Cara de tonto

Resulta que dos dies després de les eleccions va en Mas i es posa a fer de les seves amb les tisores: rebaixes en els salaris públics (no us enganyeu, no només als funcionaris: als doctorands que cobrem menys de 1000 euros també ens van retallar el sou, i hi tornaran), privatitzacions i vendes, copagament a la sanitat, augment del cànon de l’aigua, augment del preu del transport públic, augment de l’impost dels carburants, més augment (més?!) de les taxes universitàries, mantenir (¿?) l’IRPF i, potser, qui sap, aplicar l’impost del patrimoni (només faltaria), però això sí, amb recança.

Gairebé a la vegada, va en Duran i diu “Si no aconseguim el pacte fiscal no serà cap fracàs”.

Però la idea quan m’he posat a escriure això no era comentar les retallades, o si pacte-fiscal-sí-pacte-fiscal-no-pacte-fiscal-quan, si no el fet que ara a molts se’ls ha quedat cara de tonto. I és que, recordem-ho, fa tres dies 1.014.263 persones van votar CiU a les eleccions estatals (234.838 més que fa 3 anys). M’imagino que una bona part deu estar d’acord amb les retallades, ja sigui perquè els beneficia o perquè va una mica despistada. Això mai ho acabaré d’entendre. Però una altra part pensava, i deia, “—Ja no retallaran més, què més poden retallar? Ells apliquen les seves mesures hi hagi o no eleccions, i no han dit pas que ara n’hagin de fer més”.

Memòria de peix! Així que, per una vegada i sense que serveixi de precedent, no puc estar més d’acord amb el que ha dit aquest matí el portaveu del govern, Francesc Homs, a RAC1: “Em costa d’entendre que algú es pugui fer el sorprès per les mesures”. A mi també em costa d’entendre, la veritat. De la mateixa manera que em sorprèn que tanta gent votés a CiU fa 3 dies. Sembla que no tingui memòria.

En fi. A l’entrevista també hem tingut alguna perla d’aquestes de l’Homs (“pim-pam-pum electoral”) i una altra Denominació d’Origen CiU, que evidentment es tenia preparada. L’intenta dir primer, arrencant “quan aquí al segle XIX…”, però l’entrevistador el talla. Poc després ho torna a intentar, i ara sí:

Aquí hi va haver una gent al segle XIX que va decidir fer la revolució industrial mentre pasturaven cabres a altres llocs de l’Estat espanyol.

Fent amics. Quina vergonya, la veritat.