Q

Non si prosegua l'azione secondo un piano.

Tag: William Gibson

Imprimir armes

Heu llegit els llibres de la trilogia del pont (Virtual Light, Idoru i All Tomorrow’s Parties), de William Gibson? O The Diamond Age: Or, A Young Lady’s Illustrated Primer, de Neal Stephenson? Si no ho heu fet, us els recomano, són dels millors llibres de ciència ficció ciberpunk —i qui en vol d’altra?— que he llegit. Anticipen no tant els descobriments científics i els avenços tecnològics com el seu efecte en la societat. I un dels més importants són l’ús de la nanotecnologia en un cas, o els compiladors de matèria en l’altre, dels quals avui n’existeixen ja el que en podríem dir les primeres versions: les impressores 3D.

Doncs bé, ahir llegia que un tal HaveBlue ha “imprès” una pistola i un rifle d’assalt amb una d’aquestes impressores 3D —i funcionen! Així que ja és possible imprimir-se armes a casa.

Jennifer Government

L’altre dia vaig acabar de llegir Jennifer Government, una novel·la de l’escriptor australià Max Barry situada en futur molt proper on la major part del món està dirigit per grans empreses. No hi ha impostos, el Govern és pràcticament inexistent (de fet, és gairebé una empresa per si mateix) i la gent té per cognom el nom de l’empresa on treballa. La Policia és també una empresa privada a qui pots subcontractar assassinats sense gaire problemes, mentre agents del Govern, com la Jennifer, persegueixen els delinqüents si la víctima del delicte pot finançar-ne el pressupost.

La wikipedia diu que alguns lectors consideren que té una intenció satírica semblant al 1984 de George Orwell, però en un món amb massa poc poder polític en comptes de massa. La veritat és que la novel·la és genial, però jo l’he trobat amb molt menys contingut polític que la d’Orwell. Diria més aviat que té més semblança (sense passar-se, tampoc) amb les últimes de William Gibson (Pattern Recognition, Spook Country i Zero History). En tot cas us la recomano, enganxa molt i es llegeix d’una revolada.

4 recomanacions per Sant Jordi 2011

En podria fer moltes, però em centraré en quatre llibres que he anomenat aquí al blog des del passat 23 d’abril. Jo ja tinc el meu: Hòmens i falagueres, de Toni Cucarella.

Wu Ming — Anatra all’arancia meccanica

Els Wu Ming no són un escriptor, sinó un grup d’escriptors italians de qui parlo sovint i que llegeixo amb avidesa, tant els seus llibres com la seva activitat al blog Giap. Són els responsables de la novel·la Q (publicada amb el pseudònim Luther Blisset), de la que aquest blog n’agafa el nom i el motto. Publiquen sempre en copyleft i els seus llibres es poden descarregar de la seva pàgina web. Sinó l’heu llegit, Q és de moment el seu llibre que més m’ha agradat, i crec que s’ha traduït a moltes llengües, entre elles al castellà (al català, que jo sàpiga, no).

Aquest any he llegit 54, però us recomano el seu recent recull de contes que he començat fa poc i que encara no he acabat: Anatra all’arancia meccanica (Ànec a la taronja mecànica). Quack!

William Gibson — Zero History

Al setembre William Gibson, el famós escriptor ciberpunk autor de Neuromancer, treia Zero History, la tercer entrega de la sèrie de Bigend:

No es pot classificar ben bé com a ciència ficció, sinó més aviat com un thriller situat en un present més aviat futurista, on una al·lèrgica a les marques, Cayce Pollard, és contractada per Hubertus Bigend, el fundador d’una comptetitiva agència de publicitat anomenada Blue Ant, per a buscar els creadors de fragments curts de vídeo penjats anònimament a Internet. En el fons, però, William Gibson no ha estat mai un esciptor de ciència ficció corrent, i la temàtica i estil de Pattern Recognition no queda gaire lluny de les seves novel·les anteriors. (…) A Spook Country Bigend contracta la ex-cantant de The Curfew, Hollis Henry, per investigar què hi ha darrere del locative art, molt relacionat amb l’últimament famosa realitat augmentada. I de nou per satisfer la curiositat de Bigend, Hollis Henry ha de buscar a Zero History qui és el dissenyador de la marca secreta Gabriel Hounds. Curiosament, a molts dels llibres de William Gibson surt alguna referència a Catalunya.

Joan Fuster — Diccionari per a ociosos

De Joan Fuster no n’havia lleit mai res i feia temps que en tenia el cuc. Fins que la tardor passada vaig trobar casualment que el grup Llegim i Piulem organitzaven una lectura de Joan Fuster i posterior visita a Sueca, que em va agradar molt. Vaig aprofitar-ho per llegir, no el Sagitari que proposaven, sinó el potser més conegut assaig Nosaltres els valencians. Em va agradar molt, i es llegeix molt bé, però m’he decidit per recomanar el següent que em vaig llegir, Diccionari per a ociosos, un llibre que recull des d’alguns aforismes fins a petits assaigs sobre temes molt diversos, organitzats cada un sota una paraula a mode de diccionari.

Edu-Factory y Universidad Nómada — La universidad en conflicto

Un dels últims llibres que he llegit, La universidad en conflicto és un recull d’articles compilats per Edu-Factory i la Universidad Nómada i editat, en copyleft, per Traficantes de Sueños, sobre les transformacions que està patint la universitat, les lluites i conflictes que s’hi generen i possibles alternatives a aquesta universitat-empresa cap a la que anem.

Big End

Aquesta setmana m’he acabat de llegir l’últim llibre de William Gibson, Zero History. És el tercer de la sèrie on surt el belga Bigend, i a jutjar per les altres novel·les de Gibson deu ser el que tanca la trilogia. Com sempre, els tres llibres són relativament independents i no cal llegir-se els anteriors per disfrutar-los, però per què saltar-te’ls si són tan bons?

Fa uns anys ja m’havia llegit Mundo Espejo, l’edició en castellà del primer de la sèrie, Pattern Recognition. No es pot classificar ben bé com a ciència ficció, sinó més aviat com un thriller situat en un present més aviat futurista, on una al·lèrgica a les marques, Cayce Pollard, és contractada per Hubertus Bigend, el fundador d’una comptetitiva agència de publicitat anomenada Blue Ant, per a buscar els creadors de fragments curts de vídeo penjats anònimament a Internet. En el fons, però, William Gibson no ha estat mai un esciptor de ciència ficció corrent, i la temàtica i estil de Pattern Recognition no queda gaire lluny de les seves novel·les anteriors.

Per la cosa de llegir en anglès alguna novel·la, i perquè sempre m’ha encantat Gibson i vaig disfrutar amb la relectura de Neuromancer, fa cosa d’un any em vaig comprar Pattern Recognition i el següent, Spook Country, i els vaig devorar un rera l’altre. Resultat: que em vaig haver de quedar gairebé un any esperant, fins que aquest setembre va sortir el tercer de la sèrie: Zero History. A Spook Country Bigend contracta la ex-cantant de The Curfew, Hollis Henry, per investigar què hi ha darrere del locative art, molt relacionat amb l’últimament famosa realitat augmentada. I de nou per satisfer la curiositat de Bigend, Hollis Henry ha de buscar a Zero History qui és el dissenyador de la marca secreta Gabriel Hounds. Curiosament, a molts dels llibres de William Gibson surt alguna referència a Catalunya.

A The Difference Engine, per exemple, existia la República de Catalunya, em sona que a New Rose Hotel també es parlava de Barcelona i a Zero History apareix un lladre de cotxes anomenat Pep. En sabeu d’altres?

Blogs i aniversaris

Doncs això, que la Juditun nou blog, i entre altres coses hi penja un mini-comic diari. Us el recomano.

I que avui és l’aniversari de Turing, que faria 98 anys si encara fos viu. Just ahir em començava a llegir The Difference Engine, una novela sobre com podrien haver anat les coses si Charles Babbage, un altre pioner dels ordinadors, hagués acabat construint la seva màquina. A veure què tal.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 158 other followers