Q

Non si prosegua l'azione secondo un piano.

Mes: juny, 2012

Collusion: qui espia els teus moviments a la xarxa?

Via OneThingWell, un blog que ja havia comentat aquí alguna vegada i que es dedica a recomanar petits programes que fan justament això —fan una cosa, i la fan bé—, he descobert Collusion, un petit add-on per a Firefox, encara en fase experimental, que et permet veure qui monitoritza els teus moviments per la Web, i mostra en temps real qui rep dades quan visites una certa pàgina. El més interessant, però, és que crea una xarxa on es pot veure clarament que pocs serveis centralitzen la informació: xarxes socials com Facebook, Twitter o Google, i empreses d’anuncis i similars. L’add-on és molt senzill d’instal·lar, i a la seva web inclou també una demostració del seu funcionament.

Per a posar algun exemple, he pres algunes captures de pantalla de mostra després de visitar diverses pàgines des del meu navegador.

La primera mostra el graf que resulta de visitar l’Ara, La Vanguardia, TV3 i el 3cat24. Cada node de la xarxa és una pàgina que ha rebut informació d’alguna d’aquestes visites, i els enllaços relacionen les pàgines visitades amb les pàgines que recullen aquesta informació. Com es pot veure molts d’ells han rebut informació de diverses de les 4 úniques pàgines visitades, de manera que poden establir un perfil força bo de què ha visitat una determinada persona.

Si ara hi afegim, per exemple, una visita a El País, el graf es fa encara més gran.

I si incloem uns quants diaris catalans i espanyols (Ara, Vilaweb, Avui, La Directa, La Vanguardia, El País, El Mundo, Público…) i també algun d’estranger (The Guardian, The New York Times, La Repubblica), el graf es fa immens. Fixeu-vos, a més, que al centre hi ha les pàgines que acumulen més informació (que estan més connectades amb altres pàgines): les xarxes socials i algunes empreses d’anuncis.

Finalment, com es pot veure en l’últim exemple, això no es limita en absolut a mitjans de comunicació. Podeu fer proves amb altres pàgines, per exemple de compra online, o com he fet jo amb pàgines institucionals com la de la Generalitat de Catalunya, del President de Catalunya, del Meteocat i de la UAB.

Fa por, eh?

La Resistència

Ahir, el “Jocs Populi” de Vilaweb recomanava La Resistencia, editat per HomoLudicus. I el vídeo no li fa prou honor —és dels nostres jocs preferits! Fa any i mig que hi juguem i encara no l’hem avorrit.

Es tracta d’un joc de 5 a 10 jugadors que dura una mitja horeta, i que es basa sobretot en la psicologia i la deducció. Una mica més de la meitat són membres de “la resistència” (3, en el joc de 5 jugadors), i la resta (2, en el de 5 jugadors) són espies infiltrats. Els de la resistència no saben qui és què, però els espies sí que es coneixen entre ells (i per tant saben també qui és de la resistència).

La dinàmica és semblant a la del joc dels homes llop, amb l’avantatge que ningú mor, i per tant tothom juga durant tota la partida. Està molt ben explicada a aquest blog. Bàsicament, consisteix a fer equips petits de pocs jugadors que hauran de dur a terme una missió. Un jugador proposa un equip, i tots els jugadors voten en secret si accepten la configuració de l’equip o no. Si l’equip no s’accepta, un altre jugador n’ha de proposar un de nou (o el mateix); si s’accepta, els membres de l’equip voten si la missió funciona o fracassa. Si funciona, un punt per la resistència. Si fracassa, un pels espies. El col·lectiu que aconsegueix 3 punts de 5 guanya.

No té més secret: enganyar, mentir, aconseguir que confiïn en tu i intentar deduir qui és espia i qui és resistència.

Triodos Bank i els seus certificats de dipòsits per a accions

Portava temps fet-hi voltes, i al final fa alguna setmana em vaig obrir un compte a Triodos. Últimament sembla que està força de moda per ser una de les anomenades “Banques Ètiques“. La veritat és que no n’estava ni n’estic del tot convençut, així que escric algunes de les reflexions “en veu alta” a veure si algú s’anima a fer-hi algun comentari.

Triodos diu invertir en sectors com el de les energies renovables, la tecnologia ambiental, l’agricultura ecològica, la bioconstrucció, el turisme sostenible, el suport a grups en risc d’exclusió o l’art, i té una llista pública dels llocs on inverteix, cosa que sempre s’agraeix. D’altra banda, no inverteix en armes, ni immobiliàries, ni règims dictatorials, ni en general entitats que incompleixin una llarga llista de criteris. El cert és que algunes de les seves inversions no són massa ètiques, com certes empreses relacionades amb la homeopatia i altres estafes semblants o a l’entitat que més denuncies per maltractament infantil acumula a Espanya. Però el que vaig pensar, en obrir-hi el compte, és que la resta de bancs segurament també inverteix en aquest tipus d’entitats, tot i que és difícil de saber-ho perquè no ho fan públic, i que mal per mal més valia que almenys m’asseguressin que certs sectors quedaven fora de les seves inversions.

Des d’un punt de vista més pràctic, Triodos té l’avantatge que no cobra cap comissió de manteniment del compte, hi tinguis o no una nòmina, i això és el que em va fer acabar decidint: si me’n desdic, tampoc hi hauré perdut res. (En canvi, la targeta de dèbit costa 18 euros l’any, cosa que a mi em sembla una barbaritat. És biodegradable, això sí. Potser si et quedes sense un duro inclús te la pots acabar menjant.)

L’última cosa que m’està fent dubtar, però, és aquesta oferta de comprar “Certificats de Dipòsits per a Accions de Triodos Bank“, un producte que s’assembla perillosament a les tristament famoses Participacions Preferents i que, si realment es tractés d’un banc ètic, faria bé d’explicar millor als seus compradors potencials. Aquest article en fa un anàlisi sincer i entenedor, i francament semblen una mitja estafa, per dir-ho planerament. L’opció de tenir o invertir els diners a Triodos és principalment ideològica, i per tant cal anar amb molt de compte que no et timin aprofitant-se de la bona voluntat (a altres llocs també et timen, però aprofitant-se d’altres coses).

Tornant-hi amb el Go

Fa uns quants anys (una dècada, si no em descompto!) vaig començar a jugar a Go, un joc increïble i que enganxa una barbaritat. Al Go, el rang dels jugadors es classifica amb un sistema de graus, kyu i dan. Vaig arribar fins a 7 kyu, més o menys, i vaig deixar de jugar-hi.

Doncs bé, el cas és que he tornat a fer alguna partida, de tant en tant. Si algú s’anima a fer-ne una per internet, jugo al servidor KGS.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 158 other followers