Cops d’estat financers a Grècia i Itàlia

by marti

El nou primer ministre grec és Lukàs Papadimos (o com sigui que es transcrigui, en grec Λουκάς Παπαδήμος), en substitució de Geórgios Papandreu. I segons diu tothom, el nou president del consell de ministres italià serà Mario Monti, si (finalment!) dimiteix il cavaliere Silvio Berlusconi.

Lukàs Papadimos presideix un govern de concentració, amb representants dels principals partits i on inclús s’hi ha colat el partit Laos d’extrema dreta, que ha obtingut el ministeri d’Infraestructures, Transports i Xarxes. Tot plegat després que l’ex-primer ministre, Papandreu, fes la sorpresa del referèndum que ha acabat en res. El cas, però, és que Papadimos resulta ser un d’aquests entrenyables ex-tot: governador del Banc de Grècia (1994-2002), vicepresident del Banc Central Europeu (2002-2010) i assessor de Papandreu. També és, coses de la vida, llicenciat en física.

Mario Monti (a la foto, ahir amb Giorgio Napolitano), tres quarts del mateix: comissari europeu (1999-2004) a proposta del mateix Berlusconi, rector de la universitat privada Bocconi de Milà, assessor internacional de Goldman Sachs (sí, el banc). I el que potser crida més l’atenció: Papadimos és membre des de 1998 de la Comissió Trilateral, una d’aquestes organitzacions que fan les delícies dels conspiranoics, i Monti n’és el president europeu. A més de membre del comitè directiu del Grup Bilderberg.

Sense arribar a la conspiranoia, el cas és que aquesta “Mediterrània dels tecnòcrates” que apuntava Vicent Partal fa tres dies a la seva editorial a Vilaweb es pot considerar un cop d’estat —d’estats— financer en tota regla: després de forçar, amb l’argument de la pressió del deute, la implantació de polítiques que —uns més que altres, i per la raó que fos— es resistien a acceptar completament, els governs d’aquests dos països han acabat per ser enderrocats, i al seu lloc s’hi ha situat dirigents que en cap moment han estat votats. Dues persones que, si no han estat proposades pels creditors d’aquests països, sí que s’han escollit d’entre les seves files. En plena crisi democràtica, a més de financera, aquests cops d’estat no faran més que empitjorar la situació.

About these ads