Q

Non si prosegua l'azione secondo un piano.

Tag: València

14.000 sense valencià

Comença un nou curs, i al País Valencià 14.000 famílies que han escollit la línia en valencià s’han quedat sense plaça per falta d’oferta, tal com ja preveia Escola Valenciana. Això al primer tram de l’educació: a secundària i batxillerat és encara pitjor, perquè molts dels alumnes que havien començat amb ĺa línia en valencià s’han de passar a la castellana perquè en aquesta edat l’oferta és encara més minsa (d’un 35% a primària, i d’un 20% a secundària, quan la demanda real és d’aproximadament un 60%).

A la vegada, a les Illes, els directors de tres escoles que simplement tenien intenció d’aplicar el programa educatiu decidit pel seu consell escolar (i que defensava l’ús del català) van ser suspesos de sou i feina i no podran començar el curs.

Com pot ser que la policia s’inventi tranquil·lament un atestat per condemnar algú?

Es van celebrant els judicis dels detinguts de la #PrimaveraValenciana el febrer passat a València. Recordeu la brutalitat policial que hi va haver? Recordeu que el mateix responsable de la policia va anomenar “l’enemic” als manifestants?

Doncs bé, resulta que en aquest judici s’ha vist que la policia s’ha inventat un atestat per acusar dues persones. Per sort, han quedat exculpades, en part gràcies a un vídeo però també pel fet que inclús les versions dels policies no tenien cap sentit i eren incoherents entre elles mateixes. L’advocat dels acusats ja ha dit que denunciarà els policies que han falsejat els atestats i les seves declaracions, però vista la impunitat (i els indults) amb què normalment actuen, veurem què en surt. Inclús en un cas tan evident com aquest.

#PrimaveraValenciana, xocat amb la violència policial

Estic xocat amb aquesta violència sense sentit a València. El terme #PrimaveraValenciana és segurament excessiu, com diu Vicent Partal, però té el seu ganxo i aporta l’èpica necessària, que en aquests casos fa falta. Suposo que ja tindrem temps de pensar-hi i escriure’n. De moment, sembla ser que la concentració d’avui a Barcelona es concreta a les 8 del vespre a Plaça Catalunya (tot i que també s’han sentit propostes de fer-la davant de la seu del PP, a Plaça Sant Jaume o davant la delegació del govern). A Enfocant intentem mantenir un recull de les convocatòries i del que va passant. Mentrestant, algunes reflexions interessants:

Actualització: sembla ser que hi ha una riuada de gent que va cap a l’IES Lluís Vives (o més ben dit, cap a davant de l’Estació del Nord), i que n’hi ha molta que ja hi és.

Jornades alternatives a la F1 als Pobles de la Mar

¡Valencianooooos!

Una amiga m’envia informació d’aquestes jornades alternatives a la F1 al barri del Cabanyal de València, organitzada per l’Assemblea de Pobles de la Mar 15M, per a aquests tres dies (divendres, dissabte i diumenge). Tenen molt bona pinta, intentaré passar-hi! Aquesta és la programació d’actes i aquesta la presentació:

L’especulació amb diner públic, la falta de transparència i la falta de democràcia i participació tenen la seua màxima expressió el cap de setmana vinent (24, 25, 26 de juny) als POBLES DE LA MAR, on conviuran els privilegis i malbaratament de la F1 amb la degradació i l’abandonament del Cabanyal.

L’acampada començará el Divendres 24, a les 18:00 en la Plaça Martí Grajales (plaça junt al Mercat del Cabanyal ) i anirem caminant a… Lorenzo de la Flor ( Antic Mercat ), on acamparem Divendres, Dissabte i Diumenge, fins a l’hora de sopar (de sobaquillo).

Está previst per al cap de setmana tallers i activitats de grafisme, pancartes, murals, contacontes, composició de cançons, “portes a les portes”… Accions al Cabanyal, una Bicifestació el Dissabte de matí i la nostra carrera de cotxes. Xarrades sobre Formula 1, Afectades Hipoteques, València i la façana marítima, CSU Infancia al Cabanyal. Assamblees i l’Assamblea de Barris el Diumenge.

A banda de musics com Miquel Gil, Pau Alabajos, Orxata Sound System, Bausalva i Nel.lo, ” Mitrofan y la Burbuja Inmobiliaria”, la Xaranga Indignada, La rana Mariana, Banda Locura, Corrupzilla… Balladores de flamenc, “Free Up” i contarem amb l’actuación de Pau Blanco.

També he vist que avui dijous el Casal Jaume I de la Malva-rosa i el Cabanyal munten una foguera de Sant Joan per “anar a cremar tot allò que no ens agrada d’aquesta democràcia”.

25 d’abril el passat dissabte

Aquest cap de setmana ha estat un no parar per terres valencianes. Com sempre que baixem, l’agenda anava apretadeta, però aquesta vegada se li afegia la manifestació de dissabte pel 25 d’abril, enguany centrada en el tancament dels repetidors de TV3 que mantenia Acció Cultural del País Valencià (ACPV) i la persecució política i ofec econòmic que està patint.

Era la primera vegada que anava a una manifestació del 25 d’abril, així que no puc comparar de persona amb altres anys, però tothom coincidia en què era la més multitudinària dels últims temps, i en general es respirava satisfacció per l’èxit i alguns inclús em deien que es tractava d’un moment històric. La gentada que hi havia era enorme: nosaltres vam arribar-hi justos de temps perquè baixàvem de dinar a la Serrania del Túria, i amb prou feines ens vam poder trobar amb la resta de la família. Parlant amb uns amics, que no vam aconseguir veure fins acabada la manifestació, ens deien que ja eren a les Torres de Serrans quan nosaltres tot just sortíem de les de Quart. La web d’ACPV recull les notícies que s’han publicat a diversos diaris sobre la manifestació (llegiu per exemple aquestes dues de Vilaweb: 1, 2), a Media.cat també en parlen, i uns quants blogs també (1, 2, 3, 4, 5, 6…).

Des del meu punt de vista, el tema del tall de TV3 és menor comparat amb la situació general que està vivint el País Valencià des de fa temps —a mi, com a molta altra gent, en molts aspectes em recorda moltíssim a una versió en miniatura de la situació italiana—, però és igualment greu i és cert que ha servit de revulsiu. I és de veres que manifestacions com aquesta dónen força a la gent. La veritat és que no tinc gaires esperances de veure un canvi en la situació política després de les properes eleccions de maig, però que la gent perdi cada vegada més la por o la indiferència i surti al carrer és molt bo.

I l’endemà, diumenge, vam anar als Jardins de Vivers per aprofitar l’últim dia de la Fira del Llibre. I qui em vaig trobar? En Toni Cucarella firmant llibres, així que em vaig endur el seu últim Hòmens i falagueres.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 158 other followers