Q

Non si prosegua l'azione secondo un piano.

Tag: policia

Com pot ser que la policia s’inventi tranquil·lament un atestat per condemnar algú?

Es van celebrant els judicis dels detinguts de la #PrimaveraValenciana el febrer passat a València. Recordeu la brutalitat policial que hi va haver? Recordeu que el mateix responsable de la policia va anomenar “l’enemic” als manifestants?

Doncs bé, resulta que en aquest judici s’ha vist que la policia s’ha inventat un atestat per acusar dues persones. Per sort, han quedat exculpades, en part gràcies a un vídeo però també pel fet que inclús les versions dels policies no tenien cap sentit i eren incoherents entre elles mateixes. L’advocat dels acusats ja ha dit que denunciarà els policies que han falsejat els atestats i les seves declaracions, però vista la impunitat (i els indults) amb què normalment actuen, veurem què en surt. Inclús en un cas tan evident com aquest.

Tinc un problema del que m’agradaria parlar amb un oficial

—Bona tarda, com puc ajudar-lo?

—Tinc un problema del que m’agradaria parlar amb un oficial.

—Puc preguntar de què es tracta?

—Mmm —va dir—. M’han contractat per matar algú. Diverses persones, de fet.

(…)

—Bé, aprecio que hagis vingut a dir-nos-ho. Has fet el correcte. Ara deixa’m que t’expliqui les opcions que tens. (…) Primer, pots seguir endavant amb aquest contracte de Nike. Disparar a algunes persones. En aquest cas, el que faríem, si ens contractés el Govern o el representant d’alguna de les víctimes, és intentar arrestar-te.

—Sí.

—I t’arrestaríem, Hack. Tenim un percentatge d’èxit del vuitanta-tres per cent. Amb algú com tu, sense experiència, sense ajuda, t’agafaríem en qüestió d’hores. Així que t’aconsello fortament que no segueixis endavant amb aquest contracte.

—Ho sé —va dir en Hack—. L’hauria d’haver llegit, però…

—Segon, pots rebutjar seguir el contracte. Això t’exposaria a les penalitzacions que contempli el contracte. I estic convençut que no t’he de dir que poden ser dures. Molt dures. (…) Aquí tens la teva alternativa. Ens subcontractes la matança. Nosaltres satisfem el teu contracte, a un preu molt competitiu. Com segurament ja has vist als nostres anuncis, la teva identitat queda totalment protegida. Si el Govern ve a per nosaltres, no és el teu problema.

Aquest diàleg, traduït matusserament del llibre Jennifer Government, és entre Hack Nike, a qui han contractat sense saber-ho per a matar uns adolescents, i l’oficial de la policia Pearson. Aquesta escena tan extrema s’ha de contextualitzar dins la distopia que ens presenta Jennifer Government: un món dirigit per grans empreses, sense impostos i on tot (fins i tot la Policia, i gairebé també el Govern) està privatitzat. Fins a tal punt que pots subcontractar un assassinat a la policia. Xoca, però no deixa de ser un llibre de ficció.

Però ahir llegia aquesta noticia: “Els serveis d’un agent de policia grec, per 30 euros l’hora“.

Ja no és indignant. Fa por —pànic.

Felip Puig i l’escalada autoritària

Ja he sentit a més d’un i de dos dir que inclús per a Convergència i Unió comença a ser incòmode tenir una persona com Puig de conseller. I no només pels escàndols d’abús de poder i de corrupció, com ara el destapat recentment per la cadena SER sobre un concurs a mida per a la seva cunyada, que no fan més que sumar-se als anteriors (recordem per exemple el famós 3%, que es veu que va acabar sent del 20%) i que Convergència i Unió ha sabut sempre capejar sense gaires entrebancs. Sinó sobretot pel que diu en públic i per la manera de dirigir una conselleria tant important com la d’Interior.

Certament, inclús des d’una ideologia dretana, però de base democràtica, les seves actituds i declaracions estan deixant de ser defensables. Si fa un any (i cito de memòria), Felip Puig deia una cosa així com “Arribarem fins on permeti la llei, i una mica més“, ara deixa anar coses de l’estil de “el nostre sistema de seguretat no acaba sent prou dissuasiu, no fa por” i, referint-se als ferits, “ja no s’hi val a dir jo no volia, jo passava per allí“. O inclús posa en dubte que es pugui criticar l’actuació de la policia, quan en una democràcia aquesta crítica i control permanent del poder no és una opció sinó una condició necessària bàsica. Són unes declaracions que, a més de tractar-se possiblement de delictives, deixen entendre la qualitat democràtica del conseller d’Interior. Que un càrrec públic d’aquest nivell digui que anirà més enllà de la llei, que el sistema de seguretat ha de fer por, i deixi entendre que qualsevol participant a una manifestació pot rebre cops o bales o ser detingut arbitràriament denota una manca de cultura democràtica altament preocupant.

El pitjor de tot, a més, és que la bèstia mediàtica té tanta força, i la societat sovint massa poc escepticisme i lectura crítica, que aquest discurs cala amb força entre un nombre significant de gent que veu bé la mà dura i la legislació per acabar amb un problema —el de la violència a les concentracions— que, com molt bé diu Benet Fusté, en primer ordre no és específic de les manifestacions polítiques sinó propi de qualsevol gran concentració de persones, i en segon ordre respon a un deteriorament de la situació econòmica i social d’amplis sectors (m’atreviria a qualificar-los ja de majoritaris) de la societat que només pot resoldre’s atacant aquests problemes, i no simplement les manifestacions i desordres que no en són res més que el símptoma i que amb més repressió, si bé pot ser que disminueixin en amplitud, no faran més que radicalitzar-se. I és que per a garantir que una manifestació (o una lluita qualsevol) sigui pacífica, no hi ha millor ingredient que fer-la massiva, com bé va demostrar tot el moviment del 15-M l’any passat. I, com segueix Benet Fusté, que els beneficis de comportar-se civilitzadament siguin majors que els de liar-la.

És responsabilitat de tots els que participem a aquestes manifestacions aconseguir que segueixin sent pacífiques i massives com les del maig passat —i més encara tenint en compte la poca utilitat de cremar un contenidor, o tres-cents—, però també és responsabilitat nostra, i de la resta de societat, qüestionar i respondre a aquesta escalada autoritària a què ens està duent tant les paraules i el comportament de Felip Puig com la negativa a escoltar el descontentament generalitzat.

Qui infon terror en una manifestació?

Jaume Matas, expresident balear pel PP, va ser condemnat fa dues setmanes a 6 anys de presó. Però, tot i haver estat ja declarat culpable, segueix en llibertat perquè el fiscal no n’ha demanat l’ingrés a presó. Sembla que considera que la sentència encara és recurrible i que no hi ha perill de fuga.

En canvi, sorprès i indignat llegeixo com dos estudiants de física, que van ser detinguts pels mossos dijous al matí durant les accions organitzades pels piquets de la vaga general a Zona Universitària, estan encara en presó preventiva perquè el jutge considera que hi ha perill de reincidència i risc de fuga. Es diuen Isma i Dani i són membres de l’Associació d’Estudiants Progressistes. No són els únics en presó preventiva: hi ha també un jove de l’Assemblea del Clot, i també un altre que no ha pogut pagar la fiança imposada. Tot plegat, resultat en gran part de la insistència d’aquest fiscal. El perill de reincidència és, segons la jutgessa de guàrdia, “que puguin actuar contra la cimera que el Banc Central Europeu (BCE) farà a Barcelona el proper 3 de maig de 2012″, segons informa la Directa.

Ahir hi va haver una concentració d’un miler de persones per donar suport i demanar l’alliberament dels empresonats i detinguts a la vaga del 29 de març, i van els mossos i detenen una persona discapacitada en una actuació al·lucinant que ens explica també la Directa. És el balanç repressiu de la vaga general: 79 detencions, 4 presons preventives i més de 100 ferits. Uns ferits que, a mesura que es van sentint els testimonis, demostren la brutalitat policial de dijous passat: dues persones a qui es va haver d’extirpar la melsa a l’Hospital de Mar (segons els testimonis, després de rebre una pallissa de cops de puny i puntades directes a l’abdomen per part d’agents de paisà i de la brigada mòbil) , dues oclusions del globus ocular resultat de l’impacte de pilotes de goma i una altra lesió cranial, també per pilota de goma. Tot plegat, una actuació brutal de la policia que, en veure’s increpada per un grup de bombers que els acusen d’excedir-se, no se’ls acut res més que llançar-los gas lacrimogen per dispersar-los i acabar amb la discussió, com mostra aquest vídeo:

Ara que sembla que arrenca el debat sobre la proposta d’aplicar la llei antiterrorista a actes vandàlics, cal preguntar-se qui és realment qui infon terror en una manifestació, i armar-se d’arguments per a enfrontar-se a la deriva totalitarista dels poders econòmics i polítics. Sembla que en Felip Puig té clar qui és el terrorista, o qui s’ha de comportar com a tal, quan diu que

El nostre sistema de seguretat no acaba sent prou dissuasiu, no fa por.

Efectivament, segons el DIEC terrorisme és un “moviment polític que utilitza el terror basat en la violència com a eina de pressió”. Terrorisme és doncs l’opció política d’en Felip Puig de voler utilitzar la por per a mantenir l’ordre públic.

#PrimaveraValenciana, xocat amb la violència policial

Estic xocat amb aquesta violència sense sentit a València. El terme #PrimaveraValenciana és segurament excessiu, com diu Vicent Partal, però té el seu ganxo i aporta l’èpica necessària, que en aquests casos fa falta. Suposo que ja tindrem temps de pensar-hi i escriure’n. De moment, sembla ser que la concentració d’avui a Barcelona es concreta a les 8 del vespre a Plaça Catalunya (tot i que també s’han sentit propostes de fer-la davant de la seu del PP, a Plaça Sant Jaume o davant la delegació del govern). A Enfocant intentem mantenir un recull de les convocatòries i del que va passant. Mentrestant, algunes reflexions interessants:

Actualització: sembla ser que hi ha una riuada de gent que va cap a l’IES Lluís Vives (o més ben dit, cap a davant de l’Estació del Nord), i que n’hi ha molta que ja hi és.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 159 other followers