments que no han generat riquesa ni ocupació, l’especulació urbanística, que ha suposat l’enriquiment d’unes poques persones a costa de la destrucció del territori, i la privatització dels serveis públics i de l’ensenyament públic amb el desviament de recursos a la privada que obté beneficis a costa de les arques públiques.
Sense un atac directe i constant a l’educació i la formació d’una cultura crítica i qüestionadora això no hagués estat possible:
devem a l’esforç sistemàtic de 16 anys de govern del PP, amb vents constants que invariablement han bufat de ponent, la tempesta que ha col·locat l’ensenyament públic i la societat valenciana en situació pràctica de col·lapse.
És moment, doncs, de veure si la societat valenciana és capaç de conjugar-se, en l’accepció que comentava fa alguna setmana Vicent Partal, i plantejar una batalla que permeti canviar aquesta deriva cap al col·lapse econòmic, social i cultural. Acaba Manel Rodríguez el seu article dient:
La batalla, que es presumeix llarga, no consisteix a canviar un Conseller perquè en posen un altre de semblant, sinó una cosa més difícil: recuperar el valor de la intel·ligència, la cultura i l’educació. I això només es podrà aconseguir canviant no sols un mal govern sinó un model social i polític que ha fet fallida per tots els costats. Avui ens toca als treballadors de l’ensenyament i als de sanitat, i a tots els valencians i valencianes que no hem perdut la dignitat en el vendaval, encapçalar una revolta que si no s’estén pertot arreu i implica tota la societat no farà camí.
Actualització (19:40): Les manifestacions a València i Alacant estan resultant massives. El vídeo mostra una panoràmica de la manifestació, al carrer Xàtiva. La manifestació es pot seguir al Twitter amb l’etiqueta #stopretalladesGVA.
Actualització (23:25):Vilaweb parla de 180.000 manifestants entre València i Alacant. L’Ara, de 70.000 a València i 40.000 a Alacant. En qualsevol cas, una mobilització com feia temps que no es veia al País Valencià.
