Q

Non si prosegua l'azione secondo un piano.

Tag: eleccions estatals

Resultats d’eleccions: la circumscripció

Seguint amb la sèrie sobre l’efecte d’utilitzar el sistema D’Hondt o el Sainte-Laguë i l’efecte d’introduir un llindar mínim de vots per a obtenir representació, avui volia posar uns últims exemples sobre l’efecte de dividir l’electorat en circumscripcions, i assignar un número d’escons a cada una. Com ja vaig comentar, l’efecte del llindar no és gaire important en el sistema D’Hondt, que ja tendeix a beneficiar els partits majoritaris. Ho és una mica més en el Sainte-Laguë, que sense llindar sí que permet l’aparició d’uns quants partits amb un o dos escons.

L’efecte del llindar és, doncs, petit. I és així perquè la divisió en circumscripcions introdueix un llindar de facto, sobretot en les circumscripcions petites que reparteixen molts pocs escons. La idea és ben senzilla: en el límit on es repartissin tants escons com població, la proporció entre vots i representants seria perfecte, però a l’anar reduint el número d’escons és en general impossible respectar totalment aquesta proporció, perquè el número d’escons és un enter. En els casos extrems on només es reparteix un escó, l’opció més votada rep tota la representació i la resta de vots es perden.

Així que a continuació podem veure com seria la repartició d’escons si en lloc de la circumscripció provincial que tenim actualment a les eleccions tan estatals com autonòmiques, en tinguéssim una altra que fos única, o que fos per comunitats autònomes. (Per a la circumscripció autonòmica en les estatals he considerat que el número a repartir de diputats per comunitat és la suma dels diputats que actualment corresponen al total de les seves províncies. En realitat, d’aquesta manera les comunitats que tenen províncies amb poca població queden sobrerepresentades. Ceuta i Melilla segueixen rebent un diputat cada una.)

Els següents dos exemples són pel sistema D’Hondt sense llindar i amb circumscripció autonòmica i única, en les eleccions estatals de 2008. Per a veure els casos de les catalanes de 2010 i les valencianes de 2011, i un recull de tots els casos que he anat comentat anteriorment (més alguns altres sistemes, com la Quota Droop i la Quota Hare) podeu anar aquí.

Resultats estatals de 2008 segons el sistema D'Hondt, sense llindar i amb circumscripció autonòmica (a dalt) i única (a baix).

Resultats d’eleccions: l’efecte del llindar

L’altre dia explicava unes funcions per simular el sistema D’Hondt (el que es fa servir aquí actualment) i el de Saint-Laguë (un de semblant, però que no beneficia els partits majoritaris), i ahir en mostrava la diferència a les eleccions estatals de 2008, les catalanes de 2010 i les valencianes de 2011. Les diferències no eren gaire significatives, més enllà que entrava algun partit minoritari amb algun diputats i que baixaven una mica els principals. A Catalunya, malgrat aquests canvis, la possibilitat de pactes es mantindria igual. Al País Valencià, el PP seguiria amb majoria absoluta i no entraria cap partit nou. A les estatals de 2008 la cosa sí que canviaria una mica més, i el PSOE ja no hagués pogut pactar exclusivament amb CiU o el PNB, però sí amb els dos junts.

Quin seria l’efecte d’eliminar el llindar en els exemples anteriors? A Catalunya, en el cas D’Hondt variaria poc (però entraria Plataforma per Catalunya). Els pactes es podrien mantenir igual. Amb Sainte-Laguë, CiU podria seguir pactant amb el PP, però ja no amb ERC a soles. I entraria Escons en blanc amb un escó. Al País Valencià (on hi ha un llindar més alt, del 5%, i a més és en el conjunt de tot el país, i no per provincia) el PP seguiria mantenint la majoria absoluta, però entraria UPyD i, amb Sainte-Laguë, també els Verds. El cas estatal és potser el més interessant. Amb Sainte-Laguë, el PSOE hagués hagut d’escollir pactar amb tots els nacionalistes de dretes o amb IU i tots els nacionalistes d’esquerres. En canvi, en el cas d’utilitzar D’Hondt, com ara, però sense llindar, no hi hagués hagut cap modificació. Això és així perquè el llindar real el posa la mida de la circumscripció, com comenta en Pere i com veurem a la pròxima entrega d’aquesta sèrie.

Eleccions estatals 2008

Resultats estatals de 2008 segons el sistema D'Hondt (a dalt) i Sainte-Laguë (a baix), circumscripcions provincials i sense llindar.

Eleccions catalanes 2010

Resultats catalans de 2010 segons el sistema D'Hondt (a dalt) i Sainte-Laguë (a baix), circumscripcions provincials i sense llindar.

Eleccions valencianes 2011

Resultats valencians de 2011 segons el sistema D'Hondt (a dalt) i Sainte-Laguë (a baix), circumscripcions provincials i sense llindar.

Resultats d’eleccions: D’Hondt vs Saint-Laguë

Amb les funcions que explicava l’altre dia per simular el sistema D’Hondt (el que es fa servir aquí actualment) i el de Saint-Laguë (un de semblant, però que no beneficia els partits majoritaris), i utilitzant les dades de les eleccions estatals de 2008, les catalanes de 2010 i les valencianes de 2011, podem veure quines diferències hi hauria segons el sistema utilitzat.

Eleccions estatals de 2008

Resultats estatals de 2008 segons el sistema D'Hondt (a dalt) i Sainte-Laguë (a baix), circumscripcions provincials i llindar del 3%.

Eleccions catalanes de 2010

Resultats catalans de 2010 segons el sistema D'Hondt (a dalt) i Sainte-Laguë (a baix), circumscripcions provincials i llindar del 3%.

Eleccions valencianes de 2011

Resultats valencians de 2011 segons el sistema D'Hondt (a dalt) i Sainte-Laguë (a baix), circumscripcions provincials i llindar global del 5% (al País Valencià el llindar es calcula sobre el total de vots de tot el país).

Cara de tonto

Resulta que dos dies després de les eleccions va en Mas i es posa a fer de les seves amb les tisores: rebaixes en els salaris públics (no us enganyeu, no només als funcionaris: als doctorands que cobrem menys de 1000 euros també ens van retallar el sou, i hi tornaran), privatitzacions i vendes, copagament a la sanitat, augment del cànon de l’aigua, augment del preu del transport públic, augment de l’impost dels carburants, més augment (més?!) de les taxes universitàries, mantenir (¿?) l’IRPF i, potser, qui sap, aplicar l’impost del patrimoni (només faltaria), però això sí, amb recança.

Gairebé a la vegada, va en Duran i diu “Si no aconseguim el pacte fiscal no serà cap fracàs”.

Però la idea quan m’he posat a escriure això no era comentar les retallades, o si pacte-fiscal-sí-pacte-fiscal-no-pacte-fiscal-quan, si no el fet que ara a molts se’ls ha quedat cara de tonto. I és que, recordem-ho, fa tres dies 1.014.263 persones van votar CiU a les eleccions estatals (234.838 més que fa 3 anys). M’imagino que una bona part deu estar d’acord amb les retallades, ja sigui perquè els beneficia o perquè va una mica despistada. Això mai ho acabaré d’entendre. Però una altra part pensava, i deia, “—Ja no retallaran més, què més poden retallar? Ells apliquen les seves mesures hi hagi o no eleccions, i no han dit pas que ara n’hagin de fer més”.

Memòria de peix! Així que, per una vegada i sense que serveixi de precedent, no puc estar més d’acord amb el que ha dit aquest matí el portaveu del govern, Francesc Homs, a RAC1: “Em costa d’entendre que algú es pugui fer el sorprès per les mesures”. A mi també em costa d’entendre, la veritat. De la mateixa manera que em sorprèn que tanta gent votés a CiU fa 3 dies. Sembla que no tingui memòria.

En fi. A l’entrevista també hem tingut alguna perla d’aquestes de l’Homs (“pim-pam-pum electoral”) i una altra Denominació d’Origen CiU, que evidentment es tenia preparada. L’intenta dir primer, arrencant “quan aquí al segle XIX…”, però l’entrevistador el talla. Poc després ho torna a intentar, i ara sí:

Aquí hi va haver una gent al segle XIX que va decidir fer la revolució industrial mentre pasturaven cabres a altres llocs de l’Estat espanyol.

Fent amics. Quina vergonya, la veritat.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 158 other followers