Q

Non si prosegua l'azione secondo un piano.

Tag: universitat

Protestar sense molestar

Estic llegint un llibre de Gerardo Pisarello i Jaume Asens molt interessant i del que estic aprenent molt. Es titula No hay derecho(s). La ilegalidad del poder en tiempos de crisis, i és un recull d’articles publicats a diaris i revistes, com ara El País, el —en paper— desaparegut Público, el Diagonal, la Directa o Sin Permiso. El fet que siguin articles publicats en aquest tipus de mitjans no els permet gaire extensió, cosa que de vegades en limita l’aprofundiment en les tesis defensades, però d’altra banda fa que siguin molt assequibles per a un profà del dret com jo mateix.

Espero comentar per aquí el llibre, un cop l’hagi acabat, perquè val molt la pena. Però si en parlo ara és perquè dels primers articles se n’extreu una conclusió que, tot i semblar ben lògica, se sol obviar en moltes argumentacions. És el fet que els drets mai són absoluts, i això s’ha de recordar sobretot en les argumentacions, cada vegada més freqüents, que critiquen les manifestacions que “coarten les llibertats” o que simplement “molesten”. Aquest argument surt a cada vaga i a cada manifestació, però com que la d’avui em toca més de prop que de costum, no em puc estar de fer algun comentari.

Agafant una idea del mateix llibre, els inconvenients generats en aquests casos no són majors, per exemple, que els d’altres “casos menys aïllats, com els acomiadaments o els desnonaments massius”. Tampoc és just assimilar a una gran calamitat en les llibertats individuals la privació d’assistir a classe un dia, o a patir lentitud en el transport, en tren, per autopista o dins la ciutat, quan aquesta privació es produeix com a resultat d’una protesta política que, cal repetir, té una incidència limitada i puntual en aquells que en pateixen les conseqüències. No és bo que s’hagi d’arribar a aquests punts, com no es bo bloquejar consells de govern de les universitats, però —almenys així ho crec jo— és justificable quan s’ha arribat a situacions de bloqueig institucional. Com reflexionen Gerardo Pisarello i Jaume Asens a la seva introducció,

en situacions de bloqueig institucional, la protesta i la desobediència, lluny de ser actes delictius, són eines legítimes, fins i tot necessàries, per forçar el poder a complir la seva pròpia legalitat i per fundar marcs jurídics més igualitaris i lliures de violència.

L’últim cas més sonat en què la campanya de limitació de les llibertats públiques i individuals es va utilitzar com a argument contra el dret a vaga, a manifestar-se o a dissentir va ser en la militarització dels controladors aeris, fa poc més d’un any. Agradés o no la vaga, i per molt corporativa i mal plantejada que fos (i jo sóc d’aquesta opinió), equiparar la limitació a volar (en la major part, per turisme) a una emergència pública i utilitzar-ho per a militaritzar el servei sense que gaires veus s’alcessin en contra va assentar un precedent que hauríem de vigilar de ben a prop i contestar enèrgicament a cada oportunitat que es presenti.

S’acaben els graus homeopàtics al Regne Unit

Resulta que les retallades, a part d’endur-se per davant sanitat, educació, recerca i tantes coses més, de vegades també tenen efectes colaterals positius. Llegeixo que al Regne Unit l’augment brutal dels preus d’accés a la universitat, que ja comentava l’any passat i que van donar lloc a una onada de protestes estudiantils, ha aconseguit el que es resistia a campanyes de divulgació científica i fins i tot informes demolidors de la Cambra dels Comuns: deixen d’existir els graus universitaris d’homeopatia. Bé pels britànics!

No és cosa només d’ara i d’aquest recent augment de taxes, sinó que segueix una tendència dels últims cinc anys:

El número de graus i màsters sobre temes com reflexologia, aromateràpia, acupuntura i homeopatia s’ha reduït a la meitat des de 2007, de 40 a 21.

I segons informa The Telegraph no és tot mèrit de l’augment de preus, sinó també de la

creixent pressió de científics i doctors, que estan furiosos perquè els diners dels contribuents es gasten en ensenyar als estudiants sobre teràpies amb cristalls i “camps energètics”.

Tot plegat, un exemple més de com una moda social va arribar a contagiar els governs, que seguint la popularitat de la medicina alternativa va decidir finançar graus universitaris sense assessorar-se de si es trobaven realment recolzades per evidències científiques.

Els tancaments són parcialment el resultat d’una campanya liderada pel Dr. David Colquhon, professor de farmacologia a l’Univeristy College London, i del grup de pressió racionalista Sense about Science. El 2007, quan la medicina alternativa era molt popular, 16 institucions d’educació finançades públicament oferien 42 estudis complets de graduat sobre 12 formes diferents de medicina que no estava basada en evidències científiques. Els graus incloïen ayurveda, naturopatia, massatge terapèutic i homeopatia.

(…)

La seva popularitat va rebre el suport del príncep de Gales, que va fer campanya per millor l’estatus de la medicina alternativa a l’NHS [el sistema públic de salut].

Em recorda l’última ministra de Sanitat del govern Zapatero, Leire Pajín, portant la tristament famosa pulsera Power Balance. Per sort, al Regne Unit, ara

Només les medicines i teràpies que estan recolzades per alguna forma d’evidència clínica de la seva eficàcia, encara que sigui controvertida, es mantenen com a matèries del nivell d’un grau; principalment, l’acupuntura i la medicina xinesa.

Aquí tampoc ens quedem enrere amb aquest tipus d’”estudis”. El blog La lista de la vergüenza recull una llista de totes les universitats espanyoles amb carreres o estudis relacionats amb les pseudociències.

Estocada a les universitats

Avui a Enfocant, un interessant article d’en Pau Casanellas sobre “les retallades i la precarització a l’educació superior, aparegut als Quaderns d’Illacrua núm. 67 (dins la Directa 234 de 22 de juny de 2011)”. Aquesta és la introducció, en podeu llegir el text complet a Enfocant:

Tot i passar relativament desapercebuda, la dràstica retallada prevista pel Govern català a les universitats (un 20% respecte als pressupostos del 2010) suposa una autèntica estocada al sistema públic d’educació superior. La tisorada en l’àmbit universitari dibuixa un horitzó d’acomiadaments que pot prendre una gran magnitud. A això s’hi afegeix la precarietat en què es troben actualment molts col·lectius, situació que el Govern encara vol aguditzar més. Tot plegat conviu amb la presència de fundacions i empreses privades que s’aprofiten dels recursos d’infraestructura i de personal de la universitat pública sense aportar res a canvi. Davant d’aquest escenari i del servilisme dels equips de govern, la mobilització ja ha començat a prendre cos gràcies a la coordinació entre estudiants, professorat i personal d’administració.

Malgrat que fins ara ha passat més desapercebuda que les retallades previstes pel Govern de la Generalitat de Catalunya en salut (6,5%) o educació (7,4%), la disminució en el finançament de les universitats públiques catalanes previst per al 2011 té una magnitud molt superior: del 20% respecte al finançament del 2010. Si l’any passat el sistema universitari públic català va rebre una aportació de fons públics de 864,5 milions d’euros, el 2011 la subvenció pública als centres d’educació superior es veurà reduïda en 175,8 milions (una quantitat molt poc per sobre dels 144 milions que es preveu que es deixaran d’ingressar a causa de la reforma de l’impost de successions impulsada per CiU). Aquesta estocada posa en perill el mateix sistema universitari públic, que actualment ja té deficiències estructurals.

Arrencant les mobilitzacions: que no ens els toquin

Vénen temps d’estretor, els mercats marquen el ritme i tots l’hem d’obeir… el ritme sembla frenètic i imparable… la Generalitat no s’ajusta el cinturó, se’l treu i comença a fuetejar a l’educació i la sanitat.

Avui, estudiants i professors, principalment de l’Escola Tècnica Superior de Barcelona (de la UPC), han tallat la diagonal i han forçat el rector de la UPC a assistir a una assemblea per discutir les retallades de personal i l’augment de taxes. Eren entre 500 persones, segons alguns mitjans com 3cat24 o El País, i 1.000 persones, segons La Vanguardia i els mateixos organitzadors. Les demandes d’estudiants i professors són ben senzilles: “criteris educatius a l’administració”, “conservar el model classe-taller”, “una universitat pública i de qualitat per a tothom” i mantenir els llocs de treball dels professors: “que no ens els toquin“.

L’Enric Canela opina que la cosa no anirà a més. Té raó amb una cosa: s’acosten exàmens i vacances d’estiu, i això, unit a un curs de poca mobilització estudiantil a Catalunya, juga en contra de la universitat i a favor de les retallades. Però aquest cas és diferent del conflicte més recent a la universitat, el Pla Bolonya. Si abans eren els estudiants els primers afectats, i només alguns professors anaven darrere seu, ara el canvi de model —l’assassinat del model, podríem dir, perquè sembla que primer volen matar-lo i després crear-ne un de nou— afecta en primer lloc el professorat i el PAS, que s’enfronten ja a acomiadaments massius (de moment uns 200 professors a la UAB, per exemple). I no crec que ens quedem de braços plegats per exàmens i estiu que s’acostin, perquè sinó per a molts el setembre ja serà un mes d’atur.

Però més enllà de la pèrdua de llocs de treball —que és molt greu—, mai s’insistirà prou en què el que estem presenciant és la mort definitiva de la universitat de tots. Per això la mobilització d’avui tindrà continuïtat i s’extendrà. Si bé encara no tenen repercussió als mitjans, hi ha petits grups que van creixent i que només cal relligar. Esperem que, com diu @UniPrecària, “això tot just comença”.

Declaracions institucionals a la UAB contra les retallades

Hi comencen a haver les primeres declaracions institucionals d’òrgans de govern de la Universitat Autònoma de Barcelona que criden a rebutjar del tot les retallades i plantar cara al govern. La primera, el 15 d’abril, va ser de la Junta de la Facultat de Ciències de la Comunicació:

La Junta de Facultat de Ciències de la Comunicació, extremadament preocupada per les retallades pressupostàries anunciades pel govern de la Generalitat per a les universitats públiques de Catalunya, insta als rectors, i en particular a la rectora de la UAB, i els seus respectius equips de govern a negar-se a acceptar-les i a emprendre mesures de pressió i mobilitzacions.

La Junta demana a la resta de juntes de facultat de la UAB o instàncies similars -i per extensió de les universitats públiques catalanes- que s’afegeixin a aquesta crida i ens ho facin saber.

La segona, del Deganat de la Facultat de Filosofia i Lletres (també al seu blog), aquest 4 de maig:

Davant la situació de reducció pressupostària que amenaça la universitat pública, eina central en el desenvolupament científic i econòmic del país i en la seva cohesió social, el Deganat de la Facultat de Filosofia i Lletres vol expressar públicament la preocupació que es viu a la facultat per les conseqüències negatives que tindrà aquesta reducció en la formació i la investigació de qualitat que la caracteritza i que ha de ser l’objectiu de la nostra universitat.

Som conscients que, en temps de crisi, la universitat ha de participar de la contenció en la despesa general, però pensem que això no es pot dur a terme en detriment dels elements essencials del servei públic que presta: la formació de professionals qualificats, la igualtat d’oportunitats en l’accés al coneixement i la producció d’una recerca de primera línia.

La crisi econòmica ha de possibilitar un replantejament per a la millora de l’organització universitària, però no ha de suposar, en cap cas, una coartada per al desmantellament d’aquest servei públic.

Per tot això, creiem que l’Equip de Govern de la UAB hauria de fer pública una declaració en aquest sentit, per tal de posar de manifest que la universitat pública no pot assumir mesures que desvirtuïn els seus objectius.

Els reprodueixo sencers perquè són prou significatius. Els estudiants i el Personal d’Administració i Serveis ja fa temps que estan àmpliament contra la retallada, i així ho han advertit repetidament. També els sindicats, alguns més que d’altres. El que és significatiu, ara, és que òrgans que estan formats bàsicament per Personal Docent i Investigador (per la “classe alta” del PDI, per dir-ne d’alguna manera) es pronunciïn també a favor de plantar-se i fer-hi front amb pressions i mobilitzacions.

És ben cert que la universitat (les universitats, en general) arrosseguen mala gestió de fa temps. El dèficit que hi ha actualment no ve d’ara ni de fa tres anys (tot i que es cert, i molt greu, que la Generalitat deu moltíssims diners a les universitats, i que això agreuja la situació). Les retallades que està plantejant el govern de Convergència i Unió, però, van directes a canviar profundament el sistema universitari, i això no ho ha explicat el conseller en cap moment. Des de la desconeixença, m’imagino que alguna cosa semblant està passant amb el sistema de salut.

El més greu, però, és que els rectors i equips de govern en són ben conscients i tampoc ho expliquen. Si ho fessin, serien escoltats pels grans mitjans de comunicació i la societat en podria opinar. Ja ens ho estan demanant. Però no ho expliquen, i han de ser els moviments universitaris i —ara també— alguns òrgans de govern locals qui facin el crit d’alerta. Esperem que ben aviat es pugui enviar un missatge clar que ho expliqui i que sigui escoltat.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 159 other followers