Q

Non si prosegua l'azione secondo un piano.

Mes: març, 2011

De la xicoteta Itàlia a la xicoteta Islàndia

El Col·lectiu Contra la Corrupció deia ahir al seu blog:

Deixem de ser “La xicoteta Italia” per convertir-nos en “La xicoteta Islandia”.

I avui han estat desenes de milers —60.000 segons l’organització, m’imagino que 0 segons (fot el) Camps—. Informa Vilaweb:

Desenes de milers de persones, 60.000 segons l’organització, hn marxar pel centre de València en la manifestació contra la corrupció en les institucions del país convocada pel Col·lectiu Contra la Corrupció. Sota el lema ‘No volem un lladre de president’, la convocatòria té el suport de moltes organitzacions que ja s’han adherit al manifest, que demana que el president Francisco Camps no es presenti a les eleccions del 22 de maig.

“La universidad en conflicto”

Aquesta setmana he acabat de llegir-me del llibre La Universidad en conflicto. Capturas y fugas en el mercado global del saber. És un recull d’articles compilats per Edu-Factory i la Universidad Nómada i editat, en copyleft, per Traficantes de Sueños:

Durante las últimas dos décadas, la Universidad se ha convertido en el centro de una polémica que trasciende ampliamente el recinto de los campus. Objetivo de reformas que tienden a moldearla según la máquina performativa neoliberal, la institución universitaria ha sido adecuada a las lógicas empresariales, cuarteada y reconstruida según parámetros de coste-beneficio y preparada como fábrica de patentes y conocimientos con valor en el nuevo mercado global del saber. Como no podía ser de otra manera, estas mutaciones han afectado a sus principales habitantes: los estudiantes, convertidos en clientes e inversores en formación; y los profesores, precarizados y fragmentados en una multitud de situaciones contractuales y laborales. En este contexto, este libro quiere ofrecer una aportación significativa a la compresión y el impulso de las luchas y conflictos que atraviesan las transformaciones del sistema universitario, al mismo tiempo que apuntan alternativas frente a la nueva universidad-empresa.

Ara tocarà, poc a poc, rellegir-lo, digerir-lo i prendre’n notes. Si algú de vosaltres el llegeix i el vol comentar junts, ja sabeu!

Jo també tinc dubtes

Porto uns dies fent-hi voltes, ragionandoci su, i la veritat és que no m’acabo d’aclarir sobre el tema de Líbia i la nostra “intervenció” —o més que intervenció, guerra, vaja—. Com Vicent Partal, tinc dubtes —també espero que raonables—. I com que d’altres escriuen molt millor que jo, us deixo amb alguns articles que he trobat interessants: l’editorial a Vilaweb “Dubtes, espere que raonables”; “¿Perquè Líbia?” de media.cat (i els enllaços citats allà); i aquest altre, d’ara fa cosa d’un mes, d’adolflow: “Líbia, capítulo aparte”.

Desanonimitzant emails a partir de patrons del llenguatge

A través del blog d’en Bruce Schneier sobre seguretat llegeixo aquesta notícia divulgativa d’una recerca sobre emails anònims i com identificar-ne l’autor. Pel que sembla, han desenvolupat un mètode que analitza els patrons en la manera d’escriure d’uns quants possibles escriptors d’un correu anònim. A cada possible escriptor li correspon un patró únic Llavors ho comparen amb el correu anònim i intenten identificar qui l’ha escrit. En l’experiment, aconsegueixen fer la identificació amb èxit en un 80% o 90% dels casos d’entre 100 correus escrits per 10 persones diferents (10 correus cada persona). També diuen que poden predir amb alta exactitud el gènere, nacionalitat i nivell d’educació de l’autor del correu. Pel que diu la notícia, el mètode pot servir també per presentar proves en un judici. Crec que és perillós fer això si hi ha una probabilitat d’error tan alta.

Suposo que això es podria aplicar també a blogs o altres textos en general que vulguin ser anònims. M’imagino, però, que es podria dificultar la identificació intentant eliminar o difuminar aquests “trets propis”. Per exemple, fent passar el text per un o més traductors automàtics com el de Google.

“Amb Vilaweb, per la llibertat de premsa”

Els sotasignats rebutgem que l’Ajuntament de Barcelona es querelli contra el diari VilaWeb. Pensem que VilaWeb va fer la feina d’aclariment i d’investigació que correspon als mitjans en un cas en què l’opacitat i l’ocultació de dades per l’alcaldia són demostrables, com en el ‘cas Vilaró’. En conseqüència, demanem que el consistori retiri la querella i no pagui, amb diners dels ciutadans, els advocats del senyor Vilaró en la seva querella particular. Alhora, reafirmem la nostra confiança en el rigor professional i ètic que VilaWeb ha demostrat des del principi i donem el nostre suport al seu director, Vicent Partal.

Podeu adherir-vos-hi a l’enllaç http://www.vilaweb.cat/extra/adhesions/index.php. Jo ho acabo de fer.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 158 other followers