Doblar les taxes universitàries mentint

Antoni Castellà, secretari d’Universitats de la Generalitat catalana i un home de qui, cada vegada que l’escolto o el llegeixo, li sento dir una mentida, vol doblar el cost dels estudis universitaris. La notícia ha sortit avui a l’Ara, que literalment titulava “Universitats proposa apujar les taxes fins a cobrir el 25% del cost” (aquí la versió reduïda de la notícia), i seguia amb l’entrada

A l’espera de la decisió del nou ministeri d’Educació, el Govern està pressionant perquè permeti apujar les taxes universitàries fins a un màxim del 25% del cost. Ara els preus en cobreixen fins a un 15%.

Anem a pams. El que vol l’Antoni Castellà, i CiU en general, m’imagino, és doblar els preus públics dels graus i màsters. El que haurien de fer si, seguint literalment el titular, cobressin als estudiants el 25% del preu dels seus estudis, seria reduir els preus a la meitat. Per què aquesta confusió? Perquè, una vegada més, es repeteix la mentida segons la qual actualment els universitaris paguen amb la matrícula entre el 12% i el 15% del cost.

Com calcula Antoni Castellà el cost total per alumne? Agafant el total de fons dedicats a universitats (incloent recerca, manteniment i funcionament dels centres, etc.) i dividint-ho pel número d’alumnes. Així surt, efectivament, que els estudiants paguen aproximadament un 15%, però no del cost dels seus estudis sinó del cost global de la universitat.

Com s’hauria de calcular? Evidentment, traient les parts de recerca i agafant les fraccions corresponents de funcionament i altres, i dividir el resultat entre el número d’alumnes. No és fàcil de fer, perquè la majoria de professors cobren tant per donar classe com per investigar (tot i que sovint amb proporcions diferents), i decidir quin cost, per exemple d’electricitat, correspon a mantenir les aules obertes i quin a mantenir en funcionament els equipaments de recerca necessaris no és gens senzill. Com dic, doncs, no és fàcil, però suposant que el cost és meitat i meitat per recerca i docència tindríem l’aproximació que els estudiants estan pagant ja un 30% de la matrícula. Estudis més acurats apunten en realitat cap al 40% o el 50%.

Resumint: augmentar les taxes amb l’excusa que els estudiants paguen poca proporció del cost és, senzillament, una presa de pèl. Si a la secretaria d’universitats no saben fer aquests càlculs, malament anem: no m’estranya que tinguem els problemes econòmics que tenim. Si saben fer-los, i conscientment i reiteradament pretenen enganyar i manipular l’opinió, pitjor encara.

Estic d’acord, això sí —i seria molt interessant—, que cal obrir un debat sobre quina fracció dels estudis universitaris ha de pagar la societat (a través d’impostos, s’entén) i quina l’alumne que se’n beneficia directament. Hi ha molts models per triar i remenar: uns defensen que ja està bé com està ara, d’altres que s’hauria d’augmentar molt el cost a canvi de beques que ho compensin, d’altres en fer completament gratuïta la primera matrícula i molt cares les repeticions. Però per a parlar-ne, és necessari abans disposar de dades fidedignes sobre el cost real, i no dir el primer que es posa a l’abast. Això és responsabilitat tant del govern català com de les mateixes universitats, però també dels periodistes que es limiten en acceptar per bones les dades que els arriben en lloc de contrastar-les.

La crisi com a excusa: retallades a la universitat i la situació dels investigadors en fase inicial

El curs passat, els investigadors en fase inicial van patir directament un seguit de mesures, justificades com a conseqüència de la crisi, que d’alguna manera precedien les retallades en educació i en universitat que estem veient actualment. Les mesures afectaven doblement a aquest col·lectiu pel fet de ser considerats de vegades estudiants i de vegades treballadors. Així, i malgrat tenir un sou que difícilment superava els 1.000€ nets, la retallada salarial dels funcionaris i treballadors públics va afectar —de manera totalment injustificada i inclús, possiblement, il·legal— tots els investigadors predoctorals de les universitats catalanes, que van veure com el seu sou baixava un 5% fins a arribar a, per exemple, 902€ nets per als que tenien una beca FPU (que ja tenen el sou congelat des de fa anys). A la vegada, els preus públics i taxes dels seus “estudis” van augmentar desorbitadament (un 280% en el cas de la tutela de tesi, passant de 105€ a 400€, i un 400% per la de “Serveis específics“, que pràcticament es pot considerar un “impost per treballar”), mentre els estudiants de màster extracomunitaris pagaven en algunes universitats públiques catalanes 3,5 vegades més que els comunitaris. Com ja he comentat alguna vegada en aquest mateix blog, aquestes mesures s’han agreujat encara més aquest curs, i no ens hauria d’estranyar que de nou s’intenti rebaixar el sou ja inferior a mileurista als investigadors predoctorals.

Amb la Florencia, una companya de l’Assemblea de Tercer Cicle i investigadora al Departament de Prehistòria, vam escriure el març passat un article on explicàvem totes aquestes mesures i la situació en què es trobava la lluita contra elles, sobretot pel que fa a la Universitat Autònoma de Barcelona. L’article està pendent de publicar-se a la revista Estrat Crític, però mentrestant l’hem penjat aquí (en html i pdf) per a qui el vulgui llegir. Aquí en teniu el seu resum:

La crisi com a excusa: retallades a la universitat i la situació dels investigadors en fase inicial

Martí Cuquet, Florencia del Castillo

L’últim any s’han pres diverses mesures a nivell universitari, català i estatal que afecten tant l’encariment de l’educació pública com les condicions laborals dels seus treballadors. El col·lectiu d’investigadors en fase inicial, ja fortament travessat per la precarietat, n’és un dels afectats. En aquest article analitzem quatre d’aquestes mesures —relacionades amb la reducció salarial i l’encariment de taxes— que incideixen directament sobre aquest col·lectiu a Catalunya i, en concret, a la Universitat Autònoma de Barcelona, i presentem la resistència i resposta que s’ha generat des de l’Assemblea de Tercer Cicle d’aquesta universitat

La matrícula del doctorat segueix creixent

L’any passat els que estem fent un doctorat vam veure com la matrícula augmentava desorbitadament: un 280% en el preu de tutela i un 400% en la “nova” taxa de Serveis específics i suport a la docència. I dic “nova” perquè anteriorment ja existia, només que amb un altre nom: Documentació de matrícula (és a dir, la carpeta i la guia de l’estudiant, que en el cas del doctorat ni tan sols es rep). En el cas concret de la tutela de tesi, que és competència de la Generalitat, el preu va passar de 105,05€ a 400€ anuals. L’excusa —o una de les múltiples excuses, que necessitarien un article a part per ser explicades— és que a partir d’ara incloïa la taxa de defensa de tesi, i que en realitat el preu quedava igual. Era mentida que quedés igual, però quedava dit, i ja se sap que a base de repetir una mentida… La taxa que depenia de la universitat (aquesta famosa de Serveis específics i suport a la docència que ningú tenia clar si era per pagar el Campus Virtual, la carpeta o qui sap què que els investigadors predoctorals de totes maneres no utilitzem) augmentava, en el cas de l’Autònoma però també en d’altres universitats, de 8€ a 40€.

El resultat és que aquest any aquesta mateixa taxa arriba fins als 70€. Però el més divertit és que la tutela de tesi (la que depèn de la Generalitat) ha baixat una mica, sí, però ha deixat de cobrir la defensa de la tesi. Conseqüència: el preu és encara més car, i a més l’any passat vam pagar per una cosa per la que haurem de tornar a pagar. Haurem de fer-hi alguna cosa, no?

Els següents gràfics mostren l’evolució de les taxes que es paguen i del total de doctorat (comptant 3 anys).

Evolució del preu de tutela de doctorat. Entre el curs 2009-2010 i 2010-2011 va augmentar un 280%.

Evolució de la taxa de gestió de l'expedient acadèmic.

Evolució de la taxa de Serveis específics i suport a la docència (abans Documentació de matrícula). Entre el curs 2009-2010 i 2010-2011 va augmentar un 400%. L'augment en dos cursos ha estat del 775%.

Evolució de la taxa de defensa de la tesi. El curs 2010-2011 en principi no es pagava, perquè estava inclosa dins del preu de tutela de tesi (que havia augmentat enormement). Des d'aquest curs es torna a pagar, tot i que el preu de tutela de tesi ha baixat poc i ja s'havia pagat per a aquest concepte.

Evolució del preu total d'un doctorat de 3 anys, sense incloure la taxa pel títol.

Declaracions de Mas-Colell

La portada de l’Ara del passat 2 de febrer deia ben clar que l’Artur Mas planteja “obrir la porta a introduir noves taxes en els postgraus universitaris i màsters”. L’endemà El País publicava això: “Mas-Colell vol liberalitzar el cost dels estudis de postgrau”.

El que ens faltava. No en tenim prou amb les pujades dels preus del doctorat que va introduir el passat govern i que aquest no té ni la més mínima intenció de cancel·lar, sinó que ara es planteja pujar les taxes de postgrau i màster, i ben aviat segur que seran també les de grau. Recordo encara les mil i una promeses de que el pla Bolonya i l’adaptació a l’EEES no significaria cap augment del preu dels estudis universitaris. Quina barra.

A part de la pujada en qüestió, però, em preocupen també comentaris com els de Mas-Colell amb els que obra la notícia d’El País: “no té gaire sentit que el català de renda mitjana subvencioni la universitat de la meva filla, com és el cas ara”. A banda de posar la filla pel mig, cosa que no ve al cas i té un nom ben clar (demagògia), evidentment que la idea és que se subvencioni la universitat. A tothom. L’accés a l’educació, també a la superior i no obligatòria, no s’ha de regir mai per criteris econòmics. I el sistema de beques “justes”, com comenta per exemple l’Enric Canela, no em convenç en absolut. Les beques mai seran del tot justes, són les primeres que cauen quan les coses van malament (no hem de mirar gaire lluny per veure’n exemples) i no deixen de ser una mena de “concessió”.

Precaris per cobrar, funcionaris per retallar

Aquest reportatge va sortir ahir (22 de desembre de 2010) al suplement “Campus” de El Mundo. Sembla mentida que hagi de ser aquest diari qui ho denunciï.