Q

Non si prosegua l'azione secondo un piano.

Tag: No TAV

Un grillo qualunque

Un grillo qualunqueLa setmana passada vaig acabar de llegir Un grillo qualunque, llibre de Giuliano Santoro sobre el Movimento 5 Stelle liderat per Beppe Grillo. El llibre (editat de moment únicamenten italià, que jo sàpiga) arrenca repassant la història de Beppe Grillo com a còmic, per després anar entrellaçant la fundació i evolució del Movimento 5 Stelle amb un anàlisi tant del moviment com del seu líder.

És un llibre molt útil per als que, com jo, no tenim potser la perspectiva necessària per contextualitzar aquest nou moviment que va resultar clarament guanyador de les passades eleccions generals italianes. A la vegada, també planteja i discuteix alguns dels temes i crítiques claus que se’n fan, com ara la “no-ideologia” i l’autodefinició com a partit “ni de dretes ni d’esquerres“, el fetitxisme digital i la creença que Internet ens durà la democràcia, la creació d’una narració pròpia, la relació amb moviments com el No-TAV, o plantejaments propis de la dreta pel que fa a temes com la migració. (Com podreu comprovar si seguiu els enllaços, molts d’aquests temes s’han tractat també al blog Giap dels Wu Ming.) El llibre també discuteix sobre populisme, la mistificació de la xarxa i el paper que tant Grillo com el seu soci Casaleggio juguen dins del M5S. Tots aquests temes queden també desgranats en una interessant entrevista a l’autor per part de Wu Ming 2.

És doncs un llibre recomanable per a tothom interessat en una crítica al Movimento 5 Stelle des de l’esquerra. Com a crítica, jo potser n’esperava una anàlisi més profunda de la ideologia i programa del partit. En tot cas, és un tema molt interessant i d’alta actualitat, sobretot després de l’espectacular victòria a les passades eleccions generals, seguida d’una gran desinflada en les eleccions municipals parcials de la setmana passada.

Eleccions a la Val Susa

El 8 d’abril, després de la vaga general i els incidents a Barcelona, Enric Juliana firmava un polèmic article on barrejava de tot i criminalitzava a tort i a dret a base d’alarmisme, fal·làcies i males argumentacions. Bàsicament, rebia l’anarquisme i rebien els italians. Neoanarcoitalianisme. L’ús de la fal·làcia de l’anarquisme violent per a espantar als lectors vanguardistes ja va ser intel·ligentment contestat en un article d’Adrià Estivill al seu blog Observatori de la fal·làcia, que aprofito per recomanar-vos. L’article d’Enric Juliana també li va valdre un fort rebuig de la comunitat italiana a Barcelona (també aquí), tant per criminalitzar l’històric moviment No-TAV com per utilitzar el fet que dos dels ferits fossin italians per a carregar demagògicament contra ells, tot passant de puntetes sobre el fet que es tractava, a més, de dos ferits de molta gravetat que han perdut l’ull per culpa de les bales de goma disparades pels Mossos d’Esquadra. Tot plegat, molt ben resumint en aquest impecable i implacable article de l’acampada de Barcelona.

El cas és que Enric Juliana, de bracet amb Felip Puig i la jutgessa Carmen García, van fer el ridícul el passat 1 de maig, quan una manifestació gran com mai havia vist en cap dia del treballador va resultat totalment pacífica i sense incidents, i van tornar-hi tot seguit quan la reunió del Banc Central Europeu, contra el qual el mateix Felip Puig havia convocat de facto a manifestar-se, va rebre com a resposta una cassolada des dels balcons de les cases. És a dir, el dispositiu policial més gran des de les olimpíades del 1992, amb més de 8.000 policies, per blindar Barcelona en la visita del Banc Central Europeu i evitar els disturbis que pot provocar una cassolada. Tot això, amb la suspensió del tractat Schengen i el manteniment arbitrari en presó preventiva de diverses persones (mireu aquest enllaç i aquest altre).

Doncs bé, Enric Juliana ha tornat a queda estrepitosament en ridícul aquesta setmana, quan el perillós, radical i violent moviment No-TAV s’ha alçat amb l’àmplia victòria a les eleccions municipals d’Avigliana, el poble més gran de la Val Susa, per on ha de passar el tren. Unes eleccions on de contrincant tenia ni més ni menys que una coalició del dretà Popolo della Libertà de Silvio Berlusconi i “l’esquerrà” Partito Democratico (en realitat, a Itàlia es porta encara més això del centre-dreta i centre-esquerra). En fi: ja n’hi ha prou de tanta demagògia i criminalització, no creieu?

Militarització de la Val Susa

Coincidint amb el tancament de la línia d’AVE entre Toledo, Albacete i Conca, Itàlia ha enviat policia i carabinieri a la Val Susa per començar les obres del túnel del tren d’alta velocitat que ha d’unir Torí i Lió. Enfocant ho explica:

Al nord d’Itàlia, els plans de construcció d’un TAV entre Torí i Lió fan passar la línia per una vall alpina, la Val Susa, han trobat també la forta oposició del moviment No Tav. Aquest dilluns 27, la policia italiana ha intervingut durament per desallotjar la població de la vall que s’havia concentrat per impedir l’inici de les obres. La crònica dels fets i de les movilitzacions que s’han fet per tota Itàlia es poden seguir des de les pàgines No Tav i Infoaut. Aquesta última, junt amb la ràdio Black Out, tenen l’amenaça de tancament que ha demanat un diputat de Il Partito della Libertà.

I ahir, una furgoneta blindada dels carabinieri que es dirigia a les obres va atropellar i matar una dona de 65 anys, segons informa InfoAut i PeaceReporter.

Aquest diumenge, manifestació. No Tav sempre pronti: domenica 3 luglio, in marccia verso la Maddalena.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 158 other followers