Q

Non si prosegua l'azione secondo un piano.

Tag: eleccions

Eleccions austríaques

Les eleccions austríaques d’aquest darrer cap de setmana han passat força més desapercebudes que les de la veïna Alemanya. El resum és que la Große Koalition, o gran coalició, seguirà governant el país amb tota probabilitat. Große Koalition és el terme que s’utilitza per denominar el govern de coalició de socialdemòcrates (SPÖ, el Partit Socialista Austríac) i conservadors (ÖVP, el Partit Popular Austríac), tot i que de große cada vegada en té menys. Aquesta coalició governa Àustria des del 2007, però els grans casos de corrupció (sí, a Àustria també hi ha molta corrupció) n’han fet baixar la popularitat (els dos han perdut un 2,2% absolut, quedant a 29,3% i 26% dels vots), facilitant l’aparició de nous partits com el Team Stronach (5,8%) i a la vegada enfortint el xenòfob FPÖ (21,4%), que queda a un pas dels dos principals. Els verds (Die Grünen), tot i obtenir el seu millor resultat (11,5%), han sabut aprofitar poc aquesta desil·lusió amb els grans partits i s’han quedat com a quarta força.

Si us interessa, us podeu entretenir en aquestes dues pàgines de Der Standard, on es pot veure com s’han desplaçat els votants de cada partit o com es distribueix el vot segons sexe, edat, ocupació i formació acadèmica.

La conclusió doncs és la mateixa que a les passades eleccions alemanyes: la moda europea del “partit únic” socialdemòcrata-conservador seguirà governant el país.

Cap al partit únic?

Surt a tots els diaris: Angela Merkel, del conservador CDU, ha guanyat les eleccions alemanyes fregant la majoria absoluta (quedant a 5 escons de la meitat més u). Martí Anglada explica a l’Ara molt encertadament el perquè d’aquesta gran popularitat de Merkel entre els alemanys. El resultat és doncs una tendència cap al bipartidisme en un país tradicionalment ha estat governat per coalicions.

En realitat, però, els socialdemòcrates del SPD, els verds (Die Grünen) i Die Linke (literalment “L’Esquerra”, una coalició d’ex-comunistes de l’alemanya de l’est i ex-membres de la socialdemocràcia de l’oest massa radicals pel SPD) superen conjuntament els 316 escons (en total n’hi ha 630). Però aquests partits (sobretot el SPD) tenen una certa incomoditat al costat de Die Linke. La desconfiança és mútua: Die Linke tampoc té cap intenció de pactar amb el SPD. La situació ideològica que la web The Political Compass fa dels partits alemanys ho explica prou bé: com a gairebé tot arreu, el partit socialdemòcrata és ja, amb més o menys intensitat depenent del país, un partit de dretes. De fet, com explica avui Bertran Cazorla en aquest bon article sobre les eleccions, va ser el mateix Gerhard Schröder (canceller del 1998 al 2005 pel SPD) qui va començar, de la mà de Tony Blair al Regne Unit, a obrir la socialdemocràcia cap al neo-liberalisme.

germany2013

Ha quedat per tant un Bundestag format per només 4 partits. Els liberals de l’FDP i els euroescèptics de l’AfD s’han quedat a les portes del 5% necessari per entrar, els pirates han caigut i semblen propers a desaparèixer, i els partits abans minoritaris segueixen sent això, minoritaris.

Conclusió: governaran els conservadors sols en majoria simple (però molt àmplia), o encara més probable en una gran coalició amb els socialdemòcrates, en el que sembla la tendència europea cap a governs de “partit únic” que podríem ja començar anomenar simplement el “Partit governant“.

I el proper cap de setmana, eleccions austríaques.

Només els professionals

frank-stronachjpg

Frank Stronach és un milionari de 80 anys, que passa la major part de l’any vivint al Canada, on paga els impostos (que òbviament són menys que els que hauria de pagar a Àustria), i que està resultant ser el líder del partit freak actual a Àustria: Team Stronach. Això no li impedeix, de totes maneres, arribar a una quota gens negligible del voltant del 10%. És famós per fer unes entrevistes i debats pèssims. Una de les seves últimes ocurrències ha estat demanar de reintroduir la pena de mort (abolida a Àustria des del 1950) per a les “assassins professionals” —una demanda que no defensa ni tan sols l’ultra-dretà FPÖ.

La dreta guanya a Austràlia

A través del blog The Null Device he estat seguint mínimament les eleccions australianes, on aparentment ha tingut una gran influència la campanya mediàtica del magnat dels mitjans de comunicació Rupert Murdoch. El partit guanyador —liderat per Tony Abbott, “a reactionary religious authoritarian who believes that climate change is ‘crap’”—, pretén reduir el pressupost de recerca i educació almenys en 103 milions de dòlars, controlant aquells que tenen una aspecte “polític” (d’esquerres, òbviament), i implementar un filtre a Internet. The Null Device s’estén una mica més en aquests temes, i fa una valoració del resultat final: sembla que els verds no han perdut (tant) com s’havia previst i el partit guanaydor no control·larà el senat, tot i que en tindrà prou amb el recolzament dels partits religiosos (com ara un d’anomenat Family First). Aquí una situació ideològica dels principals partits que es presentaven.

I per cert, Julian Assange no ha estat escollit senador. Si d’alguna cosa ha servit que es presentés a les eleccions (pel que fa a nosaltres), és que hem pogut saber les seves opinions en temes com aquests: és un fan de Ron Paul i està en contra de l’avortament. També ens ha permès gaudir d’aquest vídeo de Rap News (unes notícies humorístiques), on apareix en persona cantant.

Estima el proïsme

A finals de mes, el 29 de setembre, hi ha les eleccions al parlament austríac. Durant aquest temps miraré d’anar escrivint curiositats sobre els partits, els candidats i les seves ocurrències.

No sé si comentaré tots els partits, però sembla gairebé obligat començar amb el Freiheitliche Partei Österreichs (FPÖ), el partit xenòfob ultra-dretà austríac (el que aquí en diuen la dreta), que ja a la campanya a les eleccions tiroleses em va deixar sec amb els seus cartells. Jo el coneixia principalment a través de qui el va portar a les actuals cotes de poder, Haider, que va morir fa un temps en un accident de cotxe. Actualment és la tercera força al parlament, amb 38 de 183 escons. El seu candidat actual es diu Heinz-Christian Strache, i aquest és el seu cartell de campanya, que et trobes fins a la sopa. Jugant amb la famosa frase bíblica, que no sé ben bé com escriure en català, diu: “Estima el proïsme. Per a mi aquests són els nostres austríacs”.

Liebe-deine-Nächsten-FPÖ-2013

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 158 other followers