Q

Non si prosegua l'azione secondo un piano.

Tag: Mario Monti

De senador a emperador

mariomonti

Segueixo per sobre les notícies que arriben d’Itàlia, on la seva coneguda rocambolesca política ens va delectar recentment amb el partit de Silvio Berlusconi retirant el seu suport al govern “tecnòcrata” de Mario Monti, per després dir que si Monti es presentava, Berlusconi li deixava el primer lloc, i seguidament afegir que en qualsevol cas més valia que no es presentés.

Aquest mes he estat veient de tant en tant els informatius de la Rai, i l’últim em va sorprendre per l’aparent “demanda” que feia per a que Monti es presentés a les properes eleccions (tot i que els partits que el “recolzaven” li hagin retirat el suport), mentre Monti deia “no, però si jo no vull”. Ara resulta que Monti al final no es presentarà a les eleccions italianes. La raó, o això diu, és que com a senador vitalici no pot presentar-se com a candidat a les llistes electorals. No conec els detalls de les institucions italianes, però m’imagino que si va ser capaç d’acceptar el càrrec de senador vitalici ad hoc per a poder ser designat president del Consiglio sense haver estat escollit, bé podria ara renunciar a aquest càrrec per a presentar-se a les eleccions.

Però no, per a ell és molt més còmode no presentar-se a les eleccions (amb la possibilitat, gens remota, de perdre), i en canvi “suggerir” que els partits adoptin el seu programa i el nomenin president del Consiglio igualment. Era l’últim que em faltava per veure d’aquest sistema: total, per a què fer eleccions ja, si qui acabarà governant ni tan sols es presenta i pretén imposar el seu programa sense necessitat d’obtenir la representativitat necessària.

Quan jo vaig estudiar, d’això se’n deia dictadura. I no ens ha d’estranyar, si és el resultat d’un cop d’estat.

Cops d’estat financers a Grècia i Itàlia

El nou primer ministre grec és Lukàs Papadimos (o com sigui que es transcrigui, en grec Λουκάς Παπαδήμος), en substitució de Geórgios Papandreu. I segons diu tothom, el nou president del consell de ministres italià serà Mario Monti, si (finalment!) dimiteix il cavaliere Silvio Berlusconi.

Lukàs Papadimos presideix un govern de concentració, amb representants dels principals partits i on inclús s’hi ha colat el partit Laos d’extrema dreta, que ha obtingut el ministeri d’Infraestructures, Transports i Xarxes. Tot plegat després que l’ex-primer ministre, Papandreu, fes la sorpresa del referèndum que ha acabat en res. El cas, però, és que Papadimos resulta ser un d’aquests entrenyables ex-tot: governador del Banc de Grècia (1994-2002), vicepresident del Banc Central Europeu (2002-2010) i assessor de Papandreu. També és, coses de la vida, llicenciat en física.

Mario Monti (a la foto, ahir amb Giorgio Napolitano), tres quarts del mateix: comissari europeu (1999-2004) a proposta del mateix Berlusconi, rector de la universitat privada Bocconi de Milà, assessor internacional de Goldman Sachs (sí, el banc). I el que potser crida més l’atenció: Papadimos és membre des de 1998 de la Comissió Trilateral, una d’aquestes organitzacions que fan les delícies dels conspiranoics, i Monti n’és el president europeu. A més de membre del comitè directiu del Grup Bilderberg.

Sense arribar a la conspiranoia, el cas és que aquesta “Mediterrània dels tecnòcrates” que apuntava Vicent Partal fa tres dies a la seva editorial a Vilaweb es pot considerar un cop d’estat —d’estats— financer en tota regla: després de forçar, amb l’argument de la pressió del deute, la implantació de polítiques que —uns més que altres, i per la raó que fos— es resistien a acceptar completament, els governs d’aquests dos països han acabat per ser enderrocats, i al seu lloc s’hi ha situat dirigents que en cap moment han estat votats. Dues persones que, si no han estat proposades pels creditors d’aquests països, sí que s’han escollit d’entre les seves files. En plena crisi democràtica, a més de financera, aquests cops d’estat no faran més que empitjorar la situació.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 158 other followers